El festival estudiantil Telecogresca ha competit contra gegants del món de l’espectacle i ha aconseguit un dels 15 forats que l’Ajuntament cedeix al parc del Fòrum. Les queixes dels veïns pel soroll han dut l’executiu de Jaume Collboni a fixar un màxim de concerts per any i a escollir-los mitjançant un concurs públic. Una victòria pírrica per a la Telecogresca, que a partir d’ara haurà d’assumir els mateixos cànons que la resta de festivals. Els estudiants qüestionen els nous números de la licitació: se’ls obliga a cedir 1,5 euros per assistent, un 9% de la recaptació de les entrades i a pagar una taxa de 7.000 euros. És a dir, pagaran un 66% més per assistent i se’ls incrementa un 40% la recaptació. “Dels 30.000 euros que podíem pagar abans de lloguer hem saltat als 70.000 d’ara”, explica Bruno van Bemmelen, un dels voluntaris que fa possible el festival.
“En el moment d’aplicar la licitació no n’érem conscients”, comenta també en Martí Constants, membre de la comissió organitzadora. “És un festival barat gràcies a la tasca desinteressada dels estudiants, que intentem fer-ho a preu de cost”, comenta, resumint l’essència del festival. Aquest any, la Telecogreca reunirà tretze artistes el 28 de març, entre els quals La Ludwig Bang, Boikot, Auxili i Mama Dousha. Un cartell més discret que altres anys, en què han aparegut noms punters de l’escena catalana i valenciana com Oques Grasses, Txarango, Zoo, Obrint Pas o la Raíz.
Independentment del cartell, el preu sempre ha rondat –excepte comptades excepcions– els 20 euros. Res comparat amb la resta de festivals de gran format –més de 9.000 assistents– del Fòrum. Dos festivals més han guanyat el mateix concurs que la Telecogresca: el Festival·B (dos dies, amb entrada de 108 euros) i una nova aposta dels propietaris de la Sala Apolo. No han entrat, perquè van per lliure, el Cruïlla (quatre dies amb entrades a 152 euros, uns 40 per dia) i el Primavera Sound (350 euros, més de 80 per dia).
Suport a la resta d’entitats de la UPC
Les noves condicions no han estat ben rebudes als passadissos de la UPC, que demanen anar més enllà del festival. “La gent potser es pensa que només s’encarreguen del que passa una nit, però la Telecogreca va més enllà. És l’entitat més gran de la universitat, amb prop de 70 voluntaris, i durant l’any ajuden a organitzar esdeveniments i festes a altres associacions més petites”, explica el coordinador de relacions del Consell d’Estudiants, Pau Argiz.
Els alumnes de l’Escola de Telecomunicacions i Camins li demanen ajuda per la gestió de la barra i la restauració, per exemple. Altres entitats ho han fet per accedir a proveïdors o per qüestions d’equips de so. “Si la Telecogresca perilla, si el format cau i, amb ell, part important dels voluntaris, també poden perillar altres esdeveniments estudiantils de la universitat”, comenta Argiz, que encara veu marge, en tot cas, per evitar un “efecte dòmino”. Amb el superàvit de l’any passat –la Telecogresca va fer sold-out amb el comiat de Zoo de Barcelona–, l’entitat té “un any de marge”, afegeix Constants. El voluntari de la teleco admet igualment que el marge no els dona per “assumir molts anys de pèrdues reiterades”.
Encara els queden tres anys al Fòrum que dependran del balanç econòmic que se’n derivi de les pròximes edicions. Ara bé, els organitzadors no es plantegen deixar de ser la festa universitària més gran del país; abans de desaparèixer, mirarien de reduir el format. Si no és al Fòrum, a la Zona Universitària. “Tocaria replantejar-lo: menys artistes, entrada més barata encara i reducció d’un terç de l’aforament”, imagina Constants. Això sí, reduir la dimensió de la Telecogresca també implicaria “reduir el treball que faríem amb la resta del campus”, agrega el seu company Bruno van Bemmelen. És un dels aspectes temuts també entre els membres del Consell d’Estudiants.
En Bruno afegeix un segon factor, encara més ideològic que pràctic. “La Telecogresca és un refent del treball assembleari i autoorganitzat de la ciutat. Perdre la continuïtat del festival ens aboca a perdre un referent que ens diu que es pot organitzar un esdeveniment per joves i que li competeix als grans de la indústria”, comenta l’estudiant. “Crec que la Telecogresca inspira també altres col·lectius que estan muntant projectes a la universitat”, apunta. A banda, molts dels voluntaris que participen del festival s’”inspiren” en ell per “crear altres entitats”, remarca Van Bemmelen.
Noves regles del joc
El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha tret ferro a les queixes: nega que els 40.000 euros de diferència posin en perill un festival de 15.000 assistents i ha reptat els estudiants a “decidir” si volen formar part de la lliga de festes universitàries o la de festivals. Aquestes són les noves regles del joc de l’Ajuntament. Fonts de la UPC han confirmat a aquest diari que estan negociant amb l’executiu per trobar una solució, tal com també ha admès públicament el regidor, però prefereixen no fer cap declaració. En tot cas, els estudiants insisteixen: “Nosaltres no ens hem plantejat apujar el preu, volem que sigui un festival assequible; ens dirigim a un públic jove i és el que ens distancia de la resta”, comenta Constants, que descarta que la universitat n’assumeixi la diferència. “Ens vol ajudar a tirar endavant, però ho hem d’aconseguir per nosaltres mateixos”, detalla.
La lluita estudiantil ha saltat a Sant Jaume. Barcelona en Comú va proposar a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports que l’Ajuntament “impulsi una aportació específica i diferenciada que reconegui explícitament el valor públic, comunitari i no lucratiu de la Telecogresca”. Una excepció que ajudi o premiï un esdeveniment que escapa de les “lògiques pròpies de l’explotació comercial dels grans esdeveniments culturals”. La resta de grups van fer costat a la iniciativa, deixant el govern sol amb Vox en la defensa del nou model del cànon. Des de l’executiu s’insisteix que l’increment és assumible per un festival de milers d’assistents.
La Telecogresca va néixer el 1978 per celebrar la “lluita i resistència” d’un grup d’estudiants que reclamava més poder de decisió a la UPC. Mig segle després, l’esdeveniment s’ha convertit en emblema. A diferència de la resta de festivals que acull el Fòrum, més del 90% del públic de l’any passat era català i tres quartes parts, de la demarcació de Barcelona. El Primavera Sound, possiblement l’antítesi de la Telecogresca, va reunir l’any passat 80.000 barcelonins; només un 27% dels més de 293.000 espectadors –rècord de participació. En aquest cas, el 61% del públic és estranger, principalment del Regne Unit i dels EUA. Amb aquests números sobre la taula, els estudiants també repten l’Ajuntament. “Es tracta d’anar més enllà: Barcelona vol festivals a preus assequibles i un públic local o prefereix macrofestivals internacionals?”, es pregunten a l’organització.
