El món actual ens empeny a una recerca incansable de la felicitat. Però hi ha un cost ocult, una trampa que molts no veuen fins que és massa tard. Aquesta obsessió per sentir-se sempre bé, per esquivar qualsevol ombra emocional, ens ha fet perdre una eina potent, una clau mestra per a la nostra llibertat més profunda.
Hem oblidat que hi ha emocions incòmodes, sensacions que ens desafien. Aquestes, precisament, podrien ser el secret, el camí menys transitat, per entendre millor la nostra pròpia existència i trobar una força interior insospitada. Allò que evitem amb totes les nostres forces, podria ser allò que més necessitem.
La societat moderna s’ha convertit en una mena de “societat pal·liativa”. Així ho descriu de forma brillant el filòsof Byung-Chul Han. Intentem, per tots els mitjans, no sentir res que ens inquieti, ens incomodi o ens faci patir. Busquem l’anestèsia emocional constant, a qualsevol preu.
Vivim amb la pressió constant de l’alegria, del “bon rotllo” obligatori. Qualsevol tristesa, ràbia o cansament es percep com un autèntic fracàs personal. Ens han ensenyat a veure l’angoixa com un enemic a vèncer, amb tècniques i eines que prometen una felicitat immediata. Però, què passaria si aquesta fugida tingués un preu altíssim per la nostra ànima? I si l’enemic no fos qui creiem que és?
La revelació que trenca els esquemes
Aquí entra en joc una revelació radical, un pensament que ve de lluny i que sacseja els nostres fonaments més profunds. Un pensador que ja al segle XIX va desafiar aquesta visió tan superficial de les emocions. El filòsof danès Søren Kierkegaard ens lliura una de les veritats més incòmodes, però alhora més alliberadores que mai hem sentit.
Kierkegaard ho té clar, la seva afirmació és una bomba que trenca amb la narrativa actual. Ell diu: «Qui ha après a angoixar-se de la manera correcta, ha après el que és suprem». Aquesta frase, extreta de la seva obra magna El concepte de l’angoixa (1844), ho canvia tot. Ens obliga a mirar cap a dins, amb una nova perspectiva. (Sí, nosaltres també vam al·lucinar amb la seva profunditat i vigència).
Per què l’angoixa és la teva aliada secreta
Per entendre el seu pensament, hem de desmuntar un error comú que molts cometem diàriament sense saber-ho. L’angoixa no és el mateix que la por. Són dues cares de la mateixa moneda de la incertesa, però amb orígens molt diferents. La por té un objecte concret: una amenaça tangible, un perill que podem senyalar amb el dit. És una reacció a una cosa que ja existeix, una por real al que està passant ara mateix.
L’angoixa, en canvi, és una bèstia diferent, més intangible. Sorgeix davant la possibilitat, davant l’infinit de l’existència. Davant allò que encara no és, però podria ser. És el vertigen que sentim quan contemplem totes les opcions que tenim per davant, un abisme de potencials. Això és absolutament clau per a la filosofia de Kierkegaard i per a la nostra comprensió profunda.
La nostra pròpia llibertat, la capacitat de triar el nostre camí sense estar predeterminats, genera angoixa. Som lliures per escollir, per decidir qui volem ser, per crear la nostra pròpia història. I aquesta llibertat, aquesta infinitat de camins i responsabilitats, ens pot paralitzar, ens causa un mareig existencial profund. És el preu ineludible a pagar per tenir el poder de la tria, la capacitat de ser els arquitectes de la nostra vida.
Sé que costa acceptar-ho en un món que ens ven la felicitat constant i sense cap esforç ni malestar. Però la veritat és que fugir de l’angoixa és, en el fons, fugir d’una part essencial de nosaltres mateixos i de la nostra pròpia llibertat.
