L’scroll de les xarxes socials s’ha omplert de fotos de les seves terrasses i no és per a menys. Existeix un racó a la Costa Daurada on la densitat de locals de menjar desafia qualsevol lògica urbana. (Sí, nosaltres també ens freguem els ulls en veure les xifres).
Parlem d’un fenomen que està arrasant entre els buscadors d’escapades exprés i devoradors de la bona taula. El secret no està només a les seves platges, sinó en una concentració brutal de talent entre els fogons que ha transformat aquest antic enclavament pesquer en una autèntica capital gastronòmica.
El poble que va devorar els supermercats
Parlem de Cambrils, una joia de la província de Tarragona que compta amb una població de tot amb prou feines 38.000 habitants. El fet al·lucinant arriba quan mires les dades dures: el seu terme municipal concentra més de 150 restaurants actius.
La proporció és una bogeria matemàtica. Toca a quatre restaurants per cada mil habitants, una ràtio que supera amb escreix grans capitals de província espanyoles. Passejar pel seu Passeig Marítim és creuar-se amb un desplegament infinit de taules a punt per al tapeig enfront del port.
La qualitat de la zona està tan blindada que el municipi utilitza el segell BOCA (un joc de paraules entre el bo català i el nom del poble) mitjançant auditories periòdiques per certificar que ningú doni gat per llebre.
El secret de les dues estrelles Michelin
El reconeixement no és només qüestió de quantitat, sinó de prestigi internacional. Aquest racó tarragoní presumeix de emparar dos guardons de la guia vermella: Rincón de Diego i Can Bosch.
Aquest últim, Can Bosch, és història viva del nostre patrimoni culinari. Va obrir les seves portes el 1969 com una humil fonda per a mariners i avui ostenta la sisena estrella Michelin més antiga de tota Espanya, capitanejada ja per la tercera generació de la família.
La seva proposta actual inclou un espectacular menú degustació per 140 euros que ret homenatge absolut al producte de proximitat. Des del royale de eriçó i galera fins a propostes que fusionen de forma magistral el mar i la muntanya amb els vegetals de l’horta local.
La revenja de la galera
El motor d’aquest èxit és una llonja hiperactiva. Cada tarda, les barques descarreguen captures fresques de calamars, sàpies, dorades i un crustaci que durant dècades va ser injustament menyspreat: la galera.
Coneguda antigament com la gamba dels pobres pel seu caparàs dur i aspecte estrany, en aquest municipi l’han convertit en el seu estendard. En lloc de servir-la sencera, els xefs extreuen la seva carn per protagonitzar cremes, croquetes cremoses i farcits de canelons que atreuen milers de visitants a les seves jornades de febrer.
El territori compta a més amb un rebost envejable. La cuina marinera dialoga constantment amb l’arròs del Delta de l’Ebre, l’oli de la zona i un desplegament vinícola imbatible: la província compta con vuit Denominacions d’Origen de vi, un rècord absolut al mapa espanyol.
Prepara la maleta abans que s’ompli
La temporada estival està en ple apogeu i les taules més cobejades volen amb setmanes d’antelació. Clients de tota Europa tornen any rera any fidels a la tradició de menjar amb l’aroma del Mediterrani de fons.
Si estàs planejant la teva propera sortida de cap de setmana i busques assegurar el tret amb una experiència que saciï el teu paladar, aquest destí costaner hauria d’estar el primer de la teva llista de pendents. Et quedaràs sense la teva taula enfront del port?
