Hi ha racons del nostre litoral que semblen resistir-se al pas del temps i a la invasió del turisme de masses. Espais gairebé secrets on el rellotge s’atura i l’únic soroll de fons és el de les onades trencant contra les roques. Un d’aquests oasis ha captivat un dels rostres més coneguts de la televisió estatal, que ha trobat aquí el seu refugi definitiu lluny dels focus i les càmeres.
Parlem d’Arturo Valls, el carismàtic presentador i actor que, quan necessita oxigenar la ment i oblidar-se de la pressió mediàtica, posa rumb a un petit paradís situat a la Costa Blanca. Un destí que molts tenen a tocar de mà però que pocs s’aturen a descobrir de veritat. (I sí, nosaltres també ens hi voldríem perdre ara mateix).
La joia amagada d’Alacant que gairebé ningú coneix
Aquest racó de pau no és cap altre que l’illa de Tabarca. Es tracta de l’única illa habitada de la Comunitat Valenciana, un territori diminut ple d’història, aigües transparents i una tranquil·litat que ja no es troba a la península. Arturo Valls ha confessat en més d’una ocasió la seva debilitat per aquest indret, convertit en el seu santuari particular durant els mesos d’estiu i, sobretot, durant la primavera.
El que fa realment especial Tabarca és la seva atmosfera d’un altre temps. L’illa té poc més de divuit hectàrees de superfície i una població que a l’hivern amb amb prou feines arriba a les poques desenes d’habitants. Aquí no hi ha cotxes, no hi ha grans avingudes comercials ni tampoc complexos hotelers que trenquin l’harmonia del paisatge. Només terra, pedra, mar i un silenci que esdevé gairebé terapèutic.
Per a un personatge públic com Arturo Valls, sotmès constantment a l’escrutini de l’audiència i a les peticions de fotografies pel carrer, Tabarca ofereix un luxe que els diners no sempre poden comprar: l’anonimat gairebé absolut. El presentador pot passejar pels seus camins de terra o banyar-se a les seves cales de còdols sense la pressió dels flaixos, integrant-se com un veí més d’aquesta comunitat marinera.
Com és la vida al refugi prohibit als cotxes
Arribar a Tabarca és fer un viatge en el temps. El trajecte es fa habitualment des de Santa Pola en unes embarcacions ràpides conegudes popularment com a tabarqueras, en un viatge que amb prou feines dura vint minuts. També es pot accedir des del port d’Alacant o des de Benidorm, fet que la converteix en una excursió ideal per a una escapada de cap de setmana des de Catalunya.
Un cop es posa un peu al moll, la sensació de desconnexió és immediata. L’illa està dividida en dues parts molt ben diferenciades. D’una banda, el nucli urbà, un recinte emmurallat del segle XVIII declarat Conjunt Historicoartístic. Les seves cases blanques i blaves, d’estil purament mediterrani, evoquen el passat de l’illa com a refugi de pirates genovesos que van ser rescatats pel rei Carles III.
D’altra banda, trobem la zona de la “tanca”, un espai completament verge on només s’aixequen el vell far, la torre de Sant Josep i el cementiri mariner. És en aquesta zona on es pot experimentar la solitud més absoluta, caminant entre camins flanquejats per figueres de moro i vegetació baixa, sota la mirada atenta de les gavines que dominen el cel.
El secret millor guardat dels amants del busseig
Però el veritable tresor de Tabarca no es troba a la superfície, sinó sota l’aigua. Gràcies a la protecció ambiental de la qual gaudeix des de fa gairebé quaranta anys, les seves aigües presenten una visibilitat excepcional que atrau submarinistes de tot el continent. Les praderies de posidònia oceànica serveixen de refugi per a una quantitat increïble d’espècies marines, des de meros gegants fins a pops i bancs de salpes.
És precisament aquesta riquesa natural el que converteix les cales de l’illa en llocs de somni per practicar l’esnòrquel. No cal portar un equipament professional sofisticat; unes ulleres de bussejar i un tub són suficients per descobrir un autèntic aquari natural a pocs metres de la sorra. Un privilegi que Arturo Valls i la seva família aprofiten al màxim durant les seves estades.
A més de la natura, la gastronomia és l’altre gran pilar de l’experiència tabarquina. El plat estrella indiscutible és el calder tabarquí, una recepta tradicional de pescadors que consisteix en un arròs caldós elaborat amb el brou de peixos de roca locals, com la gallina o el rascassa, que se serveix en dues parts: primer el peix amb una salsa d’allioli suau i després l’arròs.
La importància de triar bé el moment de la visita
Si vols viure l’experiència de Tabarca tal com la gaudeix el presentador, has de tenir en compte un factor clau: el calendari. Durant els mesos de juliol i agost, l’illa rep milers de visitants diaris que arriben a passar el dia des de la costa. Tot i que continua sent preciosa, perd part d’aquella màgia de solitud que la fa única.
El veritable secret és visitar-la durant la primavera o a principis de tardor. Durant aquestes setmanes de transició, quan els vaixells de turistes ja no arriben en massa, l’illa recupera el seu ritme pausat. Passejar per les seves muralles al capvespre, quan l’últim vaixell del dia ja ha marxat cap a la península, és una de les experiències més maques i relaxants que es poden viure al Mediterrani.
Si decideixes quedar-te a dormir en algun dels seus petits hotels rurals o cases de pescadors rehabilitades, tindràs l’oportunitat de viure la nit de Tabarca. Un moment màgic on el cel es cobreix d’estrelles gràcies a la gairebé nul·la contaminació lluminosa de l’illa, acompanyat només pel murmuri del vent i de l’aigua.
No és estrany, doncs, que algú que viu en el soroll constant dels platós de televisió hagi escollit aquest petit tros de terra alacantí per carregar les piles. Una escapada propera, assequible i que demostra que de vegades no cal viatjar al Carib per trobar un autèntic paradís de postal. T’animes a descobrir-lo abans que s’ompli de gent?
