El passat s’acaba d’obrir pas de la forma més inesperada. Imagina tenir a les teves mans un secret guardat durant 4.000 anys. Una carta privada escrita durant l’Edat del Bronze que ningú ha pogut llegir mai perquè obrir-la significaria destruir-la per sempre.
Aquest ha estat el gran dilema de l’arqueologia moderna amb milers de tablilles de l’antiga Mesopotàmia. (Sí, nosaltres també odiaríem trencar una relíquia mil·lenària només per pura curiositat científica).
La tecnologia que trenca les regles del temps
El joc ha canviat per sempre gràcies a la ciència-ficció feta realitat. Un equip internacional d’investigadors ha aconseguit el miracle arqueològic del segle: llegir el contingut de cartes cuneïformes segellades sense tocar el seu embolcall.
El truc definitiu no està en la pala ni en el pinzell. La clau es troba en la física aplicada al passat. Els científics han desenvolupat un sistema portàtil de tomografia computada d’alta resolució capaç de veure a través de la pedra i el fang.
El cor d’aquesta revolució es diu ENCI (Extracting Non-destructively Cuneiform Inscriptions). Es tracta d’un escàner de raigs X dissenyat específicament per penetrar els murs de argila més densos sense danyar les peces.
Com funciona l’escàner de la veritat
Al Pròxim Orient antic, els nostres avantpassats tenien el seu propi sistema de correus. Escrivien els textos sobre una petita tablilla de fang i després la col·locaven dins d’una segona capa d’argila que funcionava com un sobre blindat.
A l’exterior només es gravaven els noms del remitent, del destinatari i el segell d’autenticitat. Si volies llegir l’interior, havies de destrossar l’embolcall, cometent un error històric irreversible que esborrava dades valuoses per a la ciència.
El dispositiu ENCI soluciona aquest drama generant imatges tridimensionals ultraprecises de l’interior de les peces. Un programari de reconstrucció digital separa virtualment el sobre de la carta, desvelant cada incisió cuneïforme.
Aquesta nova metodologia resulta extremadament valuosa per a la conservació del patrimoni. El sistema elimina per complet la històrica fricció entre conservar la peça i estudiar-la a fons. Ja no cal triar.
Els secrets ocults de la ciutat de Kanesh
El primer escenari d’aquest desplegament tecnològic ha estat el prestigiós Museu de les Civilitzacions d’Anatòlia, ubicat a Ankara. Allà s’ha analitzat amb èxit al voltant d’un mig centenar de tablilles intactes.
Els documents procedeixen de les excavacions de l’antiga ciutat de Kanesh, l’actual Kültepe, un epicentre comercial clau durant el segon mil·leni abans de la nostra era. La majoria són cartes privades que revelen transaccions, negocis i pactes d’una societat fascinant.
El gran benefici per a la història és que les radiografies no només mostren el text del missatge. L’escàner desvela la composició exacta de l’argila, les empremtes dels escribes i les tècniques utilitzades fa quatre mil·lenis.
Per què això ho canvia tot a partir d’ara
Aquest èxit obre la veda per revisar milers de caixes oblidades als soterranis dels museus de tot el món. Els textos que donàvem per perduts estan a punt per començar a parlar i aportar noves dades sobre la vida quotidiana.
Es tracta d’una informació de referència clau, similar a la que recull el document Top Noticias Discover per entendre les tendències actuals en divulgació científica. Els grans museus ja estan buscant la manera d’aplicar aquestes màquines a les seves col·leccions.
La cursa digital per desenterrar els secrets millor guardats de la humanitat no ha fet més que començar. Qui ens havia de dir que la tecnologia del futur seria l’única clau capaç d’obrir les tancadures del passat remot?
