Els números no menteixen i l’evidència és aclaparadora: els joves estan abandonant el consum d’alcohol a un ritme que ningú hauria predit. Les dades del Ministeri de Sanitat són un senyal d’alerta que ens obliguen a mirar de prop què està passant amb les noves generacions. És una caiguda que transforma per complet el paisatge de l’oci nocturn i els hàbits socials que coneixíem.
Però, què hi ha realment darrere d’aquest canvi tan radical? La solució, o almenys la clau per entendre-ho, ens la dona un dels grans experts del nostre país. Segons Alberto Pizarro, reconegut bàrman i responsable de Bobby Gin a Barcelona, la realitat és molt més complexa que una simple moda o una decisió conscient de no beure.
El que estem veient és un secret a veus: el percentatge de joves d’entre 15 i 24 anys que consumeix alcohol habitualment s’ha desplomat d’un alarmant 43,8% l’any 2006 a un escàs 17,9% el 2023. Això representa una caiguda de gairebé el 60%, i aquesta tendència també es reflecteix en el consum setmanal de la població en general, passant del 48,4% al 31,1% en el mateix període. Una transformació social que ens toca de ple.
Aquestes xifres no només afecten el nostre dia a dia, sinó també directament la indústria de l’hostaleria i el nostre butxaca, amb anys de descensos en les vendes de begudes alcohòliques. Però el que Pizarro ens revela és un canvi molt més profund: l’edat en què els joves comencen a anar al bar s’està endarrerint significativament, i això ho revoluciona tot.
La situació no és que els bars estiguin plens de gent que no pren begudes alcohòliques d’alta graduació, sinó que “hi ha gent que ha deixat d’anar a un bar i està retardant l’edat d’anar a aquest bar”. (Sí, nosaltres també vam haver de rellegir-ho per processar aquesta perspectiva tan aguda).
Els nous hàbits que canvien el consum d’alcohol
Aquest gir no és només una qüestió de gustos, sinó que respon a un cúmul de factors interconnectats. Alberto Pizarro subratlla que la caiguda del consum d’alcohol s’emmarca en una caiguda del consum d’oci en general, directament relacionada amb les circumstàncies vitals i la pressió sobre la nostra economia. Si el nostre butxaca pateix, el primer que es retalla és l’oci.
Però no tot és una qüestió econòmica; també hi ha un canvi en les prioritats i en els hàbits d’oci. El fenomen del “tardeo”, per exemple, no és només un simple canvi d’horari, sinó que implica una socialització més tranquil·la. Una música més relaxada i un ambient menys frenètic conviden a un consum més assossegat i a converses més profundes, molt diferent del que tradicionalment buscàvem en la nit.
El que estem observant és una pluralitat d’elements que interactuen. La decisió de sortir no és aliena al que tenim previst fer l’endemà, i això afecta la manera com ens relacionem amb el consum. És un canvi cultural que ens interpel·la com a societat i que els negocis han d’aprendre a anticipar per no quedar-se enrere.
La clau no és només oferir begudes sense alcohol, sinó entendre que el món del bar sense alcohol és molt més complex del que sembla a primera vista. No és el mateix un bevedor habitual que puntalment no consumeix que algú que mai ho fa; les seves necessitats i la seva socialització són totalment diferents.
Més enllà del 0,0: l’auge de les begudes funcionals
La indústria no s’ha quedat de braços plegats i ha reaccionat amb una allau de versions 0.0 dels nostres productes preferits. Però la tendència va molt més enllà del simple fet d’eliminar l’alcohol. Segons Pizarro, cada vegada està més de moda consumir begudes que compleixen una funció específica al cos, com la simple hidratació o l’aportació nutricional. És un canvi imprescindible en la cocteleria.
Parlem d’incorporar el món del te i les infusions a la coctelera sense alcohol, oferint una experiència de sabor i benestar. No és que el gin-tonic clàssic o el whisky de malta deixin d’estar de moda, sinó que “cada vegada està més de moda introduir en la cocteleria ingredients funcionals“. Això obre un ventall de possibilitats creatives i saludables que fins fa poc eren impensables en un bar.
El repte és immens, ja que llançar una nova categoria requereix temps de validació i ajust. Les regulacions actuals fan que la comunicació amb el client sigui més difícil que mai, allargant el procés d’acceptació. No obstant això, aquesta adaptació és crucial per no perdre el tren d’una demanda creixent i d’uns consumidors cada vegada més conscients i exigents amb el que beuen.
El “truc” definitiu per esquivar la ressaca (i altres mites del bar)
Parlem d’un tema que ens ha preocupat a totes alguna vegada: el “garrafón”. Alberto Pizarro desmunta aquest mite urbà que tant ha circulat per discoteques i bars. Afirma que el “garrafón” com a tal, és a dir, introduir un destil·lat de baixa qualitat o tòxic en una ampolla de marca reconeguda, és un delicte i és molt menys prevalent del que la gent atribueix. Les mateixes marques tenen departaments especialitzats per perseguir-lo, per la nostra pròpia seguretat.
L’error que sovint cometem és confondre el “garrafón” amb l’ús de marques de menor prestigi que es cobren a un preu elevat, sense un engany intencionat amb ampolles falses. És a dir, se’ns dispensa un destil·lat de baixa qualitat sense necessitat de falsificació. Això és una qüestió de preu i valor, no d’un delicte contra la salut, tot i que el nostre estalvi se’n pot ressentir.
I si el que busquem és el truc definitiu per tenir la menor ressaca possible, la resposta de Pizarro és sorprenentment senzilla: la moderació. Un consum responsable implica entendre que cadascuna de nosaltres ha de definir la seva “moderació” en funció de les seves activitats i responsabilitats l’endemà. No és el mateix una nit abans d’una marató que un diumenge amb la família.
A més de la moderació, hi ha un altre element ocult que tothom hauria de tenir en compte: l’aigua. “Què hauria de demanar sempre? Doncs aigua. Aigua per combinar amb la beguda alcohòlica”. Un consell imprescindible per gaudir de l’oci sense patir les conseqüències del dia després.
I què passa amb la temuda barreja de begudes energètiques amb alcohol? Pizarro té una visió pragmàtica: “Amb moderació tot està bé”. Per a certs contextos, com una discoteca d’Eivissa, pot ser la beguda més adequada. Però si parlem de sabors i barreges exquisides, “no és la millor combinació”. És com la sal: una mica adreça el menjar, però molta pot ser perillosa. Al final, és la demanda la que genera l’oferta, i hi ha qui busca aquesta energia extra que un simple cafè ja ofereix.
La forma en què ens relacionem amb l’alcohol i l’oci està en constant evolució, influïda per la nostra salut, el nostre butxaca i les nostres expectatives. Estem davant d’un canvi de paradigma que exigeix a la indústria i a nosaltres, com a consumidores, una adaptació i una comprensió més profundes. Estem preparades per a aquesta nova era del consum?
