Fernando Botero (Medellín, 1932 – Montecarlo, 2023) tenia només 19 anys quan va organitzar la seva primera exposició. Va ser a la galeria Leo Matiz de Bogotà (Colòmbia), on feia poc que s’havia instal·lat des de la seva Medellín natal. Aquesta va ser la seva carta de presentació al panorama artístic llatinoamericà, una bona declaració d’intencions tot i la seva curta trajectòria iniciada pintant aquarel·les al costat de la plaça de braus de la Macarena. Després d’aquesta primera incursió en el sector, es trasllada a la localitat costanera de Tolú, on pintarà un quadre que marcarà un punt i a part en la seva carrera: Frente al mar.
Aquesta obra li valdria el segon premi al IX Salón Anual de Artistas Colombianos. Els diners del guardó els invertirà en un passatge per viatjar per primer cop a Europa en vaixell i conèixer de primera mà els grans noms de la història de l’art universal. Desembarcarà al Vell Continent l’any 1952 a través del Port de Barcelona, la mateixa ciutat on s’exposaria dècades més tard una de les seves obres més emblemàtiques –Gato (1989), encara avui col·locada a la rambla del Raval. La capital catalana va ser aquest punt de partida previ al seu recorregut de tres anys per Madrid, on es matricula a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i fa de copista dels mestres del Museo del Prado com Velázquez i Goya, i Florència, atret per Piero della Francesca i les figures cabdals del Renaixement italià.
Set dècades després d’aquell primer desembarcament i amb el segon aniversari de la mort de l’artista encara recent, Botero ha tornat a Barcelona de la mà de l’exposició Fernando Botero: Un Mestre universal. La mostra es pot veure des del febrer i fins al pròxim juliol al Palau Martorell, un edifici d’estil neoclàssic projectat entre 1886 i 1900 per l’arquitecte Joan Martorell i Montells i que va acollir les seus de l’Antiga Societat del Crèdit Mercantil i de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Aquesta retrospectiva -la més àmplia de l’obra del geni colombià feta mai a l’Estat i la primera duta a terme després del seu traspàs- ha atret des de la seva estrena més de 50.000 visitants, que han recorregut les deu seccions en les quals es divideix l’itinerari museístic. La iniciativa ha estat impulsada per Lina Botero, filla de l’artista, en col·laboració amb la Fundación Fernando Botero i la companyia Arthemisia.
Dues obres inèdites: de ‘las Meninas’ a Mantegna
L’exposició presenta un conjunt de més de 110 peces procedents de diferents col·leccions privades, entre les quals hi ha escultures, pintures a l’oli, aquarel·les, guix vermell, carbonets i dibuixos a llapis. Els grans reclams de la mostra, però, són dues obres fins ara inèdites. La primera és La Menina, según Velázquez, una peça fonamental per entendre l’evolució de la trajectòria de l’artista que mai havia estat exposada i que durant més de quatre dècades va estar penjada a l’estudi que ell tenia a París. La segona és Homenaje a Mantegna (1958), una revisió dels frescs de l’artista Andrea Mantegna amb la qual Botero va ser guardonat al Salón Anual de Colombia d’aquell mateix any. La peça havia estat en parador desconegut durant dècades fins que la filla del geni colombià la va localitzar a través de la casa de subhastes Christie’s en una col·lecció privada dels Estats Units que l’ha cedit expressament per a l’ocasió.
