Hi ha llocs on menjar no és un tràmit, sinó una autèntica litúrgia. Espanya està plena de racons gastronòmics de primer nivell, però existeix una petita vila que ha aconseguit el títol indiscutible de temple mundial del xai de llet rostit.
Si ets d’aquells que busquen una escapada que combini història, patrimoni monumental i, sobretot, una taula que et faci plorar de l’emoció, prepara les maletes. Aquest destí no només es menja, sinó que es respira i es viu sota terra.
El secret del forn de llenya tradicional
Parlem de Aranda de Duero, la capital històrica de la Ribera del Duero, a Burgos. Aquesta localitat s’ha convertit en el punt de pelegrinatge obligatori per als amants de la bona taula i els carnívors més exigents del planeta.
El secret de la seva fama no és cap casualitat, sinó una tradició que es manté intacta des de fa segles. Aquí el protagonista absolut és el xai de llet rostit (el famós lechazo), un producte amb Indicació Geogràfica Protegida que assoleix la seva màxima expressió en els clàssics forns de fang i llenya de alzina.
La carn, extremadament tendra i amb una pell cruixent que es trenca com el vidre, es serveix tradicionalment en cassoles de fang. Els autòctons ho tenen clar: el millor acompanyament és una bona amanida verda per netejar el paladar i, evidentment, un vi negre de la zona.
Un laberint de 300 cellers sota els teus peus
Però la màgia d’aquesta vila no s’acaba a la taula dels seus prestigiosos rostidors. El veritable tresor d’Aranda es troba ocult a uns dotze metres de profunditat, just sota les sabates dels turistes que passegen pel seu nucli històric.
Estem parlant d’una xarxa subterrània impressionant de cellers medievals que data dels segles XII i XVIII. En total, es calcula que hi ha més de set quilòmetres de túnels excavats a la roca que connecten el subsol de la ciutat.
Aquests espais subterranis mantenen una temperatura constant de dotze graus durant tot l’any. (Sí, és la climatització natural perfecta que els nostres avantpassats van dissenyar sense saber res de tecnologia moderna).
Aquesta joia de l’enginyeria medieval servia per conservar el vi en condicions òptimes. Avui dia, molts d’aquests cellers es poden visitar, oferint una experiència gairebé mística on el temps sembla haver-se aturat fa cinc-cents anys.
Patrimoni que entra pels ulls
Després d’un tiberi d’aquestes dimensions i d’haver explorat les profunditats de la terra, toca pair el dinar passejant pels carrers d’una vila amb una personalitat desbordant.
El monument que et deixarà sense alè és, sens dubte, l’església de Santa María la Real. La seva façana d’estil gòtic flamíger és una autèntica filigrana de pedra que sembla més aviat un tapís de punta que no pas una construcció medieval.
Passejar pel seu nucli històric és anar trobant detalls gòtics, renaixentistes i barrocs a cada cantonada. És el típic destí on val la pena guardar el telèfon mòbil a la butxaca i deixar-se portar pel brogit de la seva gent i l’olor de llenya que impregna l’ambient.
Com planificar l’escapada perfecta
Aranda de Duero és el destí ideal per a una escapada de cap de setmana des de Catalunya. Es troba a una distància molt assequible en cotxe o combinant el tren d’alta velocitat fins a ciutats properes com Burgos o Valladolid.
La millor època per visitar la zona és durant la tardor, quan les vinyes de la Ribera del Duero es tenyeixen de colors vermellosos i daurats, oferint un paisatge de postal que no voldràs deixar de fotografiar.
A més, durant l’any se celebren les famoses Jornades Gastronòmiques del Lechazo, un esdeveniment on els principals restaurants de la ciutat ofereixen menús especials a preus tancats per promocionar el seu plat estrella.
Això sí, un advertiment d’amic per evitar decepcions d’última hora: la fama d’aquests rostidors traspassa fronteres. Si vols tastar el millor xai del món en un cap de setmana de tardor, és totalment imprescindible que reservis taula amb setmanes d’antelació.
Marxar d’allà sense haver viscut l’experiència de veure sortir la cassola de fang del forn de llenya hauria de ser considerat gairebé un pecat turístic. Qui necessita viatjar a l’altra punta del món quan tenim autèntics paradisos com aquest a poques hores de casa?