La fuita que ens fa menys lliures i més vulnerables
La majoria de nosaltres, immersos en aquesta societat pal·liativa que no vol sentir, intentem fugir de l’angoixa a tota costa. Ens han ensenyat que és un sentiment negatiu, una senyal d’error, que hem d’evitar com la pesta. Però cada vegada que fugim, fem un pas enrere en la nostra evolució personal. Renunciem a un aprenentatge imprescindible per créixer.
El psicòleg Carl Jung ho va resumir perfectament amb una frase viral i molt sàvia: «allò que es resisteix, persisteix». Com més ens enfrontem a l’angoixa, més gran es fa, més força agafa, més ens atrapa en el seu cicle viciós. És una lluita inútil, una pèrdua d’energia vital que podríem utilitzar per viure millor i amb més sentit.
La nostra tolerància a la incertesa ha caigut en picat en les últimes dècades. Els nostres besavis i avis sabien què era viure amb la incertesa del dia a dia, sense xarxes de seguretat. Ara, en canvi, volem respostes immediates, solucions a l’instant per a tot. Google, els missatges instantanis, la gratificació permanent… tot contribueix a anul·lar l’espera i la paciència natural.
Aquesta necessitat d’immediatesa i control ens fa més vulnerables que mai. Quan la incertesa es torna inevitable, quan la llibertat ens crida a prendre decisions importants que ens fan por, l’angoixa es torna insuportable per a molts. És una trampa mortal per a la nostra llibertat i el nostre benestar, que ens impedeix avançar cap als nostres somnis.
La solució definitiva per dominar-la de veritat
Aleshores, què podem fer per conviure amb aquesta sensació vital i, fins i tot, utilitzar-la al nostre favor? La psicologia moderna, amb la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) del psicòleg Steven C. Hayes, ofereix una solució potent i científicament validada. És una eina imprescindible que pot canviar la teva vida si l’apliques correctament.
La seva aproximació és sorprenentment senzilla, però requereix un canvi de mentalitat profund. No es tracta d’eliminar l’angoixa, perquè això és impossible i contraproduent. Es tracta d’acceptar-la, de fer-la la nostra companya de viatge, de donar-li la mà sense judicis ni resistència. És un canvi de perspectiva revolucionari, un truc que ens pot obrir moltes portes a la serenitat.
El primer pas és, senzillament, acceptar el malestar tal com ve. Deixa de voler que desaparegui immediatament com per art de màgia, i sense esforç. Entén que hi haurà dies bons i dies dolents, moments de calma i pics d’angoixa. Aquesta emoció forma part natural del procés de viure i de prendre decisions significatives a la teva vida.
Després, has d’identificar els teus valors. Quina direcció vols donar a la teva vida? Què és realment important per a tu, més enllà de la comoditat momentània o del que la societat espera? Aquesta claredat és el teu far en la tempesta, el teu mapa personal cap a una existència amb sentit i propòsit.
Finalment, actua. Avança d’acord amb els teus valors, fins i tot quan l’angoixa t’estigui tocant la porta amb força. Fes-ho tot i que l’angoixa hi sigui, tot i que apareguin pensaments o emocions desagradables. No fugis del vertigen de la llibertat, abraça’l. Això és el que significa ser realment lliure, autèntic i plenament viu.
Entendre Kierkegaard és un tresor inesperat per a la nostra era de la immediatesa. És adonar-se que allò que ens fa sentir incòmodes, allò que volíem evitar a tota costa per sentir-nos “millor”, és en realitat una porta. Una porta cap a la nostra pròpia autenticitat, cap a un poder interior que no sabíem que teníem amagat.
No és una senyal que alguna cosa va malament en tu, ni un defecte a corregir o a amagar. És una senyal que estàs viu, que estàs sentint i que ets capaç de créixer més enllà dels teus límits autoimposats. I el millor de tot, disposat a fer-hi alguna cosa. Ara que tens aquesta informació crucial, què faràs amb la teva angoixa? La fugiràs o l’abraçaràs amb valentia?
