Tres vegades narcopís

Una família vulnerable ocupa un pis del Gòtic per evitar que hi tornin els traficants | La compra de la finca per part d'un fons francès havia provocat la degradació de l'edifici

La simbologia al bloc del número 13 del carrer Còdols, al barri Gòtic, és determinant. Un cartell amb la bandera gitana enganxat a la porta d'un pis ho demostra. Està col·locat estratègicament per espantar actituds perilloses que poguessin venir del que fins fa ben poc era un narcopís. Però no n'és l'únic exemple. A l'immoble que es va convertir en una de les referències del tràfic i consum de drogues a Ciutat Vella també van aprendre la lliçó. Només arribar, el clan que hi va entrar, va penjar quatre estelades al balcó. "Se les saben totes", diu el Josep Maria Fuertes. La seva família i ell són els principals afectats del que, durant més de dos anys, ha estat un malson irresoluble. L'habitatge que tenien just al davant es va convertir en un narcopís en funcionament permanent. Dues operacions policials van buidar-lo. Poques hores després de cadascuna de les actuacions, però, la delinqüència aconseguia entrar-hi de nou d'una manera o una altra. I tot tornava a començar.

I així ha estat fins que els veïns han passat a l'acció. Dissabte, un desplegament conjunt dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana va fer l'enèsima entrada al pis principal d'aquest edifici per fer caure aquest punt de narcotràfic. Era part d'un operatiu precipitat per un altre succés: l'intent de cremar un home viu lligat de mans –que finalment va aconseguir escapar– en un pis de la Barceloneta. Fonts policials reconeixen el vincle entre els dos casos. Però el més rellevant per als grups veïnals Resistim al Gòtic i Raval Rebel és que l'operatiu va tornar a deixar buit un pis de 150 metres quadrats. Una oportunitat única. Aquesta vegada havien après la lliçó. 

Així, quan els Mossos van acabar la vigilància de l'immoble perquè s'havia acabat de tapiar la porta, els col·lectius implicats van quedar atents. Un dels problemes que havien detectat amb el temps és que les tàpies que es col·loquen després d'operacions policials, sovint, havien estat fàcils de desfer per als delinqüents. Davant d'això, aquesta vegada es van apropar ells i amb un mall "i un sol cop" van fer que caigués la nova paret improvisada. Ara, en aquell espai, hi viu una família de set membres en situació vulnerable.

Més info: La droga muta a Ciutat Vella: dels narcopisos a utilitzar famílies com a escut

Exemple d'especulació

"És una bona notícia i tenim ganes de conèixer-los", assegura el Josep Maria. La idea de tornar a omplir de vida el que s'ha convertit en un edifici d'obres, pisos tapiats i droga, d'alguna manera, anima la família. Viuen des de l'any 1973 en aquell pis. Quan se'ls pregunta com s'ha arribat a aquest punt, ho tenen clar. "Els gabatxos". Es refereixen a Spirit Reim, l'empresa francesa propietària del bloc des de fa tres anys. En aquell moment, el portal Idealista, a través de fonts properes al projecte, va revelar que l'operació havia costat 7,4 milions d'euros i que la idea era "rehabilitar-ho tot completament per fer habitatge d'alt standing en el centre la ciutat". 

Així, els passos que es van seguir, a partir d'aquell moment, van complir el que s'ha convertit en un patró recurrent en aquest punt de la ciutat. Als que acabaven contracte de lloguer no se'ls hi renovava. I als que tenien altres condicions, se'ls oferia sumes d'uns pocs milers d'euros per animar-los a marxar aviat. Almenys això expliquen els veïns que hi queden. "Un va marxar amb 5.000 euros", concreta el Josep Maria. A ell no el van poder convèncer perquè té vigent un contracte de renda antiga. Però a molts altres sí. Ràpidament, l'escala va anar-se buidant. Eren dotze habitatges i dos locals amb activitat. Ara per ara, doncs, només queden tres pisos habitats –quatre, si comptem la nova ocupació. Els locals també han quedat deserts. 

El Juan i la seva neboda miren la tele en el seu pis, un dels principals del carrer Còdols, número 13 / D.C.

El Juan i la seva neboda miren la tele en el seu pis, un dels principals del carrer Còdols, número 13 / D.C.

Això va facilitar que, en un dels epicentres del tràfic de droga a Barcelona, els narcos veiessin una finestra d'oportunitat. El pis principal, gran i buit, d'aquest edifici es va convertir en la joia de la corona. Coneixien el pis perquè, abans, aquell immoble havia estat la llar –i el magatzem– d'un grup de llauners. Els veïns sospiten que també distribuïen droga de portes enfora. "Però estava bé, saludaven, xerràvem, no donaven inconvenient", segueix explicant el veí resistent. 

