Hi ha llocs que semblen extrets d’una superproducció de Hollywood, però que són gairebé uns desconeguts per al gran públic. Espanya està plena d’aquestes fortaleses que guarden secrets mil·lenaris a les seves pedres. No obstant això, hi ha un monument al sud de la península que desafia totes les lleis de l’arquitectura tradicional que coneixem.
Imagina un castell imponent que ha resistit guerres, setges i el pas implacable de més de mil anys d’història. Ara, imagina que aquesta estructura colossal es manté dempeus sense haver utilitzat ni un sol totxo, cap roca tallada ni la clàssica argamassa de ciment. Sembla un miracle de la física, però és una realitat històrica palpable.
Parlem del castell de Baños de la Encina, situat a la província de Jaén. Aquesta fortalesa, coneguda també com el castell de Burgalimar, ostenta el títol de ser un dels conjunts fortificats de l’època omeia més ben conservats de tot el continent europeu. Una autèntica lliçó d’enginyeria militar que avui dia continua deixant els arquitectes moderns amb la boca oberta.
El secret de la tàpia: l’argila que es va fer de ferro
Com és possible que una construcció d’aquestes dimensions es mantingui intacta sense materials nobles? La resposta es troba en una tècnica constructiva d’origen oriental que els àrabs van portar a la península ibèrica: la tàpia o terra premsada. (Sí, bàsicament van aixecar un castell gegant utilitzant terra del mateix sòl).
El procés de construcció va ser una obra d’art de la logística militar. Els obrers del califat de Còrdova barrejaven argila, sorra, aigua i petites pedres calisses. Aquesta barreja s’introduïa en grans motlles de fusta anomenats tapials i es compactava a cops de maça fins a extreure’n tota la humitat. El resultat, un cop sec, era un bloc compacte amb una duresa equivalent a la del formigó actual.
Aquest mètode no només era extremadament ràpid d’executar, sinó que oferia un aïllament tèrmic i una flexibilitat davant els terratrèmols molt superior a la de la pedra tradicional. Els gairebé cent metres de perímetre de la muralla es van aixecar en un temps rècord, preparant la frontera del califat per a les imminents escaramusses amb els regnes cristians del nord.
El color vermellós característic de la seva terra, ric en òxid de ferro, canvia de tonalitat segons la llum del dia. Durant el capvespre, les muralles de Baños de la Encina semblen cremar sota el sol d’Andalusia, oferint un espectacle visual que atrau fotògrafs de tot el món. És el moment ideal per entendre la magnitud d’aquesta obra d’enginyeria militar.
Una llegenda gravada a la pedra i catorze torres de defensa
La història d’aquest castell està estretament lligada a la figura del califa Al-Hakam II, fill del cèlebre Abderraman III. Va ser ell qui va ordenar la seva construcció l’any 968, tal com ho testifica una inscripció gravada sobre la porta d’accés original, el text de la qual es conserva actualment al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.
La fortalesa es va dissenyar com un punt estratègic clau per controlar l’accés a Andalusia a través de Sierra Morena. Per garantir la seva seguretat, es van aixecar catorze torres rectangulars que sobresurten de la muralla de tàpia. Aquestes torres permetien una defensa activa des de múltiples angles, evitant els punts cecs que solien aprofitar els assaltants.
Amb el pas dels segles i l’avenç de la Reconquesta, el castell va canviar de mans en nombroses ocasions. Va ser finalment l’any 1225 quan el rei cristià Ferran III el Sant el va incorporar de manera definitiva a la corona de Castella. Va ser en aquesta època quan s’hi va afegir la quinzena torre, coneguda com la Torre de l’Homenatge, l’única construïda amb pedra picada per marcar el nou domini cristià.
Com arribar-hi des de Catalunya i planificar la teva escapada
Si estàs buscant una escapada diferent per a aquest cap de setmana llarg, aquest destí és una opció immillorable. Des de Barcelona o qualsevol punt de Catalunya, pots volar directament a l’aeroport de Granada o agafar l’AVE fins a Còrdova. Des d’allà, un cotxe de lloguer et portarà a través de camps d’oliveres infinits fins a aquest poble de postal en poc més d’una hora.
El poble de Baños de la Encina, declarat Conjunt Històric-Artístic, mereix una visita pausada més enllà del seu famós castell. Els seus carrers empedrats, les seves cases senyorials de pedra i l’església de San Mateo et faran viatjar en el temps. A més, la gastronomia local, basada en l’oli d’oliva verge extra i la carn de caça, és el complement perfecte per a una jornada d’exploració cultural.
Les visites al castell estan regulades i es fan de la mà de guies locals que t’explicaran tots els detalls del sistema de tàpia i les llegendes que amaguen els seus murs. (Recomanem reservar l’entrada amb antelació, ja que l’aforament és limitat per garantir la conservació d’aquest monument històric únic).
No perdis l’oportunitat de caminar per sobre dels seus adarves i contemplar les vistes espectaculars del pantà del Rumblar i de Sierra Morena. Sentiràs la mateixa brisa que sentien els soldats del califat fa més de mil anys mentre vigilaven l’horitzó. Una experiència que et farà replantejar tot el que sabies sobre la història de l’arquitectura.
