La Vuelta a Espanya és una prova d’esgotament físic i mental. El cos dels ciclistes arriba al límit, cada pedalada és un esforç sobrehumà. Però, què passa quan s’apaguen els focus de la competició?
Després de més de 58.000 metres de desnivell acumulats, l’elit del ciclisme necessita un lloc secret. No parlem de luxosos hotels ni de centres d’alt rendiment. Parlem d’un retorn a l’essència, un santuari personal que pocs coneixen.
El ciclista Enric Mas, líder del Movistar Team, té la seva pròpia fórmula. Un refugi personal que va més enllà dels mapes turístics. Es troba a Artà, un poble de Mallorca, i per arribar al seu cim més icònic cal pujar 180 esglaons. Una solució definitiva al cansament.
Mas, amb 3 segons llocs i un tercer a la Vuelta, coneix bé la pressió de la competició. Però quan es lliura de la bicicleta, ell canvia el mallot pel neoprè. La seva passió és el mar, bussejar i nadar. Així ha estat des de nen, un vincle profund i personal amb l’aigua.
Als dotze anys ja pedalava a l’Escoleta de Ciclisme de Miquel Alzamora. Aquells que van compartir aquells primers anys amb ell recorden la seva disciplina. Una manera de ser reservada, gens donada a l’espectacle fora de la competició. Aquest és el seu estil de vida, dins i fora de la carretera.
Quan acaba una concentració, una carrera o una temporada, la seva brúixola sempre apunta cap al nord-est de Mallorca. Cap a Artà. Allà, la tranquil·litat és el seu truc definitiu contra l’estrès de l’alta competició. Un refugi vital per recarregar forces.
El poble on la història respira sense presses
Moltes de les històries d’Artà són mil·lenàries. A les afores hi ha el poblat talaiòtic de Ses Païsses. El seu origen se situa al voltant de l’any 850 a.C. i manté bona part del seu impressionant recinte emmurallat. Una meravella ancestral que parla del passat de l’illa.
L’arqueòleg italià Giovanni Lilliu va treballar en la seva excavació durant la dècada de 1960. Va contribuir a treure a la llum una joia oculta. Avui permet acostar-se a una de les etapes més antigues de l’illa. Entre construccions ciclòpies i vells oliverars que ens transporten en el temps sense esforç.
Els 180 esglaons al cim de la tranquil·litat
Un altre perfil domina Artà des de dalt. El punt més alt és el recinte de Sant Salvador. Per arribar-hi, cal superar els 180 esglaons que separen el poble de la fortificació. Una pujada que et recorda que aquí els pendents no són només cosa de ciclistes.
Aquest enclavament ocupa l’espai d’una antiga Almudaina àrab. Després s’hi va desenvolupar una fortificació defensiva. Algunes de les dates clau són l’incendi de 1820, quan s’utilitzava com a hospital, i la seva reconstrucció entre 1825 i 1832. Una història de resistència gravada en pedra.
Des del turó s’entén la forma d’Artà d’un cop d’ull. El caseriu de pedra arenisca, els carrers estrets al voltant del centre. Darrere, el relleu de la Serra de Llevant s’abraça amb la Mediterrània. Una vista que calma i et connecta amb l’essència de l’illa. Una imatge per no oblidar.
La Mallorca més autèntica, lluny de les postals
A peu de carrer, Artà ofereix una escala diferent. Les façanes de pedra arenisca i el traçat de l’antic barri condueixen fins a edificis com Na Batlessa. Aquesta antiga casa senyorial és ara la biblioteca municipal. Una transformació que explica com el patrimoni segueix formant part de la vida quotidiana. Un model a seguir.
Cada dimarts, el mercat setmanal torna l’activitat a la plaça. Amb parades d’artesania i productes locals. També hi sobreviu la memòria ferroviària: l’antiga estació recorda la línia que comunicava Artà amb Palma entre 1921 i 1977. Un tros d’història local.
Avui, aquesta estació està vinculada a la via verda que es prolonga cap a Manacor. Una altra manera de retrobar-se amb la bicicleta sense dorsals ni temps a perseguir. Una experiència lliure i autèntica per a tots els públics, ciclistes o no.
Sota terra, apareix una de les imatges més conegudes d’aquesta part de Mallorca. Les Coves d’Artà conserven grans sales d’estalactites i estalagmites. Entre elles, la formació batejada com a Reina de les Columnes. Un espectacle visual imprescindible, de bellesa natural aclaparadora.
El nom pot portar a engany: malgrat la seva denominació popular, les coves es troben administrativament dins del terme municipal de Capdepera. Però Artà no necessita apropiar-se-les per presumir de costa. Amb Cala Torta, Cala Mitjana, Cala Estreta o Na Clara.
Aquestes cales formen part d’un litoral menys urbanitzat que altres punts de l’illa. Ajuden a entendre per què Mas, quan torna a casa, busca l’aigua. Aquí, nadar i bussejar no són una excursió afegida al viatge. Són part de la relació que el ciclista manté amb el lloc on va créixer. La seva solució perfecta per la desconnexió.
La gastronomia que enamora i el secret d’Enric Mas
La cuina completa aquest vincle sense massa cerimònies. Sobrassada, tumbet, frit mallorquí o porcella. Formen part del receptari que es troba a Artà i a bona part de Mallorca. Amb restaurants que segueixen treballant des d’una lògica familiar i molt lligada al producte local. Una experiència gastronòmica autèntica que alimenta l’ànima.
Dins del recinte de Sant Salvador, el restaurant del mateix nom fa més de dues dècades que serveix arrossos, paelles i plats tradicionals. Amb el poble desplegat sota la terrassa. És una altra perspectiva del mateix paisatge que apareix des dels carrers, les cales o els camins de la Serra de Llevant.
Una Mallorca que no necessita apartar-se del mapa per conservar un ritme propi. Mas tampoc necessita explicar-ho massa. Quan li pregunten què feia durant el seu temps lliure, va triar una frase que uneix el seu present amb el lloc d’on va sortir:
Quan estic a Artà sempre m’escapo a bussejar i a nadar.
Un testimoni viral i personal, que revela la seva connexió íntima amb aquest lloc.
Artà no és només un poble. És la prova viva que la Mallorca autèntica existeix. Una illa que no necessita apartar-se del mapa. Conserva un ritme propi, una essència que el turisme de masses no ha esborrat. Aquesta és la tendència viral per al viatger conscient.
Aquests llocs tan especials són cada vegada més difícils de trobar. Una oportunitat única de connectar amb l’illa. No et perdis aquesta perla oculta abans que tothom la descobreixi. La vida tranquil·la és ara un luxe, una recerca.
Has descobert el secret millor guardat d’un campió. Ara saps on la paraula ‘descans’ té un sentit profund. No és genial saber on trobar la veritable desconnexió en un món tan accelerat?
