Els promotors hotelers només han iniciat 10 nous projectes a Barcelona en dos anys

Les restriccions imposades pel govern d’Ada Colau limiten el creixement de nous establiments, que es concentren a les zones més perifèriques

Les restriccions imposades pel govern d’Ada Colau a l’obertura d’hotels com a mesura de xoc per reduir la massificació turística del centre de Barcelona ha tingut un gran impacte en la concessió de llicències per a nous projectes. Des de l’entrada en vigor del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat), al gener del 2017, l’Ajuntament ha emès 36 informes favorables per posar en marxa establiments turístics, però 20 s’han quedat pel camí perquè els promotors van desistir malgrat tenir llum verda del consistori. Dels 16 restants que tenen llum verda –9 corresponen a hotels i la resta són albergs, pensions i aparthotels–, només 10 han demanat llicència d’obres de moment, mentre que els altres sis podrien quedar en un calaix si no la demanen aviat.

Això no vol dir que només hi hagi perspectiva d’obrir 10 nous establiments en els pròxims anys, ja que, segons fonts municipals, “uns 70 projectes van poder continuar la tramitació perquè tenien drets adquirits” d’abans de la moratòria imposada al juliol del 2015 –per preparar el Peuat– i, per tant, l’oferta hotelera ha seguit creixent a bon ritme. Només al 2017, per exemple, es van obrir nou hotels, que van sumar 900 habitacions i 1.815 places, mentre que fins a mitjans del 2018 se n’havien obert uns altres set, que van afegir 777 noves habitacions i 1.566 places addicionals.

Reequilibri de la ciutat

“Sempre hem dit que el Peuat no era una eina de prohibició, sinó una instrument de regulació per reequilibrar el pes dels allotjaments en el territori”, explica la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. La normativa vigent no permet obrir nous hotels a districtes com Ciutat Vella o l’Eixample, molt saturats i on hi ha barris –com el Gòtic o la Dreta de l’Eixample– amb més població flotant que veïns. De les 10 noves obertures previstes –sis hotels, dos albergs, una pensió i un aparthotel– la majoria es concentra a Les Corts-Sarrià, Sant Martí i Nou Barris-Sant Andreu i la seva ubicació mostra clarament els efectes centrifugadors del Peuat (vegeu mapa).  

Un 1,9% més de places

En total, els 10 projectes que ja disposen de llicència d’obres afegiran 1.640 places a l’oferta d’allotjaments turístics de Barcelona, que el 2018 va superar les 88.000 places entre hotels, albergs, pensions i aparthotels. Això suposa un increment de l’1,9%, segons les últimes estadístiques publicades per l’Ajuntament. La major part de les noves places les concentren els hotels, en especial el de Cristóbal de Moura (450 places a Sant Martí), que ja ha despertat protestes entre els veïns, i el d’Alts Forns (408 places a Sants-Montjuïc). En total, els nous hotels afegiran 1.232 places. Per tant, l’increment de places hoteleres seria inferior a la d’anys anteriors, però sumant la resta d’allotjaments seria força similar.

Segons Janet Sanz, la moratòria d’un any i mig i la posterior aprovació del Peuat no han fet perdre atractiu a Barcelona i s’ha demostrat que el turisme també té futur fora del centre de la ciutat. “Les dades demostren que, dos anys després, hi ha promotors amb interès a obrir nous projectes als barris de les zones permeses, a la perifèria, on en lloc de ser un problema poden esdevenir una oportunitat”, diu. Tot i això, les dades municipals no faciliten la categoria dels hotels, per tant caldrà esperar per saber quin tipus d’oferta es generarà més enllà dels dos albergs (que sumen 380 places) i la pensió que també estan en marxa.  

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?