El poder s’exerceix. Això ho tenim clar. Però, com hauria de ser aquest poder? La història ens ha mostrat, una vegada i una altra, els perills de qui agafa les regnes amb crueltat.
La veritat és que sempre hem imaginat un líder amb cara de pocs amics. Inflexible, dur, capaç de prendre decisions que ningú volia. Però si et dic que tot això és un error? Que la clau de l’èxit és una altra?
Fa més de dos mil anys, a una Xina convulsa i plena de corrupció, va aparèixer un pensador que va capgirar aquesta idea. Un home que va veure la injustícia i va destil·lar una solució que encara avui ressona amb una força increïble.
Estem parlant de Confuci, el mestre xinès, i la seva màxima imperecedora sobre el lideratge. Una frase curta, però amb un poder transformador que canviarà la teva percepció del comandament per sempre.
La seva advertència és clara i directa: «Mai no donis una espasa a algú que no és capaç de somriure i ballar». (Sí, nosaltres també vam quedar-nos amb la boca oberta la primera vegada que la vam sentir).
El secret amagat darrere de l’espasa
Aquesta frase de Confuci, més enllà de la poesia, conté una veritat profunda. L’espasa, en el seu temps, era la representació definitiva del poder. Un rei podia decidir sobre la vida o la mort amb un simple gest.
Però l’espasa és molt més que una arma física. És el símbol de la capacitat d’influir en els altres. És el poder que hi ha en la política, l’economia, la justícia, l’educació o fins i tot dins de la nostra pròpia família. És el poder que nosaltres mateixos podem exercir, sovint sense adonar-nos-en.
El problema no és tenir poder, perquè aquest és necessari en qualsevol jerarquia. El veritable desafiament rau en el caràcter de qui l’exerceix. I Confuci ho tenia clar: un governant no pot mantenir l’ordre a través de la por.
Necessita inspirar respecte mitjançant la seva conducta. No amb una disciplina fèrria que no mostri emocions. Sinó integrant les dues cares de la vida. La flexibilitat, al cap i a la fi, és un senyal de fortalesa, no de debilitat.
Per què somriure i ballar? l’autèntic truc
Confuci no va triar el somriure i el ball a l’atzar. Aquests dos verbs representen la capacitat de gaudir, de connectar amb els altres, d’adaptar-se. Impliquen una flexibilitat que trenca amb la rigidesa i el control excessiu.
Són símbols d’una humanitat que ha de ser imprescindible per a qualsevol líder. Una persona que sap somriure i ballar, és una persona que sap deixar-se portar, que flueix. I això, amics, és clau.
La psicologia moderna ha acabat per donar-li la raó al savi xinès. La teoria ACT (Teràpia d’Acceptació i Compromís) de Steven C. Hayes ho confirma sense discussió.
Hi ha una característica que determina l’èxit en qualsevol àrea de la vida: la flexibilitat cognitiva. És la capacitat de mantenir-se connectat amb el present i actuar d’acord amb els valors propis, fins i tot quan sorgeixen emocions complicades.
Les persones flexibles no intenten controlar-ho tot. S’adapten sense perdre l’equilibri. Això és justament el que Confuci considerava essencial en un líder. Inspirar confiança i donar exemple transforma molt més que imposar l’autoritat mitjançant la por.
El cost ocult de la rigidesa
Per contra, una persona massa rígida tendeix a interpretar el món en termes absoluts. Correcte o incorrecte. Amic o enemic. Obeciència o càstig. Una visió en blanc i negre que esdevé perillosa quan aquestes persones arriben al poder.
Els estils de lideratge autoritaris i cruels, poc efectius a llarg termini, en són la conseqüència directa. Qui només entén el poder des del control, acaba perdent allò que fa possible un lideratge durador i viral.
La ciència del lideratge també s’alinea amb Confuci. Els líders flexibles, aquells que saben somriure i ballar, són molt més eficaços. James MacGregor Burns i Bernard Bass, amb el seu model de lideratge transformacional, ho han demostrat.
Els líders més competents no imposen. Inspiren, motiven i ajuden els altres a desenvolupar-se. L’empatia, la capacitat d’escoltar i de compartir una visió, són competències essencials. En definitiva, Confuci tenia raó: el bon líder no genera por, inspira amb el seu exemple.
La teva decisió més intel·ligent avui
Aquesta lliçó de Confuci té un doble valor. Primer, per reconèixer la nostra pròpia rigidesa i descartar-la quan ens toqui “dur l’espasa”. Aplicar el poder des de l’autoritarisme, ja sigui a la feina o a casa, sempre serà menys efectiu que ensenyar amb l’exemple.
Però també serveix per a una altra cosa, igualment urgent. Per triar a qui seguim. Per no lliurar l’espasa a qui no sap somriure ni ballar. Perquè, sense cap dubte, aquesta persona no serà un bon líder ni un bon company.
El poder no és dolent per si mateix. El que és clau és la mà que el sosté. Triar amb saviesa és avui més necessari que mai. Estàs preparat per buscar líders que sàpiguen ballar?
