A les rutes turístiques més massificades de la Costa Brava, hi ha un secret que poques vegades es revela. Una joia amagada, un poble medieval que sembla extret d’un somni, amb un llegat artístic tan profund com inquietant. Estem parlant d’un lloc que va ser el refugi definitiu d’una de les figures més enigmàtiques del segle XX. (I sí, estem a punt de descobrir-ho plegats).
Però, què passaria si us diguéssim que aquest racó, amb prou feines 140 habitants, guarda la clau per entendre no només la vida de la musa de Dalí, sinó el seu propi univers privat? La història d’un castell, una promesa i una condició que canviaria per sempre el paisatge cultural català. Prepareu-vos per aturar l’scroll, perquè la revelació és d’aquelles que ens deixen sense alè.
Aquest lloc no és altre que Púbol, un diminut municipi a la província de Girona que, malgrat la seva mida, és un punt cardinal en el famós Triangle Dalinià. Aquí, entre carrerons empedrats i una atmosfera que sembla resistir el pas del temps, hi trobem el Castell de Gala. Una fortalesa que Dalí va adquirir l’any 1969 per la considerable suma d’un milió i mig de pessetes (uns 250.000 euros actuals), saldant un deute d’amor que s’havia gestat dècades abans.
El pacte secret d’un geni i la seva musa
La història comença als anys trenta, en un viatge per la Toscana, quan Salvador Dalí va prometre a Gala un castell que superaria els que havien vist a la regió italiana. Gairebé quaranta anys després, cansada de l’enrenou constant de Portlligat, ple d’artistes, periodistes i celebritats, Gala va reclamar la seva promesa. (Dalí, potser, pensava que ella ho havia oblidat, però Gala mai oblidava).
El Castell de Púbol, que en el seu moment havia estat una baronía medieval del segle XIV, era una ruïna coberta de pedres i heures, amb parets i sostres esfondrats. Però Gala hi va veure un potencial immens. Ella mateixa va escriure al constructor, Emili Puignau, advertint-li que de tot allò en podia sorgir “tant un triomf com un monstre”. Sembla que va ser el primer.
La veritat és que Dalí va comprar un castell per a la seva musa, però ella va posar la condició definitiva: ell només hi podria accedir amb una invitació prèvia i escrita. Un gir de guió que diu molt d’una relació tan complexa com fascinant.
Així va néixer el tercer vèrtex del Triangle Dalinià, un espai on Gala podia desplegar la seva pròpia vena artística i rebre els seus amants, vivint una relació oberta que avui definiríem com a poliamorosa. El poble, amb la seva Plaça Major i carrers com el del Recó, ofereix un marc medieval que contrasta amb el món surrealista que s’amaga darrere les portes del castell. Amb les seves cases de pedra i portals dovellats, Púbol és una finestra a un passat que es resisteix a morir, on la tranquil·litat és el seu veritable luxe.
Un interior que desafia la realitat
Lluny de voler esborrar les empremtes del temps, Dalí i Gala van decidir consolidar la ruïna per abocar-hi a l’interior un món de pura fantasia. L’espai interior del castell és una bombolla escenogràfica, on l’excentricitat i el que és extravagant, els enganyatall i l’acumulació decorativa esdevenen la norma. Un disseny definitiu que cap altra ment podria haver concebut.
El primer pis, la residència de la reina Gala, està museïtzat en deu zones. Al Saló dels Escuts, trobem el tron on Gala rebia les seves visites com una autèntica ‘donna angelicata’ de l’amor cortès. Al sostre, hi volen orenetes, i al Saló del Piano, els tapissos medievals es barregen amb la majestuositat del vermell carmesí de cortinatges i sofàs. La seva habitació, sorprenentment, té una atmosfera gairebé monàstica, amb un llit amb dosser i dues butaques, un contrast que ens deixa pensant.
El bany era el seu centre de bellesa personal, i a les golfes, ens esperen una dotzena de vestits d’alta costura, obres de Dior, Cardin o Chanel. Al menjador, decorat amb mobiliari eclesiàstic, Dalí va pintar algunes de les seves últimes obres abans que un incendi el 1984 l’obligués a abandonar Púbol per sempre. (Un adeu tràgic i inesperat per a un lloc tan vital en la seva vida).
El darrer viatge i un misteri sense resoldre
Gala va gaudir del seu castell fins al juny de 1982, quan va morir als vuitanta-set anys. La seva mort, com la seva vida, va estar envoltada de misteri. Es diu que Dalí i el seu xofer la van vestir amb el seu vestit vermell preferit, la van asseure al Cadillac negre que encara avui es pot veure aparcat a Púbol, i la van portar a enterrar a la cripta del castell. El seu cercle íntim assegurava que l’artista, malgrat l’edat i la pèrdua, estava bé. Però la veritat és que no ho va estar mai més.
A la cripta, al costat de la tomba de Gala, hi ha un espai simètric buit, destinat a Dalí. Però el seu lloc de repòs final seria Figueres, sota la cúpula del seu Teatre-Museu. La història oficial suggereix que Dalí, sense una última invitació de la seva estimada, no va voler o no va poder tornar al castell. Un final obert que alimenta la llegenda.
Visitar Púbol és més que un simple viatge, és una immersió en la ment oculta d’un geni i la seva musa, un secret que transforma la nostra percepció de la Costa Brava. Ens convida a explorar aquests racons que ens sorprenen, a buscar la història darrere de cada pedra i a viure experiències de veritat. Perquè, al final, què busquem sinó una història única per explicar?
