El comerç del Gòtic agonitza per la massificació turística

L'eix comercial de referència no capitalitza la massiva arribada de turistes, que travessen el barri sense pràcticament comprar-hi res

Els comerciants del Gòtic estan preocupats. Fa temps que veuen com les vendes cauen sense fre i no troben la fórmula per capgirar la situació. I no és per falta de clients potencials. Barnacentre, la principal associació comercial de la zona, calcula que cada dia passen unes 210.000 persones pels carrers del barri –76 milions al cap de l'any–, una afluència que, contràriament al que es podria pensar, no es tradueix en una activitat desenfrenada. "A banda del Zara de torn o els restaurants, la resta de botigues pateixen", explica un botiguer del carrer Avinyó.

És un fenomen paradoxal que s'explica en gran part per la transformació que ha patit el Gòtic en l'última dècada. És el barri amb més població flotant de Barcelona –el 21% dels seus habitants fa menys d'un any que hi està empadronat– i un dels que més turistes rep. "S'ha convertit en una zona de pas i el perfil del turista que passeja pel Gòtic no té interès en el comerç local, vol un gelat per fer passar la calor i poca cosa més", explica al TOT Barcelona el vicepresident de Barnacentre, Miquel Carner. Segons un estudi que va fer l'associació, el temps mitjà d'estada al barri és de 34 minuts, 22 si es tracta d'un turista.

Portal de l’Àngel, pels núvols

La rotació de comerços és molt elevada a tot el Gòtic, però des de Barnacentre asseguren que hi ha molta diferència entre la part nord i la part sud del barri. “A la zona de Portal de l’Àngel i Portaferrissa pràcticament no es nota perquè quan tanca una botiga n’obre una altra”, assegura Carner. “El problema és que els comerços de tota la vida se substitueixen a poc a poc per altres propostes més efímeres i que no tenen intenció d’arrelar al barri”.

L'alta rotació de comerços és evident al carrer del pi / XFDC

L'alta rotació de comerços és evident al carrer del Pi / XFDC

La situació de Portal de l’Àngel, entre plaça Catalunya i la Catedral, l’ha convertit en un dels eixos comercials més cars de Barcelona. “No tots els negocis poden pagar el que es demana i, a més, moltes vegades les vendes no justifiquen la inversió”, lamenta el vicepresident de Barnacentre. Al final, són les grans franquícies i els restaurants i bars els únics que poden permetre’s la zona. “El temps d’estada és tan baix que és difícil que el petit comerç aguanti”, afegeix.

Persianes abaixades al Gòtic sud

El Gòtic sud, en canvi, sempre ha atret artesans, dissenyadors i tota mena de professions artístiques que comencen la seva activitat. La morfologia dels carrers i dels edificis fa que els locals siguin més petits que a la zona nord i, per tant, els lloguers estiguin més continguts, tot i que tampoc és la panacea. “Posar en marxa un negoci sempre requereix una inversió inicial important i amb els preus actuals costa engegar”. 

La trista realitat és que molta gent ja ni ho intenta perquè saben que determinades propostes, més lligades al comerç de proximitat no duraran. “Sense comerç arrelat no es crea xarxa veïnal i es perd l’essència del barri”, lamenta Carner. Barnacentre critica que en els últims anys s’hagi permès una “campanya de desprestigi del centre de la ciutat” que ha provocat una gran “desafecció” entre els barcelonins. Ni el Nadal, ni les rebaixes són motius d’alegria per als comerciants del Gòtic. “Potser es nota un dia o dos, però l’afluència de gent és molt similar a la de la resta de l’any”.

L'òptica Cottet té els dies comptats al Portal de l'Àngel / XFDC

L'òptica Cottet té els dies comptats al Portal de l'Àngel / XFDC

Botigues que tanquen, botigues que marxen

La transformació –o degeneració, segons a qui es pregunti– del Gòtic es pot exemplificar amb dues imatges. La primera, molt habitual, és el tancament de botigues emblemàtiques com la cistelleria Germanes Garcia i la botiga de productes artesanals Coses de Casa, les dues al costat de la plaça del Pi. Quan van anunciar que abaixaven la persiana, hi va haver un gran enrenou al barri perquè el degoteig de baixes és constant. L'associació veïnal Fem Gòtic ho va definir a la perfecció: "Es mor una mica més el barri". Les Galeries Maldà, un altre establiment històric del barri, tampoc passen pel seu millor moment tot i els continuats esforços per revifar-les.

La segona imatge, menys usual, la componen les botigues que marxen perquè ja no veuen benefici d'estar a una zona on sobretot passen turistes. Tant la merceria Santa Anna el 2016 com l'òptica Cottet aquest any han abandonat el Portal de l'Àngel per falta de clients. El cas de Cottet és paradigmàtic perquè el 91% dels seus clients són barcelonins. Per tant, no tenia sentit estar en un eix comercial on cada vegada n'hi ha menys i s'han traslladat a Rambla Catalunya. "És l'evolució natural de la ciutat", va dir fa uns mesos Javier Cottet en una frase tant precisa com resignada.

La merceria Santa Anna ara és un Oysho / XFDC

La merceria Santa Anna ara és un Oysho / XFDC

 

Més informació
Comentaris (4)
enterrador Fa 15 dies
turismo masificado y de zapatillas NO , tener bien presente Venecia, hay que imponer tasas turísticas altas , 50 euros, provocar el desplome del turismo de masas , solo el de calidad, hundir los pisos turísticos con un IAE de 10.000 euros anuales. medidas duras y eficientes
Kiko Fa 15 dies
La culpa es del turisme barat que menja al McDonalds, allotjantse a un pis turistic compartit entre set. Millor menys i mes qualitat, millor pels barcelonins.
fran bcn Fa 16 dies
Llavors la culpa de qui es? dels turistes o dels propietaris que fan de sangonera apujant lloguers astronòmics???
David Fa 16 dies
És molt normal, entre tots s'ha carregat el comerç de barri, perquè s'han carregat el barri. Sóc Barceloní i la pregunta quin sentit té anar al gòtic? si no trobo res del que abans existia i per trobar les mateixes marques vaig a La Maquinista o a Diagonal Mar comodament amb cotxe i tot encara més barato.