El F.C Barcelona està a punt de finalitzar el seu exili temporal. El compte enrere per jugar al nou Camp Nou s’està fent llarg, però és a tocar. Ara bé, de moment serà un retorn amb només 27.000 espectadors, una quarta part de la capacitat total que tindrà el nou estadi quan acabin les obres. Però no serà la primera vegada que el Barça jugui un partit en un estadi en construcció. Va ser el dia de Nadal de 1921, i els culers van jugar un partit amistós de futbol entre el FC Barcelona i l’Sparta de Praga, aleshores considerat un dels millors equips del món, a l’Estadi Català, a la Foixarda de Montjuïc. Unes 32.000 persones -el Barça no estava acostumat a unes dimensions tan grans, perquè el seu estadi tenia capacitat per a només 6.000 persones- van assistir al partit, l’esdeveniment esportiu més gran que mai s’havia viscut a Barcelona. Les graderies encara no s’havien acabat i molts espectadors van veure el partit asseguts als talussos de l’antiga pedrera. I el resultat? Barça i Sparta van jugar dos partits. El primer el van guanyar els txecs per 2-3. El segon es va disputar l’endemà, dia de Sant Esteve, amb victòria blaugrana per 2-0.
El primer estadi de Catalunya
L’Estadi Català, el primer que es va construir a Catalunya, estava ubicat a l’antiga pedrera de la Foixarda, on avui hi ha un camp de rugbi de la Foixarda, i era l’estadi de la candidatura olímpica de Barcelona 1924. El projecte tenia les simpaties de la burgesia industrial, que veia com els Jocs Olímpics podien impulsar el turisme de negocis a la ciutat. La candidatura es va presentar l’any 1920 a Anvers en el context dels Jocs Olímpics, i allà van explicar el projecte d’estadi, de la mà d’un jove arquitecte, Jaume Mestres i Fossas. Tot i que finalment Barcelona no seria seu olímpica, ho va ser París, l’estadi es va començar a construir en un solar que originalment s’havia concebut com un aparcament pels autobusos turístics pels seus antics propietaris, la família Foixart. Però el destí del solar va canviar. Les obres van començar el setembre de 1920, i l’abril de 1921 ja va rodar una pilota gràcies a un partit de futbol entre arquitectes de l’Exposició i periodistes esportius.
Què va passar amb l’Estadi Català?
Barcelona ja no seria seu olímpica, però aquesta no va ser la raó definitiva per la qual l’Estadi no ha arribat als nostres dies amb aquest nom. De fet, en el projecte de construcció es va arribar a planejar ampliar els seients fins als 45.000 espectadors. Però el cop militar de Primo de Rivera l’any 1923 ho va aturar tot. A principis d’aquell any les obres van quedar aturades, i la instal·lació va entrar en un procés de degradació. Ara bé, la sort de l’estadi canvia quan, sota la dictadura, es convoca un nou concurs per acabar les obres i més tard es reinaugura l’estadi, amb un nom conegut ara per tothom: l’Estadi de Montjuïc.
