Mart ja no és el desert fred i mort que ens van vendre als llibres de text. El planeta vermell acaba de fer un gir de guió absolut que ha deixat en xoc la comunitat científica internacional.
Durant dècades, els astrònoms donaven per fet que l’interior d’aquest món veí estava geològicament apagat. (Sí, nosaltres també pensàvem que era només una roca gegant flotant a l’espai). No obstant això, les últimes dades canvien les regles del joc.
El secret que viatjava en ones sísmiques
La clau d’aquest tomb històric la té la missió InSight de la NASA. Aquest dispositiu ha passat més de quatre anys escoltant el cor del planeta vermell, registrant fins al més mínim tremolor sota la pols marciana.
El resultat d’aquesta escolta silenciosa és brutal: els científics han captat un total de 1.319 senyals marcians. No són sorolls aleatoris. Són batecs geològics que han permès dissenyar una ecografia a escala planetària del seu misteriós interior.
La sorpresa va arribar en analitzar els rebots d’aquestes ones. La teoria clàssica deia que l’escorça de Mart era rígida, simple i avorrida, a causa de l’absència de plaques tectòniques actives com les que tenim a la Terra.
Una xarxa oculta de magma sota el sòl
El recent estudi publicat per la prestigiosa revista Nature Astronomy desmunta per complet aquesta vella creença. Els investigadors van haver de provar centenars de combinacions matemàtiques para entendre les dades captades per InSight.
La resposta final és fascinant. Les dades demostren l’existència d’una capa inferior inesperadament gruixuda de roca ultramàfica. Això significa que existeix un entramat complex de conductes i reservoris sota la superfície.
L’interior de Mart no està congelat en el temps; amaga un sistema actiu de magma que desafia els mapes geològics actuals. Parlem d’una xarxa de canonades naturals que creuen l’escorça del planeta. Aquest dinamisme intern demostra que els processos volcànics de Mart són moltíssim més complexos del que qualsevol manual d’astronomia s’havia atrevit a teoritzar fins avui.
Què significa això per al nostre futur?
És important mantenir els peus a la Terra. Aquesta troballa de la NASA no significa que hàgim trobat aigua líquida demà ni que Mart sigui un planeta habitable per a l’ésser humà de forma immediata. Les condicions exteriors continuen sent letals.
El veritable benefici d’aquest descobriment està en com entenem l’univers. Saber que Mart continua viu per dins obliga els astrofísics a revisar les missions d’exploració espacial i a recalcular com evolucionen els mons rocosos.
Si un planeta que creíem mort resulta tenir magma corrent per les seves venes, quants altres mons descartats en el Sistema Solar podrien amagar un interior dinàmic i fascinant? La ciència acaba d’obrir una caixa de sorpreses.
La finestra de dades es tanca
Els investigadors avisen que analitzar aquests 1.319 esdeveniments sísmiques ha estat una tasca titànica, però el temps corre. Les dades acumulades per InSight són limitades i la tecnologia actual necessita nous fons per enviar la següent onada de sensors al terreny.
Els mapes de l’espai s’estan reescrivint en aquest mateix instant. Quedar-se amb la idea que el nostre veí galàctic és un simple desert apagat és un error del passat. Estarem més a prop de desxifrar l’origen de l’univers i d’altres secrets recopilats a Top Noticias Discover?
