Els veïns de Can Batlló reclamen a Colau que prioritzi les inversions 'de barri'

Calculen que l'Ajuntament podria desencallar el futur parc i les obres de la nau veïnal amb 10 milions d'euros en 4 anys

L'antiga fàbrica de Can Batlló comença a omplir-se de vida, però els veïns que la van conquerir fa 8 anys no afluixen. Reclamen al govern d'Ada Colau que no arraconi la inversió en equipaments 'de barri', com l'enderroc de dues naus menors per fer un parc de 31.000 m2 i l'adequació del Bloc 11, que gestiona la plataforma veïnal i que acull tota mena de tallers, serveis i entitats obertes a Sants i la Bordeta.

El passat mandat el gruix dels esforços municipals va ser per als equipaments 'de ciutat', que ocuparan les tres naus més grans del complex fabril: l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) –que s'estrena ara–, el viver de cooperatives Coòpolis i el futur Arxiu Municipal centralitzat. Els tres exigeixen mobilitzar grans partides pressupostàries –47 milions d'euros l'Arxiu, 12 l'escola i 5 el viver– per l'alt cost de la rehabilitació. Després de la compra de les dues últimes naus, tot el recinte és ja propietat municipal.

També avança a gran velocitat la construcció d'habitatges, que ja han canviat el paisatge de la Gran Via. El consistori calcula que en total se'n faran un miler, la meitat de protecció oficial i l'altra meitat privats. Els privats es venen a preus de fins a 600.000 euros des de fa tres anys. Dels públics, destaquen el bloc cooperatiu La Borda –en règim de cessió d'ús i el més alt fet amb fusta a l'Estat–, un altre de la cooperativa d'habitatge de la FAVB i la promoció on s'han reallotjat els barraquistes de l'antic Camí de la Cadena, engolit per la reurbanització del carrer Parcerisa.

Vista de la nova EMAV, que ocupa el bloc 7 de Can Batlló / Ajuntament de Barcelona

Vista de la nova EMAV, que ocupa el bloc 7 de Can Batlló / Ajuntament de Barcelona

En contrast amb tots aquests canvis, la plataforma veïnal veu estancada la inversió en la vida comunitària de Can Batlló. “El passat mandat es va invertir molt poc en el Bloc 11 i encara ni s'ha fet el projecte executiu per al parc, fa dos anys que ho batallem”, critica Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants. “Si no es pot aconseguir encabir al pressupost una partida de 10 milions d'euros de cop, doncs que ho reparteixin al llarg del mandat, però volem realitats perquè ens han venut una mica la moto…”, protesta.

El govern municipal no ho veu així, és clar. Portaveus del consistori expliquen que el districte està “en converses constants” amb la plataforma i treballen en la “llista de peticions” formulades pels veïns. I recorden que “no es podrà prioritzar cap inversió” fins que no s'hagin aprovat els dos documents mestre del mandat, el Pla d'Acció Municipal (PAM) i el Pla d'Inversions Municipal (PIM).

Cantonada del Bloc 11 de Can Batlló, on convergeixen l'ala condicionada i la pendent de rehabilitar / MMP

Cantonada del Bloc 11 de Can Batlló, on convergeixen l'ala condicionada i la pendent de rehabilitar / MMP

Els successius regidors dels comuns a Sants-Montjuïc han tingut línia directa amb els activistes de Can Batlló, però on es prenen les decisions grans és a la plaça Sant Jaume. Per exemple és al plenari municipal on es va aprovar la cessió de 13.000 metres quadrats –la majoria al bloc 11– a la plataforma veïnal per 30 anys prorrogables 20 anys més. També es va pilotar des de plaça Sant Jaume la compra dels terrenys annexos de La Magòria a la Generalitat a canvi del metro a la Marina. Aquests 38.000 m2 acolliran diversos equipaments de barri.

Parc i obres, de la mà

Les dues reivindicacions dels veïns, el parc i les obres del Bloc 11, estan interrelacionades. Dues naus –la 9 i la 12– han d'anar a terra per deixar espai al futur parc. Una és buida però l'altra aixopluga activitats i col·lectius que es reubicarien al tros de Bloc 11 pendent de rehabilitar. Aquesta peça té forma de L i tota l'ala sud, perpendicular a la Gran Via, està en molt males condicions. Part del sostre està esfondrat. Tot i el perill, acull alguns usos, com un centre de documentació sobre els moviments socials de la ciutat i un obrador de cervesa artesana.

Nau 12 de Can Batlló, amb aluminosi i pendent d'enderroc / MMP

Nau 12 de Can Batlló, amb aluminosi i pendent d'enderroc / MMP

A la nau 9, la que s'enderrocarà, hi ha un taller d'autoreparació de rodes de bicicleta, moto i cotxe, un espai de criança familiar, assajos de circ i el racó de Los Ayudantes, un grup de jubilats que s'ofereix a reparar gratis petits electrodomèstics dels veïns del barri. La nau 12 té aluminosi i no té ús habitual. A més hi ha altres col·lectius acollits els darrers mesos a Can Batlló que podrien mudar-se a l'ala sud del bloc 11 de seguida que estigués condicionada, com la Fundació Salvador Seguí, Casa Àfrica, l'esplai L'espurna o els Diables del barri.

