Barcelona té 390.000 joves d’entre 18 i 35 anys i només 303 espais d’oci nocturn privats. No surten els números. Encara menys si tenim en compte que aquesta equació ignora el jovent de la primera corona metropolitana i els turistes, clients estrella a les discoteques més cèntriques. Carmen Zapata ha admès, sense el glamur que li hagués atorgat ser la primera “alcaldessa de nit de Barcelona”, com batejava inicialment Collboni el que finalment ha acabat sent un comissionat, que l’oferta nocturna a Barcelona és “insuficient”.
L’aparició de la nova comissionada de nit planteja de facto un debat que ha arribat per quedar-se. Fa uns dies, la patronal d’empreses d’oci nocturn Fecasarm insistia que cal ampliar l’oferta a la perifèria, nua de discoteques. L’empresariat nocturn vol fer créixer el negoci a tots els barris, una aposta que suma alguns adeptes a Sant Jaume, cansats d’apagar incendis als punts més crítics de la ciutat. Ara bé, darrerament també s’ha ampliat l’eix del debat abraçant la possibilitat de “diversificar” l’oci nocturn de Barcelona. “Tenim experiències en aquesta ciutat que fan compatible l’oci privat i l’oci públic”, apuntava Zapata en la darrera comissió de seguretat –el seu departament no depèn de cultura o economia sinó de la tinença d’Albert Batlle–, obrint la porta a les “alternatives” que demana ERC. Els republicans volen explorar què hi ha “més enllà de l’oci nocturn reglat d’avui dia”.
Es tractaria d’obrir espais tancats, que podrien ser centres cívics o pavellons esportius, per exemple, o facilitar les festes autogestionades perquè els joves tinguin alternatives a les discoteques, cada cop més cares i un punt elitistes. Un estudi de la Federació Nacional d’Empresaris d’Oci i Espectacles apunta que el preu mitjà s’ha encarit un 20% els darrers dos anys, i la professora de la UB Núria Codines, experta en temps lliure, reconeix que l’oci nocturn que trobem a Barcelona “comença a ser discriminatori”. “Que no tothom pot accedir a l’oci nocturn que hi ha ara mateix és una realitat, com també ho és que hi ha joves que no estan interessats en aquesta oferta o d’altres que, directament, no els agrada la festa nocturna com a tal”, explica l’experta, consultada pel Tot Barcelona.
En conversa amb aquest diari, la vicepresidència del Consell de Joventut de Barcelona (CJB), en mans de Janet Catalan, en posa exemples concrets. “Moltes joves no poden permetre’s el model que promociona l’oci privat, que les exclou; amb els drets d’admissió, que moltes vegades són cis-heteropatriarcals i racistes, o directament perquè el que ofereix l’oci privat no agrada”, comenta Catalan. Des del CJB insisteixen en les festes populars i en les autogestionades com a possible sortida. “Necessitem una major permeabilitat de la programació cultural de les festes majors que permeti la participació directa del moviment associatiu juvenil, i també més suport institucional a les entitats que organitzen esdeveniments de format mitjà”, conclou.
Les discoteques defensen el model
El CJB i Fecasarm només es posen d’acord en una cosa, que “hi ha hagut un boom arran de la pandèmia”. Però mentre que l’agrupació d’entitats juvenils recorda que l’oci “històricament s’ha dut a terme a l’espai públic”, la federació de discoteques argumenta que l’oci al carrer ha provocat “situacions molt greus”. El secretari general de Fecasarm, Joaquim Boades, creu que l’oci “legal” s’ha revalorat durant la pandèmia “perquè s’ha vist que és segur i que genera una convivència nocturna adequada”. El portaveu dels empresaris reconeix que pot haver-hi un encariment, però nega que sigui “generalitzat” i el vincula al creixement de l’IPC i a la consegüent pujada de preu d’alguns productes. D’altra banda, Boades assegura que les discoteques de la ciutat “compten amb distintius internacionals que n’avalen el servei”.
Per ara, la comissionada de nit només ha garantit, en un estament molt inicial, que explorarà “quines possibilitats tenen les activitats nocturnes culturals, esportives i lúdiques” en el marc del Consell de la Nit, òrgan format pels grups polítics, tècnics i una desena d’entitats, entre les quals també són el CJB i Fecasarm. En tot cas, Boades ja avisa l’Ajuntament que corre el risc de fer “competència deslleial” al sector. “Tenim l’experiència de les festes de Cap d’Any. Hi ha locals o espais que no estan ideats per acollir aquest tipus d’activitat. Hem de tenir en compte un tema de seguretat i que tots hem de complir les mateixes regles del joc”, hi afegeix.
L’altra carpeta sobre la taula és la descongestió del centre de Barcelona. El carrer de Tuset està en l’ull de l’huracà, amb una desena de locals i nombroses queixes veïnals. També hi ha controvèrsia al Poblenou, al conegut Triangle Golfo. L’oferta també es dispara a la Barceloneta i té pics de festivals al Fòrum. Boades creu que la saturació en aquestes zones acabarà “quan es permeti una ampliació”, però que primer cal “analitzar el mapa” per rastrejar les zones “amb menys pressió veïnal”. En tot cas, reticent a compartir part del pastís, recorda que hi ha locals que han tancat “pel preu dels lloguers o altres circumstàncies” i que, per tant, abans de res, s’ha de “protegir l’oferta existent”.
Anar més enllà de la festa
En canvi, a la seu del CJB veuen amb bons ulls el nou debat que s’ha generat a Sant Jaume. “La nostra aposta és justament que l’Ajuntament pari de beneficiar les empreses d’oci privades i comenci a explorar els esdeveniments que proposa el teixit associatiu”, apunta l’òrgan juvenil, que defensa els espais alternatius com a una manera d'”activar la implicació del veïnat” i de beneficiar “la vida dels barris i l’arrelament a la ciutat”. Núria Codines, l’experta en oci i temps lliure, accepta que aquestes activitats puguin ser beneficioses per a la ciutat, però sobretot incideix en el fet que “són un creixement personal per a ells; saber-se gestionar, organitzar, preveure… és un aprenentatge constant d’unes competències que no són tècniques, és un procés molt enriquidor”.
Ara bé, l’experta no deixa escapar l’oportunitat d’afegir un capítol, un tema cabdal que convindria llegir com si fos el pròleg d’aquesta transformació nocturna que vol fer Barcelona. “Si es promou tant l’oci nocturn transmetem la idea que, si ets jove, el teu oci ha de ser nocturn. I no té per què ser-ho. Encara hi ha aquesta pressió social que et fa sortir de nit, si ets jove”, desgrana la professora, desmitificant la figura d’una joventut estàndard, boja per la gresca. “Però, clar, la nit mou molts diners”.
Codines admet que els canvis són “difícils de generar”, però recalca que es poden anar introduint “de mica en mica”. Una opció és potenciar deferents activitats per a joves que poden “combinar-se”. És a dir, “es pot començar el vespre anant al teatre i acabar en un bar musical”. També es pot potenciar la cultura tradicional, molt castigada, assegura Codines, per les institucions. “Hi ha joves, molts més dels que ens pensem, interessats en la cultura popular”, remarca abans de transmetre, ja ho havia fet, que “hi ha joves que no poden permetre’s sortir de festa, i també n’hi ha que no volen”.
