Alguns llocs et marquen. Et graven a foc l’ànima, t’acompanyen en cada pas, en cada decisió. Penses que n’has marxat, però l’empremta és tan profunda que simplement t’hi quedes. Per sempre.
Aquesta sensació, aquest llaç gairebé místic, és el que defineix la vida d’un dels nostres escriptors més celebrats. Un home que va néixer en un lloc, en va marxar de petit, però assegura que mai, en realitat, va abandonar-lo.
Un poble que es porta al cor (i a la sang)
Parlem de Javier Cercas. L’autor de reconegut prestigi, nascut a Ibahernando, un petit poble d’Extremadura, amb prou feines 500 habitants. (Sí, nosaltres també ens preguntem com pot ser tan viral aquesta connexió).
Cercas va viure a Ibahernando només quatre anys. Després, el destí el va portar a Girona, on va trobar una segona llar. Però la seva identitat, la seva essència, va quedar allà. “Sóc aquesta mescla d’extremeny i català que només es pot anomenar espanyol”, afirmava en una entrevista. Un paradigma d’identitat que ens interpel·la a tots.
Aquesta és la veritat oculta darrere de la seva obra, darrere de la persona. La “terra perduda” va ser l’origen de tot, la seva matriu creativa i personal. Un misteri que ens convida a reflexionar sobre les nostres pròpies arrels. (Un autèntic secret per entendre la seva narrativa).
Ibahernando: el cor de la devesa extremenya
Què té Ibahernando per a ser tan magnetitzador? Per què un lloc tan petit pot deixar una empremta tan gegant? El municipi, a la província de Cáceres, és a la comarca de Trujillo, al nord de la Sierra de Montánchez. La seva població, que abans de la guerra superava els 3.000 habitants, és ara d’uns 500. La massiva emigració és el “fet fundacional” de la seva història recent, com explicava Cercas al Vaticà.
Malgrat la distància, Ibahernando persegueix Cercas, allà on vagi. La seva mare, cada cop que torna de París, Londres o Nova York, no li pregunta pel Brexit. La qüestió ineludible és: “Què, Javi, a qui has vist d’Ibahernando?”. És la prova més clara que el seu poble sempre hi és.
El paisatge és d’una bellesa singular. La plana trujillana es combina amb deveses, el curs del riu Magasquilla, i els cerros d’Astorgano i el Tomillar. Tot sota el perfil imponent de la serra. Una imatge que perdura i inspira.
Els primers indicis d’ocupació a Ibahernando daten del Bronze Final, fa uns 2.800 anys. Hi ha vestigis romans i tardorromans: esteles de guerrers i una petita necròpolis a Los Tesoritos. La seva església parroquial de la Degollación de San Juan Bautista, la Torre del Rellotge o l’Ermita de Nuestra Señora de la Jara són monuments que reforcen el seu caràcter històric.
Trujillo: la ciutat dels conquistadors, a un pas
Però l’impacte d’Ibahernando s’entén millor amb la seva proximitat a Trujillo. A només 16 km, aquesta ciutat és la capital de la comarca i una de les més rellevants de Cáceres. És la ciutat dels conquistadors, d’on van sortir figures com Francisco Pizarro i Diego García Paredes.
La riquesa de les Índies va finançar els seus palaus i cases d’hidalgos. Passejar pels seus carrers és rebre una lliçó d’història en cada pas. La seva Plaça Major, amb edificis porticats i l’estàtua de Pizarro, és un escenari que ens connecta directament amb el passat. Un viatge en el temps, imprescindible per a qualsevol viatger.
El Castell de Trujillo, del segle X, perfila la ciutat des d’un turó, una presència imponent. L’Església Santa María la Mayor recorda el seu origen medieval. El Palau de la Conquesta, vinculat als Pizarro, i altres edificis renaixentistes i barrocs, afegeixen capes a la seva arquitectura. Les muralles i portes, testimonis d’una època anterior a la conquesta, ens parlen d’una Extremadura vibrant.
Aquests llocs ens permeten comprendre l’Extremadura abans que, com diu Cercas, l’emigració la buidés. Una regió que, malgrat les seves dificultats, va forjar caràcters únics i ments brillants. Com la de Cercas.
No perdis el tren (de la història)
El temps corre. La història és viva, però les seves traces poden esvair-se si no les explorem. Aquestes connexions, aquests pobles, són el nostre llegat definitiu. No deixis que es quedin en un racó oblidat del mapa. Visitar-los és una oportunitat única per a connectar amb el que som.
Entendre per què Javier Cercas assegura que mai no va sortir del seu poble natal és entendre una part de nosaltres mateixos. És una solució per a trobar sentit en les nostres pròpies arrels. Un truc per a desxifrar la nostra identitat, sempre en constant moviment. Qui no vol saber d’on ve per a saber cap on va?
