Els científics acaben de rescatar un secret que estava enterrat els arxius de la NASA.
Un descomunal planeta que desafia la física ha aparegut on ningú esperava trobar-lo, atrapat per una distorsió en el teixit de l’espai-temps.
Parlem d’una troballa històrica que canvia les regles de l’exploració còsmica. (Sí, la realitat sempre supera la ciència-ficció).
El misteriós món ha estat batejat com Gaia23bra b, un colós espacial que s’ocultava en les dades del satèl·lit TESS.
Aquest telescopi va ser dissenyat per buscar planetes propers mitjançant trànsits, és a dir, mesurant l’ombra que projecten quan passen davant de la seva estrella.
No obstant això, aquest monstre gravitacional va ser localitzat a una distància rècord de 40.000 anys llum de la Terra.
La tècnica secreta d’Albert Einstein
La troballa, publicada a la prestigiosa revista The Astrophysical Journal Letters, ha deixat bocabadada la comunitat internacional.
Com és possible veure una cosa tan llunyana? La resposta es troba en una teoria amb més d’un segle d’antiguitat.
Els astrofísics van aplicar el mètode de la microlent gravitatòria, un fenomen còsmic que el mateix Albert Einstein va ajudar a anticipar.
La llum d’una estrella llunyana es va curbar i multiplicar quan va passar gairebé alineada amb el planeta, actuant com una gegantina lupa natural en meitat del cosmos.
Menys del 5% de les exoplanetes coneguts han estat descoberts amb aquest mètode, cosa que converteix aquesta captura en un autèntic miracle de l’enginyeria espacial.
Un gegant fora dels límits de la NASA
Les dades dures confirmen que Gaia23bra b és un “super-Júpiter” amb una massa aproximadament 1,6 vegades més gran que la del gegant del nostre sistema solar.
El planeta orbita una nana taronja en una regió hiperllunyana, superant per molt el radi d’acció habitual de TESS, que amb prou feines arriba als 150 anys llum.
El telescopi espacial Gaia de l’Agència Espacial Europea va donar la primera pista d’un augment de brillantor sospitós.
Posteriorment, les observacions creuades amb TESS van revelar la silueta definitiva d’aquest món ocult.
Els experts de la Universitat de Nou Mèxic van confirmar que ningú esperava que TESS fos capaç d’aconseguir semblant fita.
Gràcies a aquesta anomalia, els astrònoms saben ara que els seus arxius amaguen milers de mons esperant ser descoberts mitjançant l’anàlisi correcta.
Aquesta tecnologia obre la veda per detectar mons més petits en zones potencialment habitables molt més enllà de la nostra galàxia.
Els discs durs de les agències espacials guarden milions de dades que podrien reescriure el que sabem sobre l’univers demà mateix.
Quants planetes més continuaran ocults a l’ombra informàtica a l’espera que algú torni a mirar?
