Segur que hi has passejat centenars de vegades. Has recolzat les mans a la seva estructura de ferro colat, has mirat l’horitzó i t’has fet la foto de rigor per penjar-la a les teves xarxes socials. Parlem del passeig de la Concha, a Donostia, un dels llocs més icònics de tota la península Ibèrica.
El que segurament no saps és que aquest lloc amaga un dels secrets de disseny més fascinants i desconeguts del nostre urbanisme. Un detall que gairebé tothom passa de llarg, però que canvia per complet la manera de mirar aquesta mítica postal del nord. Hi ha una flor col·locada a l’inrevés de forma totalment deliberada.
La joia de la Belle Époque que amaga un enigma
Per entendre aquest misteri hem de viatjar en el temps fins a l’any 1910. En aquella època, la reina Maria Cristina havia convertit la ciutat en el refugi estiuenc de l’aristocràcia europea. Tot havia de ser perfecte, elegant i sumptuós. L’arquitecte municipal Juan Rafael Alday va rebre l’encàrrec de dissenyar una barana que no només protegís els vianants, sinó que es convertís en el símbol de la ciutat.
Alday va crear una obra mestra de l’art modernista. Una estructura que es repeteix al llarg de gairebé un quilòmetre i mig de costa. Però si camines amb atenció i et fixes en els detalls de la fosa de ferro, notaràs una anomalia que trenca la simetria perfecta de l’obra. Una de les flors de la barana està girada cap a la calçada, mirant a l’inrevés de tota la resta. (Sí, nosaltres també vam haver d’anar a comprovar-ho dues vegades per creure-ho).
Aquest petit “error” s’ha convertit amb els anys en el secret millor guardat dels guies turístics locals. Trobar la flor invertida de la Concha és ara un repte per als viatgers més observadors que busquen alguna cosa més que la típica foto de platja.
Els vestidors subterranis: la ciutat sota la sorra
Però el misteri d’aquest passeig no es limita al ferro de la seva barana. Sota les mateixes rajoles que trepitgen milers de turistes cada dia es troba una obra d’enginyeria que va ser revolucionària per a la seva època. Parlem dels antics vestidors subterranis de la platja, un espai que connectava directament el passeig amb l’arena sense que la classe alta hagués de barrejar-se amb el poble pla.
Aquests espais, dissenyats amb tota la lluentor de la Belle Époque, permetien als banyistes canviar-se de roba amb total privacitat. Avui en dia, part d’aquestes estructures continuen existint sota el terra, reconvertides o tancades al públic general, esperant que algun dia es recuperi tota la seva esplendor original.
La construcció d’aquests túnels i passadissos responia a una necessitat de l’època: mantenir el decòrum i la higiene. Els rics de principis de segle XX no podien ser vists en vestit de bany (que llavors cobria gairebé tot el cos) abans d’entrar a l’aigua. La solució va ser excavar sota el passeig marítim.
Un disseny que va canviar la història del turisme
La barana de la Concha és molt més que un element de seguretat; és un icona de disseny industrial que ha estat copiat en desenes de ciutats de tot el món. El seu patró floral és tan famós que la ciutat de Donostia regala rèpliques en miniatura d’aquesta barana com a màxim guardó en els seus festivals de cinema i esdeveniments il·lustres.
El cost de fabricació d’aquesta meravella l’any 1910 va ser astronòmic per a les arques municipals, ascendint a unes 5.700 pessetes de l’època per cada tram. Una inversió que, vista amb la perspectiva del temps, ha estat una de les més rendibles de la història del turisme estatal.
Aquest tipus de detalls són els que converteixen un viatge normal en una autèntica aventura de descobriment. Catalunya té racons increïbles, però de tant en tant, creuar la frontera cap al Cantàbric per descobrir els secrets dels nostres veïns és una teràpia immillorable per a la ment i per a la curiositat.
La pròxima vegada que algú et digui que ja ho ha vist tot de la platja de la Concha, pregunta-li si sap on és la flor de l’inrevés. Segur que es quedarà amb la boca oberta. Al cap i a la fi, viatjar és precisament això: aprendre a mirar allà on tothom només hi veu una simple barana.
