Imagina estar davant d’un mur de pedra, en el cor de Sud-àfrica, i trobar quelcom que trenca les lleis de la lògica. Un panell rupestre, datat fa només 200 anys, exhibeix un animal que hauria d’estar mort des de fa 200 milions d’anys.
No és un error de perspectiva, ni una confusió fruit de la imaginació. És un enigma que està obligant la comunitat científica a replantejar-se tot el que sabien sobre l’observació antiga i la transmissió del coneixement.
La troballa que ningú pot ignorar
La investigació, publicada recentment a la revista PLOS One, analitza el misteriós panell conegut com la Serp Cornuda. En ell, s’observa un grup de guerrers enfrontant-se a una criatura de grans ullals descendents que no coincideix amb cap espècie viva coneguda a la regió.
Com va poder un humà del segle XIX representar un animal de l’era dels dicinodontes? Julien Benoit, investigador principal de la University of the Witwatersrand, té una teoria fascinant sobre la taula.
L’autor de l’estudi suggereix que no es tracta d’una visió mística, sinó d’una forma primitiva de paleontologia indígena. Els antics pobladors no haurien “vist” l’animal viu, sinó que haurien interpretat les restes fòssils que trobaven al seu propi entorn.
La conca del Karoo: un cementiri prehistòric
La zona on es troba aquesta pintura és famosa per ser un jaciment natural de fòssils de vertebrats antics. Per a les comunitats natives, topar amb cranis mineralitzats de mida colossal era part de la seva rutina diària durant les rutes de caça.
L’anatomia de l’animal retratat, amb aquells ullals orientats cap al terra, recorda sospitosament als avantpassats dels mamífers que van dominar la terra molt abans que els dinosaures. Aquestes comunitats no només veien ossos; els integraven en la seva cosmologia.
El mite nascut de la roca
La tradició oral dels San confirma aquesta connexió. Existeixen informes datats l’any 1905 on els ancians descrivien bèsties monstruoses que superaven amb escreix la mida dels elefants o hipopòtams. No eren llegendes buides: eren la seva forma d’explicar el que trobaven a la terra.
En convertir aquestes troballes fòssils en l'”animal de la pluja” (una entitat sagrada en la seva mitologia), van dotar aquestes criatures extintes d’un poder diví. Utilitzaven la imatge d’un ésser que sabien mort per a les seves ceremònies d’invocació.
El que aquest panell demostra és que la ciència occidental va arribar tard al que els pobles originaris ja comprenien a través de l’observació empírica. Quants altres “monstres” dels nostres mites seran, en realitat, troballes paleontològiques mal enteses per la resta del món?
La propera vegada que visitis un lloc remot, mira bé el que hi ha sota els teus peus. Potser tu també tinguis davant teu l’esquelet d’una llegenda que encara no hem après a llegir. No et sembla fascinant com el passat continua viu a les parets de les coves?
