Arriba el mes de novembre i amb ell la baixada de les temperatures i les pluges constants que ens obliguen a canviar radicalment els hàbitos domèstics. El gest més habitual d’aquesta època de l’any consisteix a agafar el tendedero i plantar-lo directament al saló o en una habitació poc ventilada per intentar salvar la roba de l’aigua. (Sí, nosaltres també ho fem quan veiem que el cel s’amaga). El problema és que aquesta pràctica tan innocent sol acabar convertint casa nostra en un espai humit on la roba agafa aquella olor tan desagradable que ens obliga a repetir tota la colada de nou.
La solució a aquest maldecap quotidià no passa per gastar diners en aparells cars sinó per entendre com funciona la circulació de l’aire segons els especialistes en neteja de la Lion Corporation. (Per fi una alternativa real que no implica deixar el sou a la factura de la llum). De fet, el secret no és on posem la roba sinó com la distribuïm de manera estratègica per aprofitar al màxim la ventilació natural sense necessitat de recórrer a cap assecadora.
Posar la roba de qualsevol manera al tendedero a l’interior de casa durant l’hivern és un error clàssic que acaba provocant mals olors innecessaris.
El mètode japonès que revoluciona la colada
Aquesta tècnica coneguda com a mètode arcoíris s’hereta de la cultura japonesa i es basa pràcticament en la enginyeria de la ventilació per aconseguir que la roba s’assequi de manera ràpida en espais reduïts. Segons explica Izumi Onuki, especialista en lavandería de la companyia esmentada, el truc consisteix a repartir les peces seguint quatre instruccions molt clares que canvien completament el flux del vent dins de la llar. La idea central és formar una mena de arc de Sant Martí o una lletra O invertida amb el mateix teixit sobre els alambres.
Per aconseguir-ho, el primer pas obliga a col·locar les peces més llargues i pesades als extrems del suport metàl·lic. Això vol dir que els pantalons, les tovalloles o les sudadores més grosses han d’anar directament als laterals, deixant el centre lliure per a la resta de elements. D’aquesta manera es crea una estructura lateral que deixa passar l’aire de manera molt més eficient cap a les zones interiors del conjunt.
Al centre del tendedero és on s’han de situar les peces més curtes o menudes, com ara els tops, les camisetillas o la roba interior. Aquesta distribució en forma de U invertida permet que el corrent d’aire trobi menys resistència i circuli fluidament entre els espais buits. (És fascinant veure com una simple reorganització pot accelerar tant el procés d’assecat). A més, cal separar molt bé les peces unes de les altres per evitar que s’amunteguin a sobre dels alambres.
La importància de estirar la roba i ventilar
El tercer punt clau d’aquest mètode japonès demana estirar la roba tot el possible i utilitzar pinces per subjectar-la correctament, evitant que quedi doblegada de manera estranya sobre els filferros. Si deixem parts amuntegades o doblegades, l’humitat es queda atrapada entre les capes de teixit i apareixen els problemes d’olor a tancat que tant ens molesten. Un bon estiratge no només facilita que s’assequi abans sinó que també estalvia moltes hores de planxa posterior.
Finalment, el quart pas ens porta directament a la ubicació del suport dins de casa. Si decidim deixar-lo a l’interior, és absolutament necessari obrir una finestra sempre que sigui possible per aconseguir que l’aire circuli lliurement entre les peces de roba. En el cas que no disposem d’una finestra adequada a l’estança, els experts recomanen buscar un lloc de pas obrint les portes de diferents habitacions per forçar un corrent d’aire constant.
Amb aquesta senzilla combinació d’ordenació i ventilació, aconseguirem que la roba s’assequi molt abans durant els mesos més freds de l’any sense necessitat de treure-la al carrer ni gastar en aparells elèctrics. (Tu també provaràs aquest mètode avui mateix quan posis la primera rentadora de la setmana?).
