Totes hem sentit aquella fiblada, oi? Aquella sensació agredolça de recordar temps passats, de somiar amb èpoques on tot semblava més fàcil, més pur, més feliç. És un impuls gairebé irresistible, un refugi mental que ens promet un consol instantani, una pausa del vertigen del present. Però, què passa si aquesta recerca de la felicitat en allò que ja no és, ens està robant precisament el que més desitgem?
Hi ha una veritat incòmoda, gairebé prohibida, que un dels psicoanalistes més influents del nostre temps, Gabriel Rolón, s’ha atrevit a posar sobre la taula. Una sentència que ressona amb la força d’una revelació, capaç de sacsejar els fonaments de la nostra pròpia percepció de la vida i la plenitud.
Rolón, amb la seva veu experta i una claredat que travessa l’ànima, afirma amb contundència: «La vida perd el seu sentit si la felicitat es busca en el passat». Sí, has llegit bé. Una frase curta, però d’un impacte brutal. No es tracta només de nostàlgia; és una advertència clara sobre el camí que prenem quan mirem exclusivament cap enrere per trobar el nostre benestar.
Aquesta idea central, plantejada per un referent com Gabriel Rolón, és molt més que una simple reflexió. És una solució definitiva al dilema de moltes que sentim que se’ns escapa alguna cosa vital. Entenem que el passat té un paper fonamental en la nostra identitat, en la construcció de qui som avui; no es tracta d’esborrar-lo. Però, quina és la línia que no hauríem de creuar? Què passa quan convertim els nostres records en una presó daurada, un lloc on la felicitat, la de veritat, es queda atrapada i inaccessible?
La recerca de la felicitat en els records és un error comú, una trampa psicològica que moltes de nosaltres compartim. Tendim a idealitzar el que ja ha passat, a filtrar els moments difícils i a magnificar els bons, creant una versió edulcorada de la nostra història. Això ens impedeix veure el present amb claredat, amb les seves pròpies oportunitats i els seus propis reptes, convertint-lo en una simple ombra d’allò que va ser.
Rolón ens convida a una introspecció profunda: si la felicitat real només pot existir en el present, què estem fent quan la busquem en el “llavors”? Aquesta pràctica, aparentment inofensiva, ens priva de la capacitat de construir una vida significativa aquí i ara. És una fuita constant, una negació del moment actual que ens impedeix afrontar i gaudir de les realitats que tenim davant.
No hi ha espai per a la resignació. Aquesta visió del psicoanalista argentí és un impuls, un despertar urgent per a moltes que, sense saber-ho, viuen ancorades en un temps que ja va fugir. La llibertat emocional i el sentit de vida no es troben en la revisió constant d’èpoques glorioses o de desenganys passats, sinó en la construcció activa del demà a partir del present.
El present és la teva única moneda de canvi
Viure en el passat és com intentar comprar amb moneda antiga en un mercat modern; simplement no funciona. La vida, i amb ella la felicitat genuïna, exigeix la nostra presència completa, la nostra atenció al “ara”. Aquest és el nostre avantatge competitiu, el nostre únic poder real. La nostàlgia, quan es converteix en un modus vivendi, ens roba aquesta capacitat de ser proactives amb la nostra pròpia existència. Ens transforma en espectadores de la nostra pròpia història, en lloc de ser les seves arquitectes.
La pressió constant per semblar feliços a les xarxes socials sovint ens porta a curar una imatge idealitzada de les nostres vides, creant un pastís perfecte de moments que, sovint, ja són passat. Això alimenta encara més la idea errònia que la felicitat és una col·lecció de fites, més que un estat continu de consciència i acceptació. Rolón ens recorda que el veritable sentit es troba en la interacció activa amb el que ens envolta, no en la passivitat del record.
La clau és entendre que el passat és una lliçó, no un destí. Si busques la felicitat només en el que va ser, estàs condemnant el teu present a ser una eterna espera.
Aquesta tendència a buscar la felicitat en el passat pot amagar, de vegades, una por inconscient al futur, a la incertesa que comporta tot allò desconegut. Però Rolón ens anima a abraçar aquesta incertesa, a entendre que és precisament en el que està per venir, i en la nostra capacitat de forjar-lo des del present, on resideix el veritable creixement i la satisfacció vital. El secret no és tenir menys por, sinó actuar malgrat ella, amb la convicció que el millor encara pot arribar.
El present és el nostre tresor més preuat. És l’únic lloc on podem sentir, crear, estimar i transformar. Si el dilapidem buscant un reflex en un mirall trencat, la vida se’ns escaparà entre els dits sense que en siguem del tot conscients. Aquesta perspectiva ens dona una eina poderosa, una direcció clara per al nostre benestar mental.
Un despertador emocional que no podem ignorar
Gabriel Rolón no només ens dona un diagnòstic; ens ofereix una via per a la solució. La vida recupera el seu sentit quan ens atrevim a viure-la, amb les seves imperfeccions i les seves meravelles, just aquí, just ara. El que ahir va ser, ja no pot ser canviat. El que serà, encara no existeix. Només tenim aquest moment, aquesta oportunitat de fer que cada dia compti, de donar-li un propòsit autèntic i no un d’heretat.
És un truc imprescindible per a la nostra salut mental. Ens allibera de la càrrega de la comparació amb un passat idealitzat i ens obre les portes a la construcció d’un futur que realment ens pertanyi. Ens permet ser més autèntiques, més resilients i, en definitiva, més felices. La urgència no és menor: cada dia que passa fixades en allò que va ser és un dia menys que podem dedicar a construir una vida amb sentit ple en el present.
La seva reflexió és un toc d’atenció potent, un recordatori que la nostra capacitat de gaudir i de donar sentit a la nostra existència depèn exclusivament de la nostra presència. No esperis a demà per connectar amb l’aquí i l’ara. Aquest és el teu moment, la teva oportunitat d’agafar les regnes i transformar la teva experiència vital. Què fas amb el teu present avui?
