L’estiu és aquí, i amb ell, una amenaça que cada any ens posa contra les cordes: els incendis forestals. Una realitat que ens colpeja, que destrueix els nostres boscos i posa en risc la nostra seguretat.
La calor extrema no perdona. Mentre el termòmetre marcava els 33 graus a l’ombra i el perill d’incendis es disparava al màxim, la sensació de vulnerabilitat era palpable. (Qui no sent un calfred a l’esquena?).
El secret amagat sota quatre potes
La Península Ibèrica s’ha convertit en un autèntic polvorí. L’abandó de terres, la baixa rendibilitat agrícola o fustera, tot això ha deixat centenars d’hectàrees sense activitat. Biomassa acumulada: el combustible perfecte per a la catàstrofe.
Però un home, un agrònom de Caldes de Montbui, no s’ha quedat de braços plegats. Després de 40 anys d’obsessió, Enric Ullar ha revelat una solució definitiva que podria canviar-ho tot. Un mètode tan simple com enginyós, que està donant la volta al món.
A la meva finca, on abans creixien els matolls, avui pasturen les vaques amb GPS. El resultat és evident.
La història d’una revolució silenciosa
Enric Ullar, descendent de la família Prat i el vintè propietari d’una finca amb 150 hectàrees a menys de 40 quilòmetres de Barcelona, va viure en primera persona el trauma d’un incendi. Va ser fa quatre dècades, quan es va cremar part de la seva propietat, i la impressió va ser tan profunda que va marcar el seu camí.
Va estudiar Ciències Agràries, però la seva ment no podia oblidar aquella imatge. El seu pensament era clar: per tenir menys incendis, calia netejar el bosc. Però, com fer-ho sense un cost brutal d’energia i diners?
La resposta no era obvia. Les cabres netegen molt, però necessiten atenció diària o tancats caríssims. Les ovelles pasturen bé, però no s’aventuren en boscos densos. Així va ser com va arribar a l’opció que ningú esperava: la vaca.
Va apostar per les tudanques, una raça rústica, prima, acostumada a zones muntanyoses i que no requereix munyir. El seu objectiu: que pasturessin fins a eliminar la biomassa. Una solució que ja feia anys que funcionava amb èxit a la seva finca, anomenada Prat de Dalt.
La tecnologia que ho canvia tot
El veritable salt quàntic va arribar el gener de 2026. Ullar va incorporar la tecnologia d’un sistema noruec anomenat Nofence. Des de la seva tablet, ara pot marcar el tancat virtual al mapa, indicant exactament on han de pasturar les vaques durant un mes.
Cada animal porta un collaret amb GPS. Quan s’acosten al límit virtual, un “pitido” les avisa, com els cotxes al fer marxa enrere. Si el creuen, reben una lleu descàrrega elèctrica que les redirigeix. No és estressant, és una correcció de comportament ràpida i eficaç. En pocs dies, les vaques aprenen a respectar el tancat.
Aquests collarets tenen una bateria de 8 a 12 mesos, que es carrega amb panells solars. A més, utilitzen GPS per satèl·lit i envien alertes al mòbil si un animal se surt de la zona, rep descàrregues o no es mou. La prevenció ara és intel·ligent, digital i eficient.
El 99% de les vegades, l’animal no arriba ni a rebre la descàrrega. Amb el senyal sonor, ja es gira. Així funciona el condicionament del comportament.
El benefici estrella: interrompre l’escala de foc
La funció principal d’aquest sistema és reduir dràsticament la biomassa a menys d’1,5 metres d’altura. Això és crucial. Ullar ho defineix com “interrompre l’escala de foc“.
Quan les flames no poden pujar des dels matolls a les copes dels arbres, perden la seva capacitat de propagació descontrolada. Es tornen controlables. És la diferència entre un foc que arrasa sense fre i un que els bombers poden aturar.
Aquesta fórmula no només ha protegit la finca d’Enric, sinó que l’ha convertit en un model a seguir. Mentre molts veïns abandonaven les seves terres, sense altra opció, augmentant el risc a la zona, Ullar mantenia les seves tasques de prevenció al dia.
Una tendència imparable: la silvopastura intel·ligent
Aquesta idea ja no és exclusiva de Caldes de Montbui. El tancat virtual s’està implementant en diversos punts d’Espanya. Guadalajara, Navarra, Àlaba, Palència, Zamora, entre altres, ja ofereixen subvencions als ramaders.
El cost de cada collaret, uns 350 euros, és una inversió mínima davant la magnitud del problema. La silvopastura intel·ligent emergeix com una solució imprescindible a la necessària gestió del territori que tant ens preocupa.
Martí Boada, exassessor científic de la Unesco, ja ho va explicar clarament: “Cada metre quadrat de camp abandonat al cap d’un temps és un bosc, que creix. Creix verticalment entre quatre i cinc tones per hectàrea”. Més combustible a disposició.
Julián Torres, responsable de Nofence Espanya, subratlla: “La tecnologia permet tenir animals pasturant en zones on d’una altra manera no seria possible. En camps grans, marcant parcel·les; en petits, optimitzant el farratge disponible”.
Un exemple clar: Ullar va “prestar” les seves vaques al seu veí, l’Aleix, durant 15 dies. El resultat, en un terreny abans cobert de matolls, va ser increïble. L’apetit de les vaques havia reduït dràsticament el risc d’ignició.
El canvi és ara
Encara és aviat per saber si aquesta eina serà la solució definitiva a gran escala per a tota la Península Ibèrica. Però els resultats a la finca d’Ullar són la prova irrefutable que funciona. (Nosaltres no tenim cap dubte).
Els nostres boscos, la nostra natura, la nostra seguretat. Tot depèn de solucions innovadores com aquesta. Estem davant d’una oportunitat d’estalvi i de prevenció que no podem deixar escapar.
Algú havia de fer-ho, no creus?