També busca un espai des de 2015 l'escola Arcàdia, que aspira a ser el primer col·legi 100% autogestionat de Catalunya. Volen impartir Infantil, Primària i ESO amb una fórmula “comunitària” a mig camí entre el model públic i el privat. Grups classe petits, relació estreta entre professors i alumnat, sense deures ni exàmens, contacte quotidià amb l'associacionisme del barri i molts laboratoris d'aprenentatge són algunes de les singularitats que tindria.

Parc amb vestigis industrials que proposa la plataforma veïnal de Can Batlló

Parc amb vestigis industrials que proposa la plataforma veïnal de Can Batlló

Pel que fa al parc, la plataforma veïnal proposa que integri vestigis de les naus sentenciades, com a memòria del que havia estat aquesta immensa fàbrica tèxtil de la Bordeta. S'inspiren en precedents com el parc del Clot, que incorpora murs i arcades d'uns antics tallers de RENFE. Segons les promeses municipals i l'horitzó de futur dels veïns, el parc ocuparà més o menys la meitat de la superfície del recinte. La idea és que quan Can Batlló estigui del tot acabat, el color verd li hagi guanyat la partida al marró dels maons.

Només allò que no puguin fer sols

En cap cas els activistes demanen una rehabilitació completa de l'ala sud, perquè la tònica immutable del Can Batlló veïnal segueix sent l'autogestió. Com ja van fer el 2011 quan van ocupar l'espai per accelerar l'entesa entre l'ajuntament i la propietat –els hereus del magnat Julio Muñoz Ramonet–, aquest actiu grup de veïns segueix fent-se càrrec de forma voluntària de les feines bàsiques d'adequació i manteniment: pintura, lampisteria, fusteria…

Això els permet fer via sense esperar els farragosos concursos públics i també buscar solucions ràpides a eventuals problemes de convivència: “Hi va haver queixes per soroll i en tres mesos vam posar en marxa la sala actes”, exemplifica Jordi Soler, un dels portaveus de la plataforma. Altres actuacions, però, no les poden assumir per la seva dificultat tècnica i econòmica, com renovar la teulada o la infraestructura de subministraments (aigua, llum, gas). Això és el que reclamen ara a l'Ajuntament per a l'ala sud.

Vista del Bloc 11, gestionat per la plataforma veïnal de Can Batlló / MMP

Vista del Bloc 11, gestionat per la plataforma veïnal de Can Batlló / MMP

A més, el consistori contribueix al manteniment ordinari amb plans d'ocupació de Barcelona Activa, és a dir, amb la contractació temporal d'aturats vulnerables per fer millores en espais públics de Barcelona. La plataforma veïnal ha alliberat a un dels seus integrants per fer de capatàs d'aquesta mà d'obra gratuïta. Tot i que agraeixen aquesta ajuda, fan notar que no se'ls hi cobreixen els riscos laborals i a més amb la recuperació del mercat laboral ara els arriben perfils amb molta menys experiència prèvia.

La cantina, el proper repte

L'estrena de l'EMAV aquest setembre conté una concessió veïnal que veurà la llum en unes setmanes: la Cantina. La petita nau 14 de Can Batlló ja havia alimentat als treballadors de la fàbrica i ara servirà cafès, menús, entrepans i cerveses als estudiants i docents de l'escola i a qualsevol veí que hi vulgui anar.

El consistori ha cedit la gestió del bar a la plataforma, que de forma assembleària ha fixat criteris de funcionament i ha triat un jurat per escollir la millor proposta empresarial. Una mena de concurs públic en versió comunitària. “Es van presentar 3 equips, el jurat va valorar-les”, explica Jordi Falcó, també portaveu de la plataforma. Els guanyadors són CantinaLab, un grup de veïns del barri que ja havien col·laborat amb Can Batlló.

La nova cantina de Can Batlló estarà tutelada per la plataforma veïnal / MMP

La nova cantina de Can Batlló estarà tutelada per la plataforma veïnal / MMP

“La idea és obrir a l'octubre però potser acabi sent a inicis de novembre”, indica l'activista. “Des del principi vam establir que la gestió de la Cantina havia de tenir retorn social, és a dir, que farà inserció social i una part dels beneficis es destinaran a millorar Can Batlló”, detalla. “Però sense escanyar-los, perquè volem combatre també la precarietat i la poca conciliació del sector de la restauració”, rebla.

Tot i les reduïdes dimensions de la cantina, la plataforma la veu com un gran repte i oportunitat perquè els permetrà un contacte diari amb públic no militant de Can Batlló, que desconeix les activitats que s'hi fan i l'origen del projecte. El gruix de clients seran estudiants i treballadors del bloc del costat, on ja han obert un supermercat Lidl i un gimnàs Duet Fit i aviat s'instal·laran oficines de La Caixa.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?