Hi ha racons que semblen extrets directament d’una pel·lícula de ciència-ficció de Hollywood. Paisatges que, quan els mires a través de la pantalla del mòbil, penses immediatament que tenen algun tipus de filtre o retoc digital. Però no, la realitat de vegades supera la ficció i ho fa molt més a prop del que t’imagines.
Mentre la gran majoria de turistes es baralla per aconseguir una entrada amb mesos d’antelació per recórrer el famós Caminito del Rey a Màlaga, a l’interior de la península s’amaga un secret geològic que està començant a canviar les regles del joc de l’senderisme nacional. Un autèntic laberint de gegants de fang vermell que ja s’ha convertit en l’escapada de la qual tot el món parla (i sí, nosaltres també hem caigut rendits als seus encants).
L’infern vermell que amaga Aragó
Oblida els tons grisos de la muntanya tradicional. El canyó del que parlem és una explosió de color vermell intens que contrasta amb el verd de la vegetació i el blau pur del cel de Terol. Ens referim, ni més ni menys, que al tancat i gairebé místic paratge del Barranc de la Hoz de Calomarde, una joia natural situada a la comarca de la Serra d’Albarrasí.
Aquest indret no és només una ruta de senderisme qualsevol; és una lliçó d’història viva de la Terra gravada a la pedra. Durant milions d’anys, el pas constant i silenciós del riu Blanco ha anat tallant la roca calcària fins a crear un congost profund, on les parets verticals gairebé es toquen en alguns punts. El resultat és un passadís estret on la llum del sol juga a amagar-se, creant una atmosfera gairebé màgica.
El gran atractiu d’aquesta ruta, el que realment fa que et bategui el cor més ràpid, és el seu sistema de passarel·les metàl·liques ancorades directament a la roca. Literalment caminaràs per sobre de l’aigua, suspesa a l’aire, mentre esquives els sortints de la paret de pedra vermella. És una sensació d’adrenalina pura, però amb una seguretat total que la fa apta per a gairebé tots els públics.
La ruta pas a pas: una aventura apta per a tothom
El recorregut comença a la petita i tranquil·la localitat de Calomarde. Des d’allà, el camí t’introdueix ràpidament en una altra dimensió. El sender està perfectament senyalitzat i adaptat, la qual cosa evita qualsevol pèrdua (un alleujament per als que tenim un sentit de l’orientació una mica dubtós). A mesura que t’endinses en el barranc, el brogit de l’aigua es fa més intens i les parets comencen a tancar-se sobre teu.
El primer gran punt d’inflexió és el conegut com a Pont de Toba, una formació natural impressionant on l’aigua ha creat un pont de roca natural cobert de molsa. És el lloc perfecte per fer la primera parada tècnica, treure el mòbil i fer la foto que farà cremar el teu compte d’Instagram (perquè sí, el lloc és extremadament fotogènic).
A partir d’aquí, comença el veritable espectacle de les passarel·les. Són trams on el camí desapareix per donar pas a estructures de ferro que s’adapten a les corbes del riu. Caminar per sobre del corrent, veient com l’aigua passa sota els teus peus, és una experiència que et connecta de cop amb la natura més salvatge. Sentiràs la humitat, la fresca del congost i el silenci només trencat pel pas de l’aigua.
Per què està desbancant el Caminito del Rey?
La comparació amb la famosa ruta malaguenya és inevitable, però el Barranc de la Hoz té tres asos a la màniga que el fan guanyador per a molts viatgers experimentats. El primer és, sens dubte, la massificació. Al Caminito del Rey has de reservar amb mesos d’antelació i caminaràs en fila índia amb centenars de turistes. A Calomarde, encara es respira aquella pau dels llocs per descobrir.
El segon factor clau és el preu. Mentre que altres rutes similars s’han convertit en atraccions de pagament amb torns de visita estrictes, l’accés a les passarel·les de Calomarde és totalment lliure i gratuït. Pots fer la ruta al teu ritme, aturar-te a dinar en un racó amb ombra sense pressa i gaudir del paisatge sense un vigilant que et demani que continuïs caminant.
Per als amants de la fauna, aquest canyó és també un santuari. Si aixeques la vista de les passarel·les (amb cura de no ensopegar, si us plau), és molt probable que puguis veure volar majestuosos voltors lleonats, que tenen els seus nius a les esquerdes més altes de les torres de fang vermell. Un autèntic espectacle de la natura que es desenvolupa just a sobre del teu cap.
Consells pràctics per a una escapada perfecta
Tot i que la ruta no requereix una preparació física d’elit, estem parlant de muntanya i cal anar-hi preparat. El calçat és el punt més important: oblida les xancletes o les vambes de sola llisa. Unes bones botes de muntanya o calçat de trail amb bona adherència et evitaran relliscades innecessàries sobre les reixetes metàl·liques de les passarel·les, especialment si hi ha humitat matinal.
La millor època per visitar el Barranc de la Hoz és durant la primavera o la tardor. A l’estiu, el termòmetre a Terol pot ser implacable, tot i que l’interior del congost sempre manté una temperatura uns graus més baixa gràcies a l’aigua i l’ombra constant. Si decideixes anar-hi a l’hivern, assegura’t de portar bona roba d’abric; el fred de Terol no perdona i les geleres poden fer acte de presència a les passarel·les.
Un cop acabada la caminada, que sol durar unes tres hores a un ritme tranquil, l’experiència no s’acaba. Estàs a un pas d’Albarrasí, considerat per molts com el poble més bonic d’Espanya. Els seus carrers empedrats, les seves cases de color vermellós (que fan joc amb el canyó que acabes de visitar) i la seva muralla medieval són el complement perfecte per tancar un cap de setmana de desconnexió absoluta.
La decisió està a les teves mans. Pots continuar fent cua amb els turistes de sempre o pots ser dels primers a descobrir el nou secret millor guardat d’Aragó. Nosaltres ho tenim clar: prepara la motxilla, lliga’t bé les botes i deixa’t perdre pel laberint de fang vermell abans que es torni massa viral. Ens veiem a les passarel·les?
