Vivim en una època on obrir el diari o fer scroll a les xarxes socials es converteix, gairebé sempre, en un exercici de masoquisme. Notícies de guerres, estafes de tota mena i una sensació constant que la humanitat ha perdut completament el nord.
És fàcil caure en el cinisme i tancar-se en un mateix. Però, i si et digués que la clau per sobreviure a aquesta bogeria col·lectiva es va escriure fa gairebé un segle enmig de la pitjor tragèdia d’Europa?
Hi ha una pensadora que va viure l’infern en primera persona i, malgrat tot, va trobar una veritat que avui ens pot salvar de la desesperança. Parlem de Simone Weil, una de les ments més brillants, incòmodes i fascinants del segle XX.
La dona que va mirar el monstre als ulls
Abans d’entrar en la seva gran revelació, hem d’entendre qui era ella. No estem parlant d’una acadèmica de despatx que escrivia teories còmodament des d’un cafè de París (sí, d’aquells que tant agradaven a altres intel·lectuals de l’època).
Weil va ser una dona d’acció absoluta. Malgrat tenir una salut extremadament fràgil, va decidir treballar com a obrera a les fàbriques d’automòbils per viure en la seva pròpia pell l’explotació de la classe treballadora. Més tard, no va dubtar a unir-se a la columna Durruti durant la Guerra Civil espanyola.
Va ser precisament aquesta immersió en el dolor del món el que la va portar a formular una de les frases més potents de la història de la filosofia contemporània. Una idea que inicialment sembla una bogeria, però que si la penses bé, té tot el sentit del món.
La gran revelació: El que realment hi ha dins teu
Simone Weil va escriure que, al cor de tot ésser humà, malgrat tots els crims soferts i les ferides acumulades, hi ha una cosa que mai es destrueix. Una petita flama que es resisteix a apagar-se.
No es tracta d’una simple esperança ingènua o d’un optimisme barat de llibre d’autoajuda. Ella parlava de l’expectativa sagrada que, tard o d’hora, es farà el bé amb nosaltres. És una necessitat tan vital com l’oxigen que respirem.
Pensa-ho per un moment. Quan algú et fa mal, la teva primera reacció no és només de ràbia, sinó d’una profunda estranyesa. Per què ens sorprèn el mal si és tan habitual a la història? Precisament perquè el nostre estat natural, el que el nostre cor realment espera, és la justícia i la bondat.
Per què ens costa tant creure-ho avui en dia?
El problema del nostre dia a dia és que estem anestesiats. El soroll mediàtic i la pressió diària ens obliguen a posar-nos una armadura. Ens tornem durs per protegir-nos de les decepcions.
Creiem que ser desconfiats ens fa intel·ligents (i de vegades ens estalvia algun disgust, és cert). Però el preu que paguem per aquesta protecció és massa alt: la desconnexió total amb la nostra pròpia essència.
Weil ens recorda que aquesta armadura és una il·lusió. Per sota de la capa de cinisme que tots ens posem per anar a treballar o per interactuar a Internet, batega la mateixa necessitat d’innocència. Tots esperem, gairebé de manera infantil, que els altres ens tractin bé.
El perill de confondre els drets amb les necessitats de l’ànima
Aquí ve el gir de guió que fa que el pensament de Weil sigui tan revolucionari i diferent de tot el que estàs acostumat a escoltar. Ella criticava obertament la noció moderna de drets.
Segons la filòsofa, parlar només de drets genera un clima de lluita i de reclamació constant, com si la vida fos un contracte comercial. Jo et dono això, tu em deus allò. En canvi, ella proposava parlar de deures i de necessitats de l’ànima.
Això ho canvia tot. Si mires la persona que tens al davant (fins i tot aquella que et cau fatal o que pensa de manera completament oposada a tu) i penses que, en el fons, comparteix aquesta mateixa expectativa de bé, la teva manera de tractar-la canvia instantàniament.
Com aplicar la filosofia de Weil al teu mòbil i a la teva vida
No cal que vagis a treballar a una fàbrica ni que et canviïs de vida demà mateix. El llegat de Simone Weil es pot aplicar en els petits detalls del teu dia a dia, especialment en el món digital.
La propera vegada que sentis l’impuls de respondre amb ràbia a un comentari a les xarxes, o quan algú et talli el pas al trànsit, recorda que darrere d’aquella reacció violenta sovint hi ha un cor que ha estat ferit i que ha oblidat que mereix el bé.
No es tracta de ser febles ni de deixar que els altres s’aprofitin de nosaltres. Es tracta de tenir la valentia de no deixar-nos corrompre pel ressentiment ambient. Mantenir aquesta expectativa és, de fet, l’acte de rebel·lia més gran que pots fer avui en dia.
La decisió és teva
Al final, la proposta de Simone Weil és una invitació a fer un salt de fe. Pots triar mirar el món amb els ulls de la sospita permanent, o pots decidir creure que el desig de bé és la força més real que existeix.
La història ens demostra que els imperis cauen, les crisis passen i les tecnologies canvien de la nit al dia. Però aquesta petita veritat que Weil va assenyalar segueix intacta en cadascun de nosaltres.
Potser avui és un bon dia per començar a buscar-la en la gent que t’envolta, no creus?
