Hi ha temporades on el nostre jardí sembla perdre tota la gràcia just quan s’acaba el bon temps, però la natura sempre té algun comodí reservat per sorprendre’ns (si, nosaltres també alucinades amb aquest canvi radical). Un dels espectacles més cridaners arriba quan s’esgota l’estiu i les fulles comencen a transformar-se de manera dràstica abans de caure al terra. (No ens referim a la típica estampa marronosa que tots tenim al cap). El protagonista indiscutible d’aquesta metamorfosi és el Cotinus coggygria, un arbust d’aspecte irregular que té la capacitat de convertir qualsevol racó exterior en una explosió de color inoblidable. (El nostre butxaca i la nostra vista agraeixen trobar alternatives així de decoratives).
Abans que caigui el fullatge, la planta s’encén literalment amb tons grocs, taronges, rojos i púrpures que criden l’atenció de qualsevol aficionat a la jardineria. Aquest fenomen no passa només per una qüestió d’atzar, sinó per la genètica d’una espècie procedent del sud d’Europa i Àsia que s’ha guanyat a pols un lloc privilegiat en molts espais verds. Algunes varietats més compactes permeten gaudir d’aquest espectacle fins i tot en dimensions reduïdes, demostrant que no cal tenir un bosc immens per tenir un jardí de revista.
Un nom popular que desperta la curiositat
Segur que t’has preguntat d’on ve exactament aquesta denominació tan particular que rep el vegetal. El motiu principal darrere de l’anomenat arbre de les pelucas o arbust del fum es troba en les seves inflorescències lleugeres i vaporoses que apareixen després de la floració. Les flors en si mateixes són petites i poc cridaneres, però els pedicels s’allarguen de manera curiosa per desenvolupar uns filaments que creen una aparença de núvol al voltant de les branques. (Una estampa totalment surrealista que sembla treta d’un altre planeta).
A certa distància, aquestes inflorescències semblen petites boires suspeses sobre el follatge, una imatge que contrasta directament amb la forma compacta de les fulles.
Aquestes formacions d’aspecte algodonós solen apreciar-se clarament durant el final de la primavera i l’estiu, adaptant-se al clima i a la varietat concreta que tinguem plantada. Quan finalment arriba la tardor, el protagonisme torna a recaure sobre unes fulles que s’encenen amb tonalitats molt marcades. A més a més, cal tenir ben present que pot assolir unes dimensions notables de diversos metres tant d’altura com d’amplada, un detall clau a l’hora de triar el lloc definitiu de plantació.
El secret del color i la importància de la varietat
La intensitat d’aquests colors tardanencs depèn totalment de la varietat escollida i de les condicions específiques de cultiu, fet que significa que cada exemplar pot presentar matisos completament diferents. Un exemple clar el trobem en la varietat Royal Purple, que destaca des del primer minut per un follatge burdeos o púrpura fosc que conserva gran part del seu atractiu durant tota la temporada de creixement. (La millor opció si busques un contrast potent al costat de plantes de tons verdosos).
La diversitat visual no s’acaba quan cau l’última fulla de la temporada. Les branques desnudes aconseguixen dibuixar una estructura ramificada molt interessant que manté viu l’atractiu visual del jardí durant els mesos més freds de l’hivern. Això converteix aquesta espècie en un element ornamental molt complet que no depèn exclusivament de la floració per destacar, sinó que ofereix canvis constants al llarg de tot l’any.
La necessitat d’una ubicació adequada
Tot i que parlem d’una espècie força resistent capaç de tolerar períodes de sequèlia un cop està ben establerta, seria un error greu pensar que pot créixer sota qualsevol circumstància. Necessita imperativament un terreny que disposi d’un bon drenatge, ja que l’excés d’humitat al voltant de les arrels pot fer malbé el seu desenvolupament de manera irreversible. (Un detall tècnic que no podem passar per alt si volem evitar un disgust innecessari).
Per aconseguir que aquest follatge mostri tota la seva força cromàtica, l’ideal és buscar una ubicació totalment solejada al nostre jardí. Tot i que pot sobreviure en condicions de semisombra, la falta de llum directa sol reduir la intensitat de la coloració i empobreix la floració de l’any següent. Durant el primer any de vida, convé regar amb regularitat per ajudar la planta a desenvolupar el sistema d’arrels, mentre que després es poden espaciar molt més els recs segons les pluges.
Com gestionar la poda sense perdre l’essència
La intervenció amb les tisores depèn directament del resultat final que estiguem buscant per al nostre arbust. Si el nostre objectiu principal és gaudir d’aquelles inflorescències plumoses que recorden a un núvol, l’única cosa que hem de fer és retirar les branques malmeses o seques a finals de l’hivern. Una intervenció massa agressiva pot estimular l’aparició de fulles molt grans, però alhora bloquejarà completament la floració de la temporada següent.
En el cas de preferir un aspecte molt més compacte donant prioritat absoluta a la vegetació, sí que s’admet una poda força més severa a començaments de la primavera. Aquest tipus d’actuació afavoreix brots nous i vigorosos, tot i que implica renunciar a la major part de les tan anhelades formacions vaporoses. Abans de començar a tallar, cal tenir clar quin és el nostre objectiu final per no penedir-nos després. (Prendre la decisió correcta a temps marca la diferència entre un jardí qualsevol i un espai realment únic).
