Vivim en una era completament obsessionada amb la felicitat. La busquem en cada anunci, en cada llibre d’autoajuda i en cada nou gadget que ens promet la vida perfecta. Però, malgrat aquesta recerca incessant, la paradoxa és evident: molts de nosaltres sentim que estem més lluny que mai d’assolir-la. I si el problema no fos trobar-la, sinó entendre-la?
I si la resposta a aquesta frustració universal s’amagués en una frase de fa segles, pronunciada per un dels pensadors més grans de la història? Un home que, en ple segle XVIII, ja desvetllava el gran secret del nostre malestar modern. Estem a punt de descobrir un coneixement imprescindible que pot canviar la teva perspectiva per sempre.
Perquè Immanuel Kant, el filòsof prussià, ho va dir clarament a la seva obra mestra, la Fonamentació de la metafísica dels costums: «La felicitat no és un ideal de la raó, sinó de la imaginació». Una revelació que, a primera vista, podria sonar a pura poesia, però que amaga una veritat profunda i sorprenent sobre la nostra forma d’entendre i perseguir el benestar.
La paradoxa de la raó i el seu gran error
La nostra societat confia cegament en la raó per resoldre-ho tot, des de construir un pont fins a planificar la nostra carrera professional. Kant distingia entre el que ell anomenava «imperatius d’habilitat» i objectius com la felicitat. Per als primers, la raó és una eina definitiva: si vols construir una taula, hi ha passos clars; si vols arribar a una ciutat, hi ha una carretera.
La raó estableix una relació directa entre un objectiu i els mitjans per aconseguir-lo. Però, què passa amb la felicitat? Aquí és on la lògica falla estrepitosament. No podem dir: «Si vols ser feliç, fes X». Perquè, malgrat que tots desitgem ser feliços, no tenim ni la més remota idea de què significa realment aquesta paraula. El problema és que no sabem què busquem.
Crec que hem estat buscant la felicitat al lloc equivocat. Confiem massa en la lògica per a una emoció tan volàtil.
La felicitat és un fi radicalment diferent a construir una taula. En els casos concrets, tenim una imatge clara del resultat final. Però quan diem «vull ser feliç», no només no coneixem els passos per aconseguir-ho, sinó que ni tan sols sabem amb certesa quin és el resultat que esperem. Expressa un desig el contingut del qual no podem precisar per complet, i això és el gran error de partida.
Kant definia la felicitat com l’assoliment d’un màxim de benestar en el present i en totes les nostres circumstàncies futures. És a dir, va molt més enllà de gaudir d’un moment agradable. Ser feliç hauria de significar que el conjunt de la nostra vida és satisfactòria. Això ens submergeix en un problema encara més gran, perquè per saber què ens farà feliços necessitaríem conèixer d’entrada totes les conseqüències de les nostres decisions (sí, nosaltres també al·lucinem).
Podem pensar que per ser feliços necessitem tranquil·litat, i que per viure tranquils necessitem diners. Així, després de tota una vida d’acumulació, podríem acabar descobrint que els diners, a més de seguretat, també porten noves preocupacions, i de tornada al punt de partida. Així, no és només que no sapiguem com ser feliços; és que tampoc podem saber amb absoluta certesa quin estat de coses construiria aquesta anhelada felicitat. No hi ha una ciència exacta perquè els nostres desitjos i circumstàncies canvien constantment.
El poder ocult de la imaginació
Si la raó no ens pot ajudar a definir la felicitat, què hi ha de la imaginació? Aquí és on Kant ens dona la clau. La imaginació no serveix per crear alguna cosa que no existeix, sinó per construir una representació de la felicitat que combina la nostra experiència, els nostres desitjos actuals, el que hem vist en altres persones, les expectatives que projectem sobre el futur i les conseqüències que creiem que tindran els nostres actes. És a dir, podem imaginar què ens farà feliços.
Quan imaginem que serem feliços vivint en un altre lloc, trobant parella o aconseguint una feina, el que fem és elaborar una imatge possible del nostre futur. Però no estem arribant a una conclusió mitjançant la raó, sinó projectant sobre el futur elements extrets de la nostra experiència present. És per això que Kant diu que la felicitat descansa sobre fonaments empírics: coneixem allò que alguna vegada ens ha resultat agradable i tractem d’anticipar quina combinació d’experiències podria proporcionar-nos benestar.
La imaginació compon la imatge, però no pot garantir-nos que la realitat s’hi hagi de correspondre. És, tan sols, una brúixola, potser la més encertada que tenim per començar el camí. Ens permet somiar, visualitzar un futur millor i sentir-nos motivats a buscar-lo. Però el secret rau en no confondre aquest mapa amb el territori real, que sempre és més complex i canviant.
La solució definitiva: flexibilitat en el teu pla
Queda aleshores fer-nos la darrera pregunta, la més important: pot ensenyar-nos Kant a ser feliços? Queda clar que no pot oferir-nos cap fórmula exacta, perquè les fórmules, ja ho hem dit, no existeixen. Però sí que pot donar-nos alguna cosa molt més valuosa, la certesa que, en realitat, no hi ha certeses pel que fa a la felicitat. Aquesta és la gran solució, el truc que pot estalviar-nos molta frustració.
En un món com el nostre, obsessionat amb la felicitat com un objectiu inamovible, una gran part de la nostra frustració neix de comparar la vida real amb una imatge que construïm en el passat i de la qual mai vam tenir la certesa que ens faria feliços. Aquest és el nostre gran error col·lectiu, i la clau per un estalvi de sofriment psicològic és assumir-ho.
Això no significa que haguem de renunciar als nostres somnis, però sí que hem d’aprendre a sostenir-los amb una certa flexibilitat. Podem buscar una feina millor, iniciar una nova relació, imaginar una vida diferent, però sense convertir cap d’aquestes possibilitats en una condició definitiva de la nostra felicitat. Perquè aquesta és la peça del puzle que ens faltava, i és la que Kant ens ofereix: el pla B és inherent a la recerca.
Tal vegada ser feliços no consisteix a encertar d’una vegada i per sempre amb la vida perfecta, sinó a romandre atents a la vida que tenim, reconèixer allò que ens fa bé avui i permetre’ns canviar d’idea demà. La felicitat no es descobreix abans de viure, sinó que es descobreix mentre vivim, adaptant-nos i redefinint constantment el que significa per a nosaltres. Això no és un consell, és un fet. Una cosa que sempre ha estat oculta a plena vista.
