Tanca els ulls un moment i imagina que pots veure-hi a través de les teves orelles. Sembla el superpoder d’un personatge de còmic, oi? Doncs la ciència acaba de demostrar que no necessites que et mossegui una aranya radioactiva per aconseguir-ho.
El nostre cervell amaga una capacitat latent que hem mantingut adormida durant milers d’anys de comoditat tecnològica. Un grup de científics ha dissenyat un mètode revolucionari capaç de despertar aquest radar biològic en un temps rècord que ha deixat bocabadada la comunitat neurocientífica. El més sorprenent de tot és que la clau no està en cap xip cerebral ni en cap tecnologia alienígena, sinó en la teva pròpia boca.
La ciència darrere del clic humà
La natura és sàvia i ha dotat criatures com els ratpenats i els cetacis d’un sistema de navegació perfecte anomenat ecolocalització. Aquests animals emeten sons de alta freqüència que reboten en els obstacles i tornen a les seves orelles, creant un mapa tridimensional perfecte del seu entorn en temps real. (Sí, nosaltres també ens hem quedat de pedra en saber que tu també ho pots fer).
Un estudi recent liderat per experts en psicologia experimental ha demostrat que els humans podem aprendre aquesta habilitat en només deu setmanes. El secret rau en la plasticitat cerebral, la capacitat del nostre cervell per cablejar-se de nou quan s’enfronta a un repte constant. Els investigadors van sotmetre un grup de voluntaris, tant vidents com invidents, a un programa d’entrenament intensiu basat en clics palatals, aquells sons secs que fem en colpejar la llengua contra el paladar.
Els resultats van ser immediats i absolutament aclaparadors. En acabar el període de proves, els participants no només eren capaços de detectar la presència d’obstacles a la seva trajectòria, sinó que podien determinar la mida i la forma dels objectes sense necessitat d’utilitzar els ulls. El cervell dels voluntaris va començar a processar la informació auditiva utilitzant les àrees que normalment es reserven per a la vista, creant una mena de visió acústica d’alta definició.
El mètode de les 10 setmanes que ho canvia tot
Com es pot aconseguir aquesta proesa en tan poc temps? L’entrenament es divideix en fases molt estructurades que van des del reconeixement de la reflexió del so més bàsica fins a la navegació en laberints complexos. Durant les primeres sessions, els alumnes aprenen a produir un clic perfecte i net, un so que ha de ser prou fort i curt per no emmascarar el retorn de l’eco.
Un cop dominada la tècnica d’emissió, comença el veritable viatge sensorial. Els participants aprenen a diferenciar si una paret està a un metre o a tres metres de distància només escoltant la subtil diferència de temps que triga el so a tornar. Els científics van descobrir que el cervell humà és capaç de detectar retards de mil·lisegons que abans passaven totalment desapercebuts per a la nostra consciència diària.
A mesura que avancen les setmanes, el nivell de dificultat augmenta de manera exponencial. Els voluntaris s’enfronten a entorns totalment desconeguts on han d’esquivar obstacles mòbils i identificar objectes fets de diferents materials, com ara fusta, plàstic o metall. (Increïblement, cada material té la seva pròpia signatura acústica i el cervell aprèn a distingir-les amb una facilitat sorprenent).
La revolució de l’autonomia personal
Aquest descobriment té un impacte directe i vital en la vida de les persones amb discapacitat visual. Tradicionalment, s’ha pensat que l’aprenentatge de l’ecolocalització era un procés llarg i gairebé exclusiu de persones que havien perdut la vista a una edat molt primerenca. Ara, aquesta investigació trenca completament amb aquest mite i obre una porta d’esperança i llibertat per a milers de persones de qualsevol edat.
Els voluntaris invidents que van participar en l’estudi van reportar una millora dràstica en la seva mobilitat diària i, el que és més important, en la seva autoconfiança. Poder caminar pel carrer i anticipar la presència d’un fanal, d’un cotxe aparcat o d’un canvi a la vorera sense necessitat de dependre exclusivament del bastó o del gos pigall suposa un salt de gegant cap a la independència total.
A més, els investigadors van comprovar que l’edat no és un factor limitant per adquirir aquest sisè sentit. Tant els participants més joves com els de més edat van mostrar millores similars en la seva capacitat d’ecolocalització, cosa que demostra que el nostre cervell manté la seva capacitat d’adaptació al llarg de tota la vida si se li dóna l’estímul adequat.
Un futur sense barreres visuals
La ciència ja està treballant en la creació d’aplicacions i programes d’entrenament accessibles per a tothom. L’objectiu és democratitzar aquest coneixement perquè qualsevol persona pugui començar a entrenar el seu radar intern des de la comoditat de casa seva. Ens trobem davant d’un canvi de paradigma en la manera com entenem els nostres propis límits sensorials.
La propera vegada que et trobis a les fosques a l’habitació de casa teva, resisteix la temptació d’encendre la llanterna del mòbil immediatament. Prova de fer un petit clic amb la llengua, escolta amb atenció el silenci que el segueix i deixa que el teu cervell comenci a dibuixar el món. Potser estàs a només deu setmanes de descobrir una nova manera d’experimentar la realitat que t’envolta.
La ciència ha parlat i la decisió d’explorar aquest nou horitzó sensorial només depèn de la teva curiositat i de les ganes de posar a prova els límits de la teva ment. Estàs preparat per començar a escoltar el que fins ara només podies veure?
