Una retallada de Colau deixa quatre camps de futbol sense empresa que els vulgui gestionar

El concurs dels espais esportius ha quedat desert després que una auditoria externa considerés la licitació anterior, en el mandat de Trias, "sobredotada"

L’embolic sobre quin és el preu que l’Ajuntament ha de subvencionar a les empreses que gestionen les instal·lacions esportives municipals ha deixat un lot de camps de futbol orfe de candidats. Cap empresa no ha volgut optar a explotar els serveis de quatre camps i una pista de futbol de Sants-Montjuïc. Es tracta del de la Satalia, el d’Ibèria, el de Julià Capmany i el de la Bàscula –on també hi ha una pista de futbol sala–. Segons ha pogut saber aquest diari, l’escull que ha tirat enrere els possibles interessats ha estat la reducció de l’ajuda municipal en el nou contracte. Ha passat d’oferir 272.000 euros per quatre anys de servei a 165.648 euros per una gestió idèntica. La reducció, doncs, ha estat de 106.352 euros. 

La posició del govern d’Ada Colau és que aquesta retallada ve recomanada per una auditoria externa que van encarregar per revisar el concurs. “L’auditoria el que ens va dir és que d’alguna forma estava sobredotat”, apunta el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, al TOT Barcelona. Un comentari que apunta directament al govern de Xavier Trias, ja que va ser durant el seu mandat quan es va licitar l’últim contracte, l’agost del 2014. “Per un criteri d’eficiència”, afegeix el regidor, es va decidir reduir la quantia a aportar.

Les mancances econòmiques

El canvi, però, ha estat massa radical per a les empreses que hi podrien estar interessades i la rebel·lió ha consistit en no presentar-s’hi. Ni tan sols va repetir candidatura l’actual encarregada dels camps: Llop Gestió Esportiva SL. El motiu és que les companyies especialitzades consideren que no els sortiria a compte fer la gestió i explotació d’aquests serveis si els redueixen més de 100.000 euros els diners subvencionats cada quatre anys.

I és que les instal·lacions municipals també venen amb condicions especials. Alguns compromisos d’aquest tipus de contracte inclouen afavorir el teixit del barri i posen entrebancs als interessos privats. La utilització dels terrenys de joc per part dels clubs amb seu al districte complica una de les principals fonts d’ingressos dels gestors: les lliguetes i tornejos privats d’equips amateur. Per això les empreses consideren necessària una subvenció més alta que l’última xifra proposada.

Es corregirà a mitges

Sobre aquesta possibilitat, Marc Serra detalla que hauran de “tornar a revisar el contracte i fer una nova licitació per adaptar el preu”. Sense acabar de concretar quin serà el reajustament, el també regidor en cap de l’àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Justícia Global dona pistes de la nova oferta que buscarà resoldre la papereta sense fer marxa enrere en el seu objectiu de reducció de la despesa. “S’adaptarà lleugerament la quantia i esperem que ara sí es puguin presentar altres privats”.

De moment, però, el temps corre en contra de la voluntat de l’Ajuntament. El contracte va iniciar-se l’agost del 2014 amb un temps inicial de dos anys de durada i, després, s’hi han afegit tres anys de pròrrogues. El pla, per revertir l’aportació designada pel govern Trias, era renovar-ho aquest 1 de setembre. Ara bé, amb el procés desert i la renovació encallada, les condicions es mantenen segons es van plantejar al concurs passat i, per tant, es manté la subvenció que l’actual govern considera elevada. En aquest sentit, Serra subratlla que s’està treballant “a tota màquina” en una nova licitació però que, per sobre de tot, “el més important és mantenir la funció social dels equipaments i que el servei no quedi interromput”.

El camp municipal Julia de Capmany de futbol, un dels pocs que encara és de sorra / D.C.

El camp municipal Julia de Capmany de futbol, un dels pocs que encara és de sorra / D.C.

Amb tot, l’Ajuntament reconeix que, a la recerca de “l’eficiència”, aquests entrebancs són un “risc” que han d’assumir. Mentrestant, els camps de futbol engeguen una nova temporada de manera dispar. Alguns, perfectament enllestits i amb una intensa activitat per davant, com és el cas de la Bàscula –inclou sales polivalents disponibles per al veïnat–. I d’altres, amb reformes pendents, com és el de Julià de Capmany, de sorra i amb una aparença d’abandonament. 

Nou comentari