Una marca de moda catalana ha estat la protagonista d’una tempesta digital sense precedents. Va llançar un vídeo amb la intenció d’ironitzar sobre la ciutat. Però l’efecte ha estat una onada d’indignació entre els veïns. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb algunes decisions de màrqueting.)
Desigual i la campanya que va encendre les xarxes
La firma Desigual, en una col·laboració amb Ottolinger, és la responsable d’aquest terratrèmol. El seu vídeo promocional pretenia parlar de la gentrificació. Volia fer-ho amb humor, mostrant una suposada “cara B” de Barcelona.
Sota el lema “Benvinguts a Barcelona”, el vídeo mostrava una model. Ella recorria alguns dels punts més turístics de la ciutat. La seva narració ironitzava sobre diverses realitats barcelonines. Però la ironia no va ser ben rebuda. (Potser era massa punyent per a una ferida oberta.)
La campanya es burlava del trànsit, que qualificava de “salvatge”. També dels locals i el seu amor incondicional pels coloms. Un moment particularment sensible va ser quan una dona, parlant en català, li demanava que deixés passar. Es veia clarament com una broma més. (Un error greu de tacte, des del nostre punt de vista.)
Però la cosa no s’acabava aquí. El vídeo incloïa una seqüència on la protagonista patia un intent de robatori de motxilla. I el que s’ha convertit en el símbol definitiu de la campanya: pagava 9,50 euros per un cafè amb gel. Aquest preu va ser la gota que va fer vessar el got.
La línia entre la ironia i la banalització és molt fina, especialment quan es tracta de problemes reals que afecten el dia a dia de la gent. A vegades, el silenci és or, i l’humor, una arma de doble tall.
La reacció viral: l’alarma dels veïns
La publicació del vídeo a Instagram es va omplir a l’instant de centenars de comentaris. Els veïns de Barcelona van expressar la seva profunda indignació. Van denunciar la perillositat de banalitzar una situació tan complexa com la gentrificació. (Un sentiment que compartim amb moltes de vosaltres.)
Molts usuaris van demanar la retirada immediata de la campanya. Argumentaven que l’anunci estava dissenyat per atraure els anomenats “expats”. Aquests estrangers amb un alt poder adquisitiu són cada cop més nombrosos a Barcelona. Aquests “expats” són sovint els clients de marques com Desigual. (Una veritat incòmoda que ara ha sortit a la llum.)
La majoria de les queixes insistien en el perill de deshumanitzar aquesta realitat. De transformar el patiment de moltes famílies en un acudit. Aquesta campanya va demostrar el poder de la veu ciutadana a les xarxes. Quan una marca trepitja el ull de poll, la resposta és contundent.
La resposta de Desigual: un intent de solució
Davant la allau imparable de crítiques, Desigual va haver d’actuar. La marca va decidir escriure un comentari a la mateixa publicació d’Instagram. Aquest comentari, escrit en català, oferia explicacions per la campanya. Era un moviment estratègic per reconnectar amb el públic local.
“Us estem llegint”, començava el missatge de la marca. “Barcelona és la nostra casa i vivim el problema de la gentrificació i la turistificació de la ciutat. Usem l’humor per parlar, però no era el lloc per a la ironia. Ho hem entès”. Una confessió necessària per a la seva imatge. (Un pas en la bona direcció, tot i l’error inicial.)
A més d’aquest missatge a les xarxes, la firma va emetre un comunicat al diari El País. Van reiterar que la seva intenció era fer una campanya en clau d’humor. Van reconèixer obertament que no havia estat la decisió més encertada. Una rectificació pública que molts esperaven.
Van recordar els seus orígens. Desigual va néixer a Barcelona fa més de 40 anys. Van voler subratllar el seu profund vincle amb la ciutat. Van reafirmar el seu compromís de contribuir a la creativitat i la cultura local. Sempre des del respecte màxim cap a Barcelona i la seva gent.
El debat continua: la Barcelona que volem
Aquesta campanya ha servit per posar de manifest una vegada més la sensibilitat extrema de la gentrificació. No és un tema per a bromes fàcils. És una ferida oberta que afecta el nostre teixit social. Molts veïns senten que estan sent expulsats de casa seva. El seu patiment és molt real.
Barcelona es troba en una cruïlla crucial. Hem de decidir quin futur volem per a la nostra ciutat. Volem una ciutat per als residents o un parc temàtic per als turistes i els “expats”? Aquest incident, per polèmic que sigui, ens obliga a reflexionar. Ens posa davant del mirall de la nostra identitat col·lectiva.
El poder de la comunitat és immens. Les xarxes socials són una eina imparable per a la crítica i la denúncia. Les marques han de ser més curoses que mai. La seva responsabilitat va més enllà de la simple publicitat.
Qui té la solució definitiva per a una ciutat que creix sense perdre la seva ànima? És una pregunta que ens hem de fer constantment. I la resposta potser la trobem en la unió i la veu col·lectiva de totes nosaltres.