Tres vegades narcopís

Amb el temps, una operació policial va enxampar-los amb l'activitat il·lícita i el pis va quedar en desús. Va ser llavors quan es va embolicar la troca. Van aparèixer uns primers traficants a l'ús. Van tallar el contacte amb els pocs veïns que quedaven a la finca i van situar al mapa un nou punt de tràfic de droga a Ciutat Vella. "Aquells ja van deixar clar que venien de mal rotllo", afirma el Josep Maria. Aquell primer narcopís, en el moment de l'auge del fenomen, el va desmantellar el macrodispositiu dels Mossos d'Esquadra anomenat Baqar. Es va dur a terme l'octubre del 2018. 

Però no va ser suficient. Poques hores després, el pis tornava a funcionar a màxim rendiment. I així ho va estar fent fins a la primavera del 2019, quan un nou operatiu coordinat entre la policia catalana i la Guàrdia Urbana va acabar amb l'activitat de manera momentània. Aquella mateixa nit del 22 de maig, ja tornava a estar ocupat. Tercera vegada seguida. "En aquesta ocasió, tot va anar a pitjor. Des de l'inici van deixar clar que eren encara més agressius, fins i tot amb nosaltres", explica el Josep Maria. De fet, els col·lectius veïnals que han participat en la "recuperació" de l'immoble i en la seva "rehabilitació" van veure com a l'interior del pis hi havia totxanes acumulades a terra. Eren iguals que les que havien vist llançar des del balcó quan hi havien baralles al carrer, un fet que passava sovint. "Una vegada, durant una esbroncada, un dels implicats en la batalla campal ens va saltar al nostre balcó per refugiar-se", relata l'home de 60 anys. A l'immoble, a més, van trobar-se lliteres i materials per al consum in situ d'heroïna.

En un comunicat, Raval Rebel i Resistim al Gòtic ja advertien que "mentre quedin pisos buits, les sales de consum segueixin desbordades i es continuï criminalitzant les persones que usen drogues sense mirar més enllà, els narcopisos continuaran existint".

Turistes i desallotjaments

La situació pels veïns ha estat tan complicada que, a més de col·locar un cartell gitano a l'entrada del seu pis, per marcar terreny, han agafat el costum de col·locar barres de ferro al darrere dels porticons, a la nit, per bloquejar-les i que ningú les pugui obrir des de fora. És un acte reflex per dormir tranquils, ja. Amb el temps, la família del Josep Maria Fuentes desitja poder deixar de fer-ho, però ara per ara no ho acaben de veure. A més, el projecte especulatiu del fons francès tampoc no els porta bons auguris. 

"Seran tot turistes i res no serà com abans", comenta. Quan diu "abans" es refereix a quan baixava al carrer i, tot just davant dels seus ulls, hi havia "una carnisseria, el local dels romanís, un bar de barri, la bodegueta una mica més enllà, la pesca salada, el bar Pepe". Ara el seu carrer es mostra semidesert de vida comercial. A un dels extrems del carreró hi ha una càmera de seguretat, però està trencada. 

I, precisament, des de Raval Rebel i Resistim al Gòtic insisteixen en el paper clau que ha tingut l'entrada d'aquest gran tenidor francès, Spirit Reim, en les facilitats perquè s'hi establís la delinqüència i perquè, alhora, es buidés la finca de veïns. Ho diuen, en gran mesura, perquè la propietat està sent implacable amb el Juan, un altre veí de més de 70 anys que ha viscut des que va néixer a l'edifici i que ara està a punt de ser desnonat. De fet, ja ho han intentat tres vegades, l'última fa dues setmanes, però els grups de suport veïnal han impedit que el procediment judicial tingués èxit. 

La porta del Juan és una de les poques que no estan tapiades en tot el bloc / D.C.

La porta del Juan és una de les poques que no estan tapiades en tot el bloc / D.C.

El Juan ha viscut des de petit en aquest racó del Gòtic i ara l'estan a punt de fer fora. Una relació que queda molt propera, i alhora molt llunyana, del que afrontaran pròximament el Diego i la seva família. Són els que han entrat aquest passat cap de setmana a viure a l'antic cau de la droga. Arribar i moldre. Ells acaben d'entrar a viure al pis. Tanmateix, s'han trobat que aquest divendres tenen fixat un intent de desallotjament per ordre judicial, ja que el procediment havia començat amb l'ocupació dels narcotraficants i no s'ha aturat en cap moment. Des de Resistim al Gòtic i Raval Rebel estan intentant aguantar l'estocada i, d'una banda, demanar que s'aturi el desnonament i, d'una altra, convocar tanta gent com sigui possible per intentar evitar-lo en cas que tirés endavant.

Mentrestant, el Josep Maria i la seva família s'indignen. "Ara que havíem aconseguit una mica de tranquil·litat... Dissabte vaig dormir tot d'una, i això no és normal", comenta. Per contra, aquest dissabte podria ser que ja no tingués veïns de replà. 
Comentaris