La història de la evolució humana acaba de patir un tomb dràstic. Un nou anàlisi científic ha desmuntat per complet el mite de l’Homo floresiensis, la misteriosa espècie d’un metre d’alçada descoberta a Indonèsia.
Durant més de dues dècades ens van fer creure que aquests petits homínids, batejats popularment com els hobbits, eren criatures summament intel·ligents. (Sí, nosaltres també vam comprar aquesta teoria idíl·lica en el seu moment).
El pacte fosc a la cova de Liang Bua
Els primers fòssils trobats el 2004 venien acompanyats d’eines de pedra i restes d’animals cremats. La comunitat científica va assumir immediatament que aquest parent llunyà era un caçador brillant que dominava el foc a la perfecció.
Aquella teoria situava els ancestres de l’illa de Flores com una adaptació evolutiva de l’Homo erectus fa 700.000 anys. L’aïllament i la escassetat de recursos a l’illa haurien encongit el seu cos, però no el seu cervell. (O això volíem creure).
No obstant això, un rigorós estudi tafonòmic publicat a la prestigiosa revista Science Advances ha destrossat aquesta romàntica postal prehistòrica. La realitat del nostre arbre genealògic és molt més crua i menys heroica del que admeten els llibres escolars.
Somesos pel vertader rei d’Indonèsia
Els investigadors del Smithsonian Institution, liderats per la paleoantropòloga Grace Veatch, van analitzar minuciosament les marques en els ossos trobats a la cova. El veredicte és inapel·lable: l’Homo floresiensis no caçava de forma activa.
Els vertaders amos de l’illa eren els dracs de Komodo, uns superdepredadors de 90 quilos i més de dos metres de llarg. Aquests monstruosos llangardaixos devoraven les peces principals de les preses i deixaven les restes inservibles escampades pel terra.
Els dracs de Komodo probablement van tenir accés primari a aquestes restes, deixant únicament elements de baix valor nutritiu perquè l’Homo floresiensis en fes de carronyaire.
Aquesta demolidora troballa demostra que els hobbits eren simples carronyers. Lluny de ser estrategs de la caça, depenien de les sobres dels rèptils per aconseguir una mica de proteïna i sobreviure en un entorn hostil.
L’error del foc i la carn crua
La investigació també ha desvelat un altre error històric de consideració que canvia les regles del joc. No existeix cap evidència sòlida que aquest homínid utilitzés el foc de manera intencionada per cuinar o escalfar-se.
Les marques de cremadures detectades en els jaciments corresponen en realitat a fogueres accidentals provocades per causes naturals. Els hobbits de Flores s’alimentaven habitualment de carn crua i restes en descomposició.
El seu comportament quotidià era tan rudimentari que un sector de la comunitat paleoantropològica proposa una cosa impensable. Diversos experts suggereixen que aquesta espècie ni tan sols s’hauria de classificar dins del gènere Homo.
Una evolució que no és lineal
Tot i el seu bipedisme, l’estructura social i els hàbits d’alimentació d’aquestes criatures recorden més els d’una hiena que els d’un humà modern. El seu dia a dia consistia a esquivar els grans rèptils i buscar entre la brossa biològica.
Sabies que aquesta descoberta reforça la teoria que l’evolució humana és un laberint ple de calleons sense sortida? El mite d’una línia recta i perfecta cap al progrés de la nostra espècie cau a trossos amb cada nou anàlisi a Indonèsia.
La troballa obre una enorme escletxa en els manuals d’antropologia i ens obliga a mirar el passat con molta més humilitat. Al final, resulta que l’habitant més famós de la cova de Liang Bua no era l’heroi de la història, sinó un supervivent al límit.
Pensar que compartim arrels amb un ésser que competia cara a cara amb monstres venenosos per un tros de carn podrida resulta fascinant, oi?
