Hi ha llocs al món que tenen un magnetisme especial, racons on el temps sembla haver-se aturat per complet. Enmig de la bogeria del futbol professional, on els milions d’euros i la pressió mediàtica asfixien els jugadors, un dels herois de la darrera Eurocopa ha trobat el seu oasi particular. No parlem de cap illa privada al Carib ni d’un àtic de luxe a Londres.
El migcampista de l’Arsenal, Mikel Merino, té el seu cor dividit amb un petit poble de Navarra que gairebé ningú aconsegueix situar al mapa. Un lloc de tot just 200 habitants on les lloances de la premsa internacional no fan soroll i on el silenci de la muntanya ho cura tot.
Aquest racó del nord és el seu refugi secret, el lloc on somiava desperter abans de convertir-se en una estrella mundial de la pilota. Per a ell, no és només un punt de pas de vacances, sinó el lloc que defineix la seva identitat més profunda.
El paradís d’interior que va veure créixer un campió
Es tracta d’Ujué, una petita vila medieval fortificada que s’alça majestuosa sobre un turó de la Zona Mitjana de Navarra. Amb els seus carrerons empedrats que pugen costeruts cap a l’espectacular Església-Fortalesa de Santa Maria, aquest poble sembla extret d’una llegenda de cavallers. És aquí on la família de Mikel Merino té les seves arrels més profundes i on el futbolista ha passat els moments més feliços de la seva infantesa.
Mentre mig món demana autògrafs al nou fitxatge estrella d’Arteta, a les tavernes d’Ujué el migcampista és simplement el fill de Miguel Merino, històric exjugador de l’Osasuna. Allà dalt, enmig d’aquella atmosfera de pedra i vent, el jugador troba la pau que la Premier League li nega diàriament.
«És la meva terra, casa meva. El lloc on realment puc ser jo mateix sense cap mena de filtre», sol confessar el futbolista quan li pregunten pel seu vincle amb aquesta petita localitat navarresa.
La connexió és tan forta que, fins i tot en els moments de màxima tensió competitiva, el jugador manté el cap fred recordant les tardes d’estiu corrent per les places buides del poble. Aquells dies on la porteria eren dues motxilles a terra i l’únic premi era un refresc fresc a la societat gastronòmica local.
Un viatge en el temps a només una hora de Pamplona
Però, què té Ujué que enamora tant a un esportista d’elit que podria viatjar a qualsevol lloc del planeta? La resposta es troba en la seva singularitat geogràfica i patrimonial. Considerat un dels pobles més bonics d’Espanya, aquesta vila és un mirador natural impressionant des d’on, en els dies clars, es pot albirar des de la serralada dels Pirineus fins a la mateixa vall de l’Ebre.
Passejar pels seus carrers és fer un viatge en el temps d’uns quants segles enrere. La pràctica absència de cotxes i la conservació gairebé perfecta de la seva arquitectura medieval fan que el visitant es desconnecti del soroll digital a l’instant. (Sí, nosaltres també hem sentit aquesta necessitat imperiosa de tancar el mòbil en veure les fotos del poble).
A més, la gastronomia local actua com un imant irresistible per a qualsevol que gosi pujar fins al cim del turó. Ujué és mundialment conegut per les seves migas de pastor, un plat tradicional elaborat amb pa de llenya, greix de porc i un toc de ceba que fa les delícies de locals i visitants. Un menjar contundent que, òbviament, el futbolista ha de consumir amb moderació durant la temporada regular, però que representa el millor premi quan torna a casa per Nadal.
La lliçó d’humilitat que marca una carrera d’èxit
Aquesta connexió amb la terra explica en gran part el caràcter tranquil i treballador que Mikel Merino mostra sobre el terreny de joc. En un futbol modern ple d’egos inflats i decorats de purpurina, el navarrès destaca per la seva maduresa i el seu discurs pausat. La premsa anglesa ja ha començat a destacar aquesta personalitat serena, tan allunyada del clixé de l’estrella de la lliga anglesa.
Saber d’on vens és fonamental per saber on vas. I Merino té molt clar que els seus èxits actuals amb la samarreta de la selecció o de l’Arsenal són el resultat d’aquells valors apresos a la Navarra rural. El respecte pel veí, el valor de l’esforç silenciós i la importància de mantenir els peus a terra són lliçons que no s’ensenyen a les acadèmies de futbol de luxe, sinó a les places de poble.
«Quan guanyes un títol important, el primer que et ve al cap és la gent que t’ha acompanyat des del principi, els de sempre», afirma el jugador amb una mirada de nostàlgia.
Aquesta identitat tan marcada ha fet que els habitants d’Ujué visquin cada partit del migcampista com si fos un assumpte d’estat local. Durant l’Eurocopa d’Alemanya, les poques pantalles dels bars del poble treien fum cada vegada que Merino tocava la pilota. El seu gol històric contra Alemanya al minut 119 es va celebrar a Ujué com si s’hagués guanyat la mateixa loteria de Nadal.
El turisme de silenci: la nova tendència que amenaça la calma
La fama de Mikel Merino i la creixent cerca d’experiències autèntiques han posat Ujué en el punt de mira del turisme d’interior. Cada vegada són més els viatgers que busquen el que ara s’anomena turisme de silenci: destinacions on la desconnexió tecnològica és gairebé obligatòria i on es pot gaudir del paisatge sense aglomeracions.
Aquesta petita joia navarresa ofereix precisament això, tot i que els seus veïns lluiten per mantenir l’essència tranquil·la que els defineix. La por a la massificació sempre és present en aquests petits oasis, però de moment, Ujué manté intacte el seu esperit acollidor i misteriós.
Si tens pensat fer una escapada al nord, perdre’t pels racons d’aquest poble és una d’aquelles experiències que s’han de viure almenys una vegada a la vida. Això sí, prepara unes bones sabatilles per caminar, perquè les seves pujades empedrades no perdonen les cames poc entrenades.
Al final del dia, quan el sol comença a caure sobre les pedres mil·lenàries d’Ujué i el vent del nord bufa amb força, s’entén perfectament per què un dels millors futbolistes d’Europa decideix canviar els llums de Londres per la pau d’aquest turó de Navarra. Perquè, per molts estadis plens que visitis, no hi ha res comparable a la sensació de tornar a casa.
