Hi ha llocs que semblen extrets d’una postal, però que en realitat guarden secrets que poden canviar la nostra percepció de la història i la moda. Un d’ells és un petit poble mariner a la costa del País Basc, un racó que molts podrien passar per alt, però que és la clau per entendre l’origen d’un dels genis més grans del segle XX. Estem parlant del lloc on Cristóbal Balenciaga va començar a teixir els seus somnis, i on la seva visió es va forjar entre l’onatge del Cantàbric i l’aroma de salnitre.
Però, què fa que aquest indret sigui tan especial? Quina connexió té un modest poble pesquer amb la alta costura parisenca i la reialesa europea? La resposta no és només una història, sinó un llegat que fusiona la tradició marinera amb l’elegància més sofisticada, un fil invisible que uneix dos mons aparentment oposats en un mateix punt geogràfic.
Getaria: el bressol d’un geni i un navegant
Aquest poble, anomenat Getaria, emergeix majestuós en una península que s’endinsa al mar Cantàbric, una silueta que recorda la forma d’un ratolí, i per això se la coneix com el “Ratolí de Getaria”. Les seves carrers empedrats i l’aire carregat de sal ens transporten a un passat on la vida es vivia al ritme del mar, i on, sens dubte, va sorgir la inspiració per a grans fites. (Nosaltres també quedem sorpresos de quant d’història pot contenir un lloc tan pintoresc).
I és que Getaria no és només el bressol de Balenciaga, sinó també del navegant Juan Sebastián Elkano, el primer a completar la volta al món al segle XVI. Aquesta dualitat, la d’un conqueridor dels oceans i la d’un dominador dels teixits, dóna a Getaria un caràcter únic i una profunditat històrica que pocs llocs poden igualar. Un destí imprescindible per als que busquen més que un simple paisatge.
Descobrir Getaria és connectar amb la història de dos grans exploradors: un del món i un de la moda. És entendre l’arrel de la creativitat que sorgeix d’un entorn autèntic i ple de caràcter.
Al seu port, encara es poden veure xarxes remendades a mà i barques que faenen diàriament, una imatge que reforça la seva llarga tradició marinera. Al costat, la platja de Malkorbe, tranquil·la i familiar, acollida per la majestuosa Església de San Salvador, una joia gòtica del segle XV que s’adapta a la roca. Recórrer aquests indrets és comprendre la inspiració que va envoltar el jove Balenciaga.
L’origen d’una llegenda de l’alta costura
La història de Cristóbal Balenciaga sol explicar-se amb tocs de llegenda, amb un pare mariner que moria jove, deixant la família en la pobresa. La realitat, segons documents històrics, és que el seu pare, José Balenciaga, va ser patró d’una embarcació de vigilància costanera i fins i tot alcalde de Getaria, però la seva mort, quan Cristóbal tenia només onze anys, sí que va sumir la família en una situació econòmica delicada. Aquest cop dur va marcar el seu camí.
La seva mare, Martina Eizaguirre, va treballar com a modista per a les famílies benestants del poble per tirar endavant. El petit Cristóbal l’acompanyava sovint en els seus encàrrecs, observant amb una curiositat insaciable cada puntada, cada plec, cada peça de roba que prenia forma. Allà, entre agulles i teles, va néixer el seu geni creatiu, la seva passió definitiva per la moda.
Va ser al Palau Aldamar, la residència d’estiu dels marquesos de Casa Torres, on Balenciaga va tenir una revelació. Mentre la seva mare cosia per la marquesa, el jove Cristóbal va descobrir armaris plens de roba d’alta costura parisenca. Amb només dotze anys, en un acte de valentia i talent, va demanar permís per copiar un d’aquests vestits. La història és que la marquesa, avis de la reina Fabiola de Bèlgica, el va encoratjar.
Décades més tard, ja convertit en el “Picasso de la moda”, va recordar en una entrevista de 1968 la seva immensa alegria quan va veure la marquesa sortir de l’església amb el vestit que ell mateix havia confeccionat. Aquest va ser el seu punt de partida, l’instant que va obrir les portes al seu destí, un moment que va demostrar el seu talent innegable. (Una història que encara ens posa la pell de gallina).
El temple de la moda: el Museu Balenciaga
Avui dia, el Cristóbal Balenciaga Museoa esdevé el cor d’aquesta història, situat de manera significativa al costat del Palau Aldamar. Inaugurat finalment el 2011, després d’anys de vicissituds, es va convertir en el primer museu del món dedicat exclusivament a un dissenyador de moda. Un èxit rotund que subratlla la importància de preservar el seu llegat.
L’arquitectura del museu és un diàleg fascinant entre el passat i el present: la presència original del Palau Aldamar es fusiona amb una façana nova d’alumini negre que es plega sobre si mateixa, com si fos una tela, creant un efecte visural impressionant. És una solució intel·ligent per retre homenatge a la feina del mestre. Aquest contrast visual ja ens prepara per al que trobarem a l’interior.
Entrar al Museu Balenciaga és com obrir un tresor oblidat, un armari gegant on cada peça t’explica una història, un detall del rigor tècnic i la fantasia que van definir la seva obra.
A l’interior, trobem un espai elegant de tons grisos que humanitzen les sales d’exposició, on el color es reserva per a detalls estratègics. La línia narrativa del museu es divideix en sis temes: inicis, dia, còctel, nit, núvies i Balenciaga essencial, cadascun amb la seva pròpia atmosfera. La forma en què els vestits, obres d’art autèntiques, se sostenen en l’aire com si fossin portats per cossos invisibles, és una genialitat.
La llum tènue, perfectament calibrada, revela cada detall sense danyar les peces, la majoria de les quals són donacions de les seves antigues clientes i col·laboradores. Entre les joies exposades, destaca el cèlebre vestit infanta, una peça que sintetitza a la perfecció la mestria tècnica i la imaginació desbordant de Balenciaga. És un punt culminant imprescindible per a qualsevol amant de la moda o l’art.
Balenciaga mateix va confessar a Prudence Glynn, editora de moda de The Times, el 1971 que “la manera de viure que permet l’existència de l’alta costura ja no existeix: l’alta costura és un luxe que resulta impossible en la nostra època”. Una afirmació que ressona amb la nostra època, marcada per canvis constants i la recerca de la sostenibilitat. (Nosaltres creiem que tenia una visió de futur impressionant).
Per això, visitar Getaria i el seu museu no és només un viatge al passat, sinó una reflexió sobre la persistència del prestigi enfront de la fugacitat de la fama, tal com el mateix Balenciaga va afirmar. És una oportunitat per connectar amb un llegat que, tot i la seva antiguitat, encara té molt a dir-nos. De veritat que no et pots perdre aquest secret tan ben guardat de la costa basca?
