| El Museu Tàpies es pensa com un organisme viu, generador de coneixement i activador de l’esperit crític. Per la seva naturalesa, els programes públics ocupen un lloc essencial; es generen a partir d’una sèrie d’intercanvis i diàlegs, de diferents activitats i programes que van més enllà de les exposicions. El programa públic del Museu Tàpies és concebut d’una manera interdisciplinària, a partir de l’art —en les seves múltiples manifestacions— i del pensament, però abraçant altres disciplines afins a l’univers tapià, com ara la ciència, la música, l’escriptura, la poesia, el cinema i l’arquitectura, entre moltes altres. A la vegada, es gesta des de la necessitat de teixir complicitats i aliances amb l’entramat cultural, artístic i social de la ciutat, amb les seves especificitats i arrels, però, sobretot, amb la seva connexió amb el nostre present. Les propostes de programació pública s’articulen d’una manera estable a partir del llegat de l’art i el pensament tapians, i d’una manera temporal com a part de les exposicions que presenta el Museu Tàpies.Al llarg de 2025 es consolidaran dos dels cicles estables de programa públic impulsats durant l’Any Tàpies: Seguint el sol i Les cadires de Tàpies, amb nous comissariats i nous artistes participants. Posant en primera línia el cos i la veu, aquestes propostes busquen connectar el pensament de Tàpies amb el món. En aquest sentit, diferents creadors de disciplines diverses, i de renom nacional i internacional, són convidats al museu amb la voluntat de construir nous imaginaris i d’articular nous relats més porosos, en consonància amb l’actualitat. |
Seguint el sol
· Curadoria: Gabriel Virgilio Luciani. · Amb la participació de: Amaru «Personaje Personaje» Peña, Agnes Essonti Luque, feyfeyfey, Adrasha, laSADCUM Guillem Jiménez, Sejal Parekh, Venus Jasper, Bella Báguena i Silvia Albert Sopale. · La gràfica del programa i el calendari de navegació solar són una proposta dels dissenyadors Ignasi Ayats i Ana Habash, amb il·lustracions d’Eduard Sales. · Amb la col·laboració de Graner i Moritz Prenent com a punt de partida la mitologia contemporània que es desprèn de l’obra Mitjó (2010) d’Antoni Tàpies —la qual entenem com un gest de desobediència, ironia i celebració d’allò menyspreat i marginalitzat—, la segona edició del cicle Seguint el sol pretén generar nous diàlegs performatius amb altres cossos i identitats per tal de generar friccions amb la normativitat de la societat. L’avantguardisme sempre apostava per gestos que desvelaven certa introspecció quant a les reverberacions i possibilitats que tenen les nostres accions, paraules i pertinences quotidianes. El Mitjó, concebut el 1991 i creat i instal·lat el 2010 a la terrassa del Museu Tàpies, és verament un resum d’aquestes actituds d’«alliberació» —per citar Tàpies— que s’esdevenen mitjançant la incomoditat col·lectivitzada i la desobediència. Què succeeix quan portem a terme gestos inesperats i inusuals, quan incidim en contextos on no «hauríem» d’incidir? Entenent el Mitjó com a efígie i com a símbol de la marginalització, aquest cicle es concep com un ritual pagà que convida nou artistes a venerar aquest objecte i a activar-lo amb nous relats que pertanyen a les realitats de lis creadoris. Com incideix el cos queer en la societat en els aspectes visual i posicional? Per què certs cossos es consideren disruptius, provocadors, polèmics, inferiors? Com podem aprendre a gaudir més d’allò extravagant i obviat? · Dates: un dissabte al mes, a les 13 o a les 19 h, en funció de l’estació de l’any. Les cadires de Tàpies 2025 · Curadoria: Judith Barnés, responsable de programes públics del Museu Tàpies. · Amb la participació de: Fito Conesa, Laia Estruch, Ada Saliou, Esther Ferrer, Benvenuto Chavajay, Joan Morey, Leonor Castro, Mireia Calafell i Mónica Valenciano. · Amb la col·laboració de: Hangar i l’Associació del Concurs Internacional de Piano Maria Canals. La segona edició del cicle d’acció Les cadires de Tàpies, subtitulat Memòries tatuades, abraça dues línies d’estudi, la memòria i el cos, des de les nocions del rastre que deixa el bagatge i de l’herència que queda a la pell talment com si fos una cicatriu. Aquests dos elements, clarament tapians, actuen com a relat i permeten connectar universos passats amb mons presents, i generar així un arxiu viu d’experiències, records i identitats. En aquest marc, el cos és entès més enllà del suport físic i se li dona una entitat simbòlica que, de la mateixa manera que la pell, reflecteix històries i vivències. Així doncs, cadascuna de les accions permet explorar com el cos recorda, guarda i transforma les experiències individuals i col·lectives en la memòria física i emocional, i com aquestes memòries emergeixen i es comuniquen a través de la performance i el moviment. En incloure el gest, el cicle emfatitza la presència fugissera del cos en el temps i l’espai, i celebra com el record es manté i s’actualitza a través seu, en una reinterpretació contínua del present. El conjunt de les nou sessions està conformat per una polifonia de llenguatges expressius en què la veu i el moviment prenen una nova dimensió des del qüestionament exprés de la corporeïtat. Cossos carregats d’històries, d’absències, de llast, cossos empresonats en allò que han de ser, en allò que volen ser, en allò que foren, cossos que no són cossos, cossos que són només cossos, cossos que criden els cossos. La biografia del cos. · Dates: un dijous al mes a les 19 h. |
