“Ha sigut una bogeria, això del tuit! Ho ha repiulat gent molt coneguda, han vingut a prendre una cervesa veïns de Sants i de Sant Boi que ho havien llegit…. No m’havia passat mai!”, explica amb un gran somriure Núria Benet, des de la barra de la bodega de barri El Sidral, als Encants. La piulada d’un client fidel, preocupat per la situació econòmica d’aquest negoci proper a la plaça de les Glòries, s’ha fet viral aquest dilluns amb quasi 5.000 retuits i més de 3.500 ‘M’agrada’ i ha donat a conèixer la lluita de la propietària per mantenir oberta la persiana.
Veu que si la cosa no canvia ja, haurà de tancar després de molts anys d’apostar per la cultura de barri. És una bodega de les que ja no en queden. Es promou la música, els llibres, el teatre i tant el menjar com l’ambient que hi ha és una petita joia per tots nosaltres.
— Walls (@Walls77651179) August 25, 2019
El local és al carrer Dos de Maig i va obrir cap al 1930 amb el nom de Bodega Vilaseca, que ha mantingut durant dècades tot i anar canviant de mans. Benet, que té ara 61 anys, va agafar-ne el traspàs fa tres anys i mig. La va rebatejar amb el nom popular de la plaça de les Glòries a principis del segle XX: el Camp del Sidral, per la contínua gatzara de venedors ambulants, curiosos i canalles.
Ha conservat l’antiga nevera i dues grans botes de vi que donen personalitat al local i dinamitza la sala d’actes de la rebotiga amb una mini llibreria i activitats culturals. Cada divendres hi ha sessió de microteatre, que organitza un grup d’actors –alguns dels quals rostre de sèries de TV3–. També s’hi fan tertúlies, festes d’aniversari i assemblees, segons van arribant peticions. “Un cop va venir Gerardo Pisarello quan encara era tinent d’alcalde a presentar un llibre de la periodista Cristina Fallaràs”, recorda.
La rebotiga de la bodega El Sidral acull teatre, tertúlies i festes / Meritxell M. Pauné
El que escanya El Sidral és la decadència del seu carrer. El bullici dels Encants Vells i el nucli d’antiquaris del seu voltant van omplir Dos de Maig de passavolants durant mig segle. Avui, en canvi, gairebé no hi passa ni una ànima. El trasllat del mercat el 2013 i les llargues obres de Glòries ha apagat lentament la vida comercial d’aquesta zona menestral situada a la frontera de tres barris: Sagrada Família, el Clot i Camp de l’Arpa. A l’altre costat de les Glòries sí que floreixen les botigues i les bodegues, sobretot a l’entorn del mercat del Clot.
Les esperances dipositades en la capacitat de tracció del parc de les Glòries es van diluint, perquè l’estrena del primer tram verd no ha revifat l’afluència a la meitat nord. La lentitud municipal en l’expropiació de la façana d’immobles de Consell de Cent, a poca distància de la bodega, tampoc hi ajuda. “La gent em diu que quan s’estreni tot el parc sí que es revitalitzarà la zona, però potser passen tres anys fins aleshores i jo mentrestant he de menjar… Obrir cada dia ja és prou repte”, lamenta.
Oferiment imprevist de l’Ajuntament
La tinenta d’alcaldia d’urbanisme Janet Sanz (BComú) va respondre a la piulada viral i va insinuar que el govern municipal intercedirà en favor del local. L’Ajuntament ha dictat aquest juliol un suspensió de llicències i permisos d’obra durant un any per protegir 31 bars i bodegues de Barcelona mentre estudia si pot incloure-les al catàleg de protecció d’establiments emblemàtics de la ciutat. El Sidral no forma part d’aquest llistat inicial i Sanz ha obert la porta a incloure’l: “De moment la podem protegir urbanísticament”.
Des de l’Ajuntament hem fet una primera suspensió de llicències per protegir les bodegues, que com aquesta, formen part de patrimoni popular de la ciutat. Revisem llistat per incorporar-la en cas de que no ho estigui. De moment la podem protegir urbanísticament.
— Janet Sanz (@janetsanz) August 26, 2019
Després de les crítiques de múltiples botigues emblemàtiques que han tancat els darrers anys, l’Ajuntament estudiarà ara com estendre la catalogació també a l’ús del local. Fins ara el catàleg ha protegit el recipient però no el contingut: obliga a conservar els elements arquitectònics i mobiliari amb valor històric o artístic, però l’activitat que es desenvolupa al local no queda blindada. En altres paraules, no hi ha instruments legals –avui per avui– per garantir que les bodegues protegides seguiran sent bodegues en el futur.
“Tot això –diu senyalant el mobiliari– ja ho protegeixi jo, no és el que em preocupa”. Benet està ja escarmentada, perquè va rehabilitar i tirar endavant durant 16 anys el conegut bar modernista La Confiteria de la ronda Sant Pau. Del 1998 al 2014. El valor patrimonial no va impedir que un dia, d’avui per demà, la propietat li doblés el preu del lloguer i es veiés forçada a traspassar el negoci.
Barrils i nevera antics de la bodega El Sidral / Meritxell M. Pauné
La bodega El Sidral pertany encara als hereus dels Vilaseca que donaven nom al local original, “una sort”, explica Benet, perquè el barri comença a ser llaminer per a inversors que sí que poden esperar el que trigui Glòries a ser un nou tractor. “Fa unes setmanes em van trucar d’un fons inversor que volia comprar la llicència del bar i el local, sort que l’amo no va voler vendre-se’l, perquè sinó El Sidral potser ja estaria tancat”. Certament a l’entorn de Consell de Cent comencen a obrir agències immobiliàries i agents encorbatats visiten porta a porta les finques per captar pisos amb la promesa que estan a punt de revaloritzar-se.
Vida veïnal
“Jo d’ajudes no en vull, només necessito que vingui gent”, sosté. No es refereix, puntualitza, a “autocars plens de japonesos”, sinó a que el carrer torni a omplir-se de vida: “Tinc una parròquia molt fidel i n’estic molt orgullosa, però qualsevol bar necessita gent de pas”. “Sent un lloc magnífic, Dos de Maig és un carrer que ha mort”, sintetitza.
La “parròquia”, en el cas d’aquesta bodega, inclou als clients però també als veïns del barri amb qui interaccions constantment. Mentre conversa amb el TOT Barcelona, s’acosta a la barra un veí a demanar a la mestressa si pot recollir un paquet d’Amazon en cas que arribi un repartidor perquè ha de sortir a fer un encàrrec. “Ui, si en recullo, de paquets! Em coneix tota la gent gran del carrer”, diu.
La bodega El Sidral fa d’espai cultural i de trobada veïnal / Meritxell M. Pauné
Poc després dues noies joves entren al portal del costat i la saluden: “Hola Núria!” “Hola noies, com va això?!”, els respon. Ja s’ha fet fosc, el carrer no està gaire il·luminat i la bodega –que obre fins a mitjanit– dissipa temors femenins. “No som gent important ni un bar conegudíssim, però és una pena tancar perquè hem fet un ambient veïnal maco”, sospira.
La piulada virat i la visita de clients d’altres barris i ciutats ha estat una alegria sobtada després d’un agost “de braços plegats”, però no es vol fer grans il·lusions. Esperarà a veure com va el que queda l’estiu per valorar si tira la tovallola o intenta aguantar un temps més. “Potser m’hauria d’obrir un compte de Twitter, això sí!”, exclama rient. “He de treballar segur fins als 67 anys, però si fos per mi no em jubilaria mai, m’encanta la restauració”, confessa.
