Un 18% dels MENA arribats en tres anys, implicats en fets delictius

Un 82% dels joves registrats mai han entrat en contacte amb el món delinqüencial|Els Mossos de Barcelona apliquen des del març un pla especial per detectar-los al carrer

Un 18% dels menors estrangers no acompanyats (MENA) identificats a Catalunya –la majoria, a Barcelona– en tres anys han estat implicats en algun fet delictiu. Aquesta és la dada de la qual disposen els Mossos d'Esquadra, i implica que el 82% dels 5.622 nois arribats al país sense referents familiars no han entrat en contacte amb el món delinqüencial. 

Les dades es refereixen als joves arribats entre el 2016 i el 2018. Tots passen per la unitat de menors dels Mossos, que els registren amb un número d'identificació –que supleix el DNI– i els posen en mans del sistema de protecció de la Generalitat. Els fets delictius en què estan implicats el 18% van ser denunciats en tres anys i es van atribuir als nois registrats com a menors entre el 2016 i el 2018, una part dels quals ja eren majors d'edat en el moment de cometre la infracció.

La majoria d'aquests fets són robatoris, bé furts (1.540, entre lleus i greus, segons el valor de l'objecte robat) o bé violents (estrebades, empentes per arrencar un mòbil de les mans), i també hi ha lesions, normalment per baralles entre ells. En canvi, la xifra de delictes sexuals és molt baixa: només 25 en els tres anys estudiats, contràriament a la sensació d'alarma que han generat alguns casos que han transcendit, com és el cas del jove que va agredir sexualment diverses dones a la Vall d'Hebron i al Poble-sec.

Tot i que aquestes dades es refereixen a tot Catalunya, la majoria dels MENA són de moment a Barcelona, raó per la qual els Mossos de la ciutat, comandats pel comissari Carles Anfruns, han estudiat a fons el fenomen i van presentar les seves conclusions a la Junta Local de Seguretat del 17 d'abril.

Pla d'Acció Polièdric

Paral·lelament, la policia de la Generalitat ha posat en marxa el Pla d'Acció Polièdric, que implica tots els agents de la ciutat –2.400– en actuacions per detectar aquests joves no acompanyats al carrer amb dos objectius: retornar-los al sistema de protecció –molts se n'han escapat però a la segona o tercera oportunitat s'aconsegueix que s'hi quedin– i prevenir que l'activitat delinqüencial de grups de majors d'edat –on sovint hi ha extutelats– arrossegui els menors fins a les petites bandes organitzades per cometre furts i altres robatoris.

El pla ha permès a la policia fer un mapa de Barcelona on se situen una dotzena de zones on actuen quan delinqueixen –els que ho fan, que tampoc no són tots els que viuen al carrer–, una desena d'àrees on dormen i altres punts on solen concentrar-se durant el dia, on els contacten els educadors de carrer de l'Ajuntament de Barcelona. La majoria d'aquests punts són a la falda de Montjuïc, al Ciutat Vella, al front marítim i a la Ciutadella.

Quan els detecten els Mossos, els identifiquen i en molts casos els traslladen a la direcció general d'atenció a la infància i l'adolescència (DGAIA), encara que s'hi resisteixin: si tenen menys de 14 anys, si estan sota els efectes d'alguna droga –si han inhalat cola–, si tenen problemes de salut o si no estan registrats al sistema de protecció. 

Un total de 686 reincidents  

El segment que més preocupa la policia, però, és el 12% dels registrats entre el 2016 i el 2018 que han sigut detinguts en algun moment, cosa que implica que ja han comès algun delicte greu: bé perquè han utilitzat la violència o bé perquè es tracta de furts d'objectes d'un valor superior als 400 euros. Es tracta de 686 joves reincidents, detinguts un total de 1.939 vegades, amb una reincidència de 3,9 detencions per jove. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?