Hi ha viatges que es fan amb el cos i d’altres que transformen l’ànima per sempre. Tots busquem aquest lloc al món on el rellotge s’atura, on el paisatge ens obliga a guardar el telèfon mòbil a la butxaca i, simplement, respirar. Gairebé ningú ho aconsegueix a la primera.
El poeta alemany Rainer Maria Rilke va recórrer mig planeta buscant aquesta inspiració divina. Va viatjar per les grans capitals europees, va explorar el gèlid hivern rus i es va perdre pels deserts de l’est d’Egipte. Res no funcionava. La seva ment creativa estava completament bloquejada (sí, els genis també pateixen crisis d’ansietat).
Fins que va arribar a un punt concret de la geografia andalusa. Un lloc suspès en el buit, literalment. Només va necessitar un cop d’ull per escriure una de les frases més cèlebres de la literatura de viatges: “He trobat la ciutat dels meus somnis”. Avui t’exliquem per què aquest destí t’espera per viure una escapada inoblidable.
El secret millor guardat de la província de Màlaga
Parlem de Ronda. Però no de la Ronda que surt a les guies ràpides de turisme de masses, sinó d’aquella que es descobreix caminant a poc a poc, quan la llum del capvespre comença a tenyir de daurat les parets de pedra del seu famós penya-segat. Una imatge que talla la respiració.
Rilke va arribar a aquesta localitat malaguenya l’hivern de 1912. S’allotjava al mític Hotel Reina Victoria, un establiment que encara avui conserva l’habitació del poeta com un petit museu de culte. Des d’aquell balcó, l’escriptor contemplava l’abisme del Tajo de Ronda, una esquerda natural de més de cent metres de profunditat.
La força visual d’aquest municipi és tan bèstia que espanta. La ciutat es divideix en dues parts clarament diferenciades: el barri antic, d’origen àrab, i la zona nova, connectades per l’imponent Pont Nou. Una obra d’enginyeria del segle XVIII que sembla treta d’una pel·lícula de fantasia medieval.
Què fa que Ronda sigui una escapada addictiva?
No es tracta només de fer-se la foto de rigor per a Instagram amb el pont de fons (tot i que el postureig aquí està més que justificat). Ronda té un magnetisme especial que es respira als seus carrerons empedrats. El silenci dels seus convents, la frescor dels seus patis interiors i l’olor de taronger fan que el pols et baixi a les primeres de canvi.
Si decideixes seguir els passos del poeta, el teu punt de partida ha de ser el Palau de Mondragón. Aquest antic palau reial àrab compta amb uns jardins que miren directament a l’abisme. El soroll de l’aigua de les seves fonts i les vistes a la serra et faran entendre perfectament per què Rilke va decidir quedar-s’hi durant mesos.
Però la veritable joia de la corona és baixar pels camins que porten a la base del Tajo. Pocs turistes s’atreveixen a fer la caminada sencera, i aquest és el gran error de la majoria de viatgers. Des de sota, la perspectiva del pont gegantí és gairebé mística. Sentir la força de l’aigua del riu Guadalevín mentre mires cap amunt és una experiència que et canvia la percepció del viatge.
Gastronomia de muntanya i vins amb caràcter
No tot serà alimentar l’esperit literari; el nostre estómac també reclama atenció. Ronda està situada en una zona muntanyenca que ofereix una cuina de contrastos brutals. Aquí mana el producte de proximitat, la caça i, sobretot, els vins de la Serralada de Ronda, uns negres amb molta personalitat que estan guanyant premis internacionals a un ritme de bojos.
Has de provar el rabo de toro tradicional en qualsevol de les tavernes de la part antiga. Sense presses. Maridat amb un bon vi local de varietat Syrah o Garnatxa. És en aquests moments de sobretaula on es comprèn el veritable significat de la vida contemplativa que tant defensaven els poetes romàntics.
Una tendència que no para de créixer
El turisme d’interior està vivint una autèntica edat d’or. Cada vegada som més els que busquem fugir del soroll de les platges massificades per retrobar-nos amb la història i la natura. Ronda s’ha convertit en el destí favorit per a aquells que busquen combinar cultura, senderisme i luxe discret.
La connexió des de Catalunya és facilíssima. Un vol ràpid fins a l’aeroport de Màlaga i un cotxe de lloguer per recórrer una de les carreteres de muntanya més boniques del sud d’Europa. En poc més de tres hores pots passar del caos de la ciutat a la pau absoluta que va enamorar Rilke.
No t’ho pensis gaire. Les places als allotjaments amb encant de la zona volen, especialment durant la primavera i la tardor, quan el clima és ideal per caminar sense suar la cansalada. Fes com el poeta alemany: deixa’t portar per la intuïció i regala’t aquest viatge que el teu cap fa temps que demana a crits.
Al cap i a la fi, tothom es mereix trobar, almenys una vegada a la vida, la ciutat dels seus somnis. Quina serà la teva pròxima parada?
