Hi ha un lloc a la península que desafia totes les expectatives. Un racó tan extraordinari que et farà dubtar si encara ets a Espanya.
Parlem d’un tresor amagat, una combinació perfecta de misteri celta, arquitectura ancestral i natura indòmita. El tipus de descoberta que et deixa sense alè i que, per sort, la majoria encara desconeix.
Aquesta és la «escòcia espanyola» que has de conèixer
Entre la província de Lugo, la de Lleó i una petita vora d’Astúries, s’alça la Serra de Los Ancares. Una comarca muntanyosa que fins a finals del segle XX va viure gairebé totalment aïllada del món modern.
Aquesta condició, que abans era un problema, és avui el seu punt més fort. Ha permès una conservació extraordinària, quasi màgica, que et transporta directament a un paisatge que sembla tret d’un conte.
Los Ancares no és un lloc qualsevol; tant la part lleonesa com la lucense van ser declarades Reserva de la Biosfera el 2006. Aquesta distinció és clau. A més, compta amb proteccions addicionals per a la fauna, com ara la Zona de Protecció de l’Ós Bru o la ZEPA per a les aus. (Sí, és un santuari de vida salvatge que potser fins ara et perdies).
El seu terreny accidentat, part del Massís Galaicolleonès, presenta pics que freguen els 2.000 metres. Noms com el Cuiña, Miravalles o Mustallar es retallen contra el cel, creant un escenari que, ho admetem, no trobaràs en cap altra part d’Espanya amb aquesta intensitat.
El secret de Los Ancares és la seva autenticitat. Aquí, el temps es mesura diferent, en segles, no en dies.
Per si no n’hi hagués prou, aquesta regió és travessada pel Camí de Sant Jaume, i amaga un dels seus punts més emblemàtics. Un detall que afegeix encara més profunditat a una experiència de viatge que ja de per si promet ser definitiva.
Les pallozes: viatja mil anys enrere
Un dels seus secrets més ben guardats són les famoses pallozes. A Pedrafita do Cebreiro, la porta d’entrada a Galícia, aquestes construccions circulars són la primera cosa que et captivarà.
Són vivendes d’origen preromà. Imagineu: teulades elaborades amb palla i roure, una arquitectura que ha resistit segles. (Nosaltres també al·lucinem amb la seva resiliència). Aquest disseny ancestral és la marca d’identitat d’aquests llogarets, molts amb menys de 20 habitants.
A Pedrafita hi ha també l’església de Santa María la Real, del segle IX. La llegenda diu que aquí es guarda el Sant Grial. Al voltant de l’any 1300, un sacerdot va dubtar de la transsubstanciació i va presenciar un miracle en aquell mateix calze. Una història que afegeix una capa més de misteri a la zona.
Però Pedrafita és només el començament. Seguint el curs del riu Ancares des de Vega de Espinareda, trobarem aldees lleoneses que són pures postals. Algunes amaguen pintures rupestres de l’Edat del Bronze, com Sésamo, o boscos de castanyers infinits, com Sorbeira.
A Balouta, després del Port de Ancares, es conserven un gran nombre de pallozes. Són com càpsules del temps. I finalment, Suárbol, reconstruït amb granit i pissarra després d’un incendi el 1957, ofereix una estampa d’una resistència commovedora.
Al costat gallec, Piornedo és un dels pobles d’interior més especials. Als peus del mont Mustallar, amb els seus hórreos i pallozes, és una fotografia viva del passat. Cada aldea és una peça única d’un trencaclosques històric.
La natura com a protagonista: rutes que enganxen
La natura de Los Ancares és tan diversa com sorprenent. Permet descobrir-la a través de rutes de senderisme que et deixaran sense paraules. (Una autèntica injecció de dopamina per als amants de la muntanya).
A Los Ancares Lleonesos, la ruta del Port de Ancares al pic Miravalles és una experiència intensa. Amb 9 quilòmetres d’anada i tornada, és exigent per la seva inclinació, però les vistes paguen l’esforç.
Una altra opció és anar de Burbia a les Llacunes de Villouso. Un conjunt de llacs d’origen glacial als peus del pic Corno Maldito. Imagina la bellesa d’aquest paisatge, fruit de milers d’anys d’erosió.
A Los Ancares Lucenses, la ruta de Piornedo al pic Mustallar és un altre imprescindible. De 12 quilòmetres, amb trams complicats, t’endinsa en el cor més salvatge de la serra. Per als més aventurers, la Ruta de Tres Bispos ofereix 15 quilòmetres de dificultat mitjana, des d’A Degrada fins al pic homònim.
Parlem de 110.000 hectàrees on s’entrellacen muntanyes, valls, rius i pobles de conte. És un entorn espectacular, un racó que et crida a explorar, a perdre’t en la seva essència.
No hi ha millor moment que ara per descobrir aquest secret d’Espanya, abans que el seu nom es faci massa comú. Prepara’t per viure una aventura que canviarà la teva percepció del país.
Val la pena investigar-ho, no creus?
