L’actriu Belén Rueda (Madrid, 16 de març de 1965) ha fet parada a Barcelona amb l’obra de teatre Salomé, una coproducció del Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida i Pentación Espectáculos, i aprofitant l’avinentesa ha passat pel programa Col·lapse de TV3. Durant l’entrevista amb Ricard Ustrell s’ha desfet en elogis per l’actitud que té el públic de Barcelona i ha manifestat que li hauria agradat poder allargar la durada a la capital catalana.
Rueda ha deixat clar que el públic és “meravellós”. “És entregat i ho vas notant segons comença la funció. Notes com respira i et va donant molta energia per continuar”, ha afirmat després de deixar clar que li hauria agradat que l’obra hagués estat programada més enllà dels sis dies que ho ha estat. “Estem fent ple tots els dies”, ha destacat.
🎭 Belén Rueda està al Teatre Goya amb l’obra “Salomé”:
— 3Cat (@som3cat) March 23, 2024
“El públic de Barcelona és entregat i ho vas notant durant la funció”#Col·lapse3Cat
📲 https://t.co/1b4Ixdjzsh pic.twitter.com/Y9925UveTp
En aquest sentit, i preguntada pel periodista per la raó per la qual l’obra ha estat “pocs dies” en cartell a Barcelona, l’actriu ha subratllat que “estem fent gira per tota Espanya i és l’únic lloc que em diuen que és poc temps”. “Només en dos llocs hi hem estat sis dies: Barcelona i València. A la resta hem fet un o dos”, ha precisat.
Les dificultats de conciliar
Durant l’entrevista també ha abordat la dificultat de conciliar la seva vida personal amb la seva feina i, en aquest sentit, ha dit que “moltes vegades conciliar la vida familiar, de parella i amb amics amb la vida laboral fa que el dia, que té 24 hores, no sigui suficient”. “Si disposéssim de més hores també les ompliríem, sobretot en una etapa de la teva vida que estàs sembrant per recollir” i deixa clar que el “treball és primordial per poder fer una cursa de fons, que és la nostra”.
Una altra qüestió que ha abordat durant l’entrevista a la televisió pública catalana és l’ictus que va patir i ha afirmat que “em va salvar la vida”. “Vaig tenir un ictus transitori, em va faltar oxigen al cervell, em va donar un ensurt, però em van portar a l’hospital amb temps i a les proves que em van fer em van descobrir un aneurisma. “Si no m’hagués passat això, segurament hauria patit un ictus més greu”, ha conclòs.
