Un nou fàrmac immunològic és eficaç per a la regressió del glioblastoma, el tumor cerebral més comú i agressiu. Així ho mostren els resultats d’un estudi preclínic publicats per la revista ‘Molecular Cancer Therapeutics’. La investigació parteix de l’ús d’un fàrmac basat en un nou anticòs biespecífic, l’EGFRvIII-TCB, tant en models in vitro com en models in vivo, utilitzant mostres de pacients de glioblastoma. Segons indiquen els resultats, s’ha aconseguit que la immunoteràpia generi uns resultats “extraordinaris”. Darrere de l’estudi hi ha investigadors del Vall d’Hebron Institut d’OncologiaHo mostren els assaigs preclínics i ara caldrà provar-ho amb pacients (VHIO) liderats pel doctor Joan Seoane amb el suport de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.
Gràcies als bons resultats obtinguts al laboratori, s’ha engegat un estudi clínic fase I en pacients amb aquest tipus de tumor cerebral. Actualment, només una fracció relativament petita de tots els tumors responen als tractaments amb immunoteràpia, que s’ha demostrat més eficaç en els tumors més immunogènics, com el melanoma i el càncer de pulmó.
Resultats “molt rellevants”
Per això, el doctor Joan Seone, codirector del Programa de Recerca Preclínica i Translacional del VHIO, assenyala que els resultats són “molt rellevants” i cal ara validar-los amb un assaig clínic amb pacients. De moment, l’estudi preclínic ha desenvolupat anticossos biespecífics (TCB segons les sigles en anglès) que ajuden a reclutar les cèl·lules immunes (cèl·lules T) perquè destrueixin les tumorals. Els anticossos biespecífics s’uneixen per una banda a les cèl·lules de tumor i per l’altra a les cèl·lules T, perquè aquestes últimes entrin en contacte amb el tumor i l’eliminin.
Per al desenvolupament d’aquests anticossos cal poder comptar amb dianes específiques que facin que aquests anticossos s’uneixin només a les cèl·lules tumorals i no provoquin que el sistema immunitari acabi atacant també les sanes.
Mutació del gen EGFR
En el cas concret del glioblastoma, Seoane explica que hi ha una mutació del gen EGFR, la coneguda com a variant III, que és específica i concreta d’aquest tipus de tumor i que no és compartida per cap cèl·lula sana. Això la converteix en una diana ideal per al desenvolupament de teràpies dirigides, encara que només és present en un 25% dels glioblastomes. És tenint en compte aquesta característica que s’ha desenvolupat un nou anticòs, l’EGFRvIII-TCB, que recluta cèl•lules T cap als tumors que expressen la mutació EGFRvIII.L’anticòs compta amb tres braços: dos estan dirigits a la mutació EGFRvIII i l’altre s’uneix a les cèl·lules T. Això incrementa notablement la seva capacitat d’unir-se amb les cèl·lules tumorals i augmenta la infiltració i l’activació de les cèl·lules T en els glioblastomes que són positius a la mutació. “Quan la mutació no hi és present, l’anticòs no funciona i, per tant, només se’n beneficiaran els pacients amb tumors que expressin EGFRvIII”, matisa Seoane.
