La reforma del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que es va posar en marxa el juliol del 2019 i que la pandèmia de la Covid-19 ha accelerat, ha permès reduir els temps d’espera i de permanència dels pacients. Així, el nombre de pacients pendents d’ingressar a les 8h s’ha reduït a la meitat. La cap del Servei, la doctora María Arranz, va més enllà: “Abans, els millors dies, teníem 50 pacients pendents de llit d’hospitalització. Ara en tenim 10 o 12. Un dia molt dolent, en podíem tenir 100 i això col·lapsa el servei. Ara no”.
El model es troba més coordinat amb altres dispositius del territori, com d’Atenció Primària, amb un 26% més de derivacions, i ofereix una assistència més flexible, personalitzada i efectiva. La reforma es va impulsar el 2019, amb l’arribada del doctor Albert Salazar com a nou gerent, amb l’objectiu de millorar l’atenció urgent i superar les situacions de col·lapse que patia el Servei d’Urgències de l’hospital més gran de Catalunya. La pandèmia del coronavirus va accelerar la implementació del nou model, l’ha posat a prova i ha permès incorporar aprenentatges, com la necessitat d’ajustar equips i espais i una coordinació molt estreta amb el territori.
La doctora Arranz recorda com van començar a implementar el model amb “dificultats” per la situació de “col·lapse crònic” del servei i com va esclatar la pandèmia del coronavirus: “Aquest projecte en què hauríem trigat dos o tres mesos, el vam implementar en dos dies. Va ser l’única manera de donar resposta a tota la demanda que vam rebre de sobte”. “Recordo que ens trobàvem planificant els espais i els equips que destinaríem als pacients amb Covid-19 i l’endemà, ja tot era Covid. Tot!”, afegeix sobre l’impacte del coronavirus que es va precipitar ara fa un any.
La reforma del nou model ha implicat construir nous espais i renovar-ne de ja existents i aplicar una forma multidisciplinària de treball en equip sobretot per reduir el temps d’estada del pacient i millorar la qualitat assistencial. Els pacients que tornen a reingressar a les 72 hores ha disminuït un 25%.
Les responsables del servei destaquen el triatge estructurat i integral i una millora dels fluxos dels pacients per adequar al màxim els recursos i alliberar espais. “El que fem actualment en el triatge és empoderar el professional, en aquest cas la infermera, perquè el pacient que entri al Servei d’Urgències és el que necessita l’atenció urgent d’un hospital terciari”, destaca Belén Fernández, supervisora d’infermeria del Servei d’Urgències.
Aquesta logística funciona amb una nova estructura d’equips multidisciplinaris integrats per personal de medicina, infermeria, auxiliar d’infermeria, treball social –que estan en el mateix espai físic del Servei d’Urgències–, administratiu i zeladors i zeladores. Segons la demanda, es van ajustant els equips i els espais. Actualment hi ha menys casos de covid-19, però arriben més pacients crònics aguditzats que han esperat a acudir a Urgències fins que ha baixat l’onada.
La subdirectora assistencial de Vall d’Hebron, la doctora Maria José Abadías, destaca també com a altres punts clau la Unitat de Curta Estada d’Urgències, on ingressen pacients que hi estan menys de tres dies; la potenciació de la Unitat de Fragilitat dins del servei i de l’hospitalització a domicili, que gairebé ha doblat els pacients.
El servei també té en compte criteris socials, a més dels clínics. Els professionals valoren la situació social del pacient, com quina xarxa familiar té, i es coordinen amb el territori per fer-ne el seguiment un cop reben l’alta. En aquest aspecte és fonamental la tasca dels professionals d’infermeria i treball social, que organitzen les necessitats del pacient i en classifiquen l’atenció en funció de la seva gravetat (de l’1 al 5).
Un pacient de nivell 1 necessita atenció immediata i requereix espais equipats per a la seva reanimació i amb tecnologia sofisticada. Un pacient de nivell 2 té risc de deteriorament vital i alt risc vital. Un pacient de nivell 3 no requereix una atenció immediata, mentre que els pacients categoritzats amb un 4 o 5 són els més lleus. Els pacients més greus són traslladats a l’àrea de crítics del servei, que té tres boxs equipats amb tecnologia intel·ligent per atendre situacions d’emergència i elevada complexitat, com ictus, infarts, intoxicacions o sèpsies.
