L’allau de crítiques per la nova beca a escriptors llatinoamericans no ha fet canviar de parer l’Ajuntament de Barcelona. El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha confirmat aquest dimarts que no retiraran aquesta iniciativa, tot i l’enorme polèmica suscitada, i ha assegurat que la mesura té el suport “de la major part” del sector editorial. “No la tirarem enrere”, ha volgut deixar clar de manera contundent el socialista. Cal recordar que la beca es va presentar en el marc de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) i va generar nombroses crítiques d’una part del sector literari català, que lamenta que l’Ajuntament de Barcelona inverteixi tants diners públics a fomentar la literatura en castellà quan la literatura en català necessita molt més l’impuls i la promoció.
En la seva intervenció d’aquest dimarts a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport, Marcé donava d’aquesta manera resposta a una petició de Junts, que a través d’un prec demanava la retirada d’aquesta beca. El regidor creu que Junts no faria aquesta petició si la beca es dirigís a autor a la s europeus i ha defensat el compromís “ferm i majoritari” del consistori per l’escriptura en català. Ha afegit que la ciutat vol ser d’acollida per a escriptor d’arreu i ha plantejat que si bé el català pot ser “dèbil” en altres àmbits, no ho és en el cultural.
El màxim responsable de Cultura considera que la iniciativa està “farcida d’arguments històrics i culturals” que la sustenten i ha precisat que el premi és de 14.000 euros i no de 80.000, com havien apuntat des de Junts. La diferència entre la partida total i el premi són recursos que es destinen a despeses d’edició i d’altres. Marcé ha aprofitat l’ocasió per reivindicar l'”èxit” de la participació de Barcelona a la FIL de Guadalajara i ha afirmat que hi van anar més de 60 escriptors catalans, gairebé el 75% dels quals escriuen en català.
Tres missatges “nefastos” per al català
Al seu torn, des de Junts insisteixen que aquesta beca envia tres missatges “nefastos”. El primer, que s’està impulsant una altra llengua que no és el català en un moment de “debilitat històrica” d’aquesta. El segon missatge és d'”exclusió” cap als autors catalans, i el tercer és que “no es pot ser cosmopolita i català al mateix temps”.
