Els tsunamis al voltant de la política viuen una època daurada. Fa dues setmanes naixia la plataforma Tsunami Democràtic, una iniciativa de l’entorn sobiranista per donar resposta a la sentència del judici de l’1-O. Uns mesos abans, l’últim dia de campanya electoral als comicis estatals, l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, demanava el vot pel PSOE “davant el tsunami que pretén arrasar amb la llibertat”. La referència marítima, però, ja havia fet èxit abans. Concretament entre un grup de barcelonins, els que fa un any es van organitzar per aplegar queixes al voltant de la seguretat i el civisme i fer una protesta conjunta. Es fan dir Tsunami Veïnal i volen que Ajuntament, Generalitat i Estat canviïn “les prioritats de la policia”, diu el seu portaveu, Manel Martínez. “Abans que un noi amb una manta va un senyor amb un ganivet”, reivindica. Contraposa el dispositiu de diversos cossos de seguretat amb la impossibilitat, fins ara, d’invertir la tendència a l’alça dels fets violents a Barcelona.
Tot i refermar que és una agrupació “apartidista”, dirigeixen el seu missatge d’insatisfacció als tres governs: el d’Ada Colau (BComú-PSC), el de Quim Torra (JxCAT i ERC) i el de Pedro Sánchez (PSOE). Aquest dissabte, per fer ressonar el seu descontament amb el rumb de la ciutat, tornaran a reunir-se per protagonitzar una concentració unitària a la plaça Sant Jaume.
És el mateix format de protesta que ja han posat en marxa altres vegades però aquesta vegada se celebrarà, previsiblement, amb més suports. El debat sobre si hi ha una crisi de seguretat a Barcelona, l’augment objectiu dels robatoris violents al conjunt de la ciutat –han crescut un 30% aquest any, segons els Mossos d’Equadra– i l’existència de pisos buits que afavoreixen ocupacions de tota mena ha afavorit que s’hagin incorporat noves veus al moviment.
El setembre passat, quan es va crear el Tsunami Veïnal, eren 16 agrupacions de veïns. Principalment, de Ciutat Vella i Sant Martí. En canvi, la mobilització de demà ha estat convocada per prop d’una quarantena de grups de ciutadans d’altres punts de la capital catalana. Hi haurà qui vindrà del Turó Park, del Carmel o de Sant Andreu. Així, si la seva primera manifestació va aplegar 700 persones, segons la Guàrdia Urbana, en aquesta ocasió els organitzadors esperen superar-ne les 1.500.
Crítiques per superficials
Amb qui no comptaran, de nou, és amb el suport del gruix de l’associacionisme clàssic de la ciutat. La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) no comparteix el discurs de la iniciativa pel to “punitiu” i per “la demanda constant de més policia”. “Estan jugant amb foc”, assegura el vicepresident de la FAVB, Albert Recio. En el mateix sentit, lamenta que “escampin missatges fàcils que esquiven abordar les qüestions de fons”. Pel líder veïnal històric, el problema de la seguretat no se solucionarà “amb un policia a cada cantonada” i proposa que se segueixi impulsant la presència de “psicòlegs i treballadors socials” que fan de mediadors. “Quan va hi va haver la crisi de la mesquita del carrer Japó, van ser molt útils perquè arriben a llocs on no hi arriba la policia”, recorda Recio. Parla de la polèmica que es va crear arran de l’anunci de la inauguració d’un centre d’oració musulmà a Nou Barris.
El portaveu del Tsunami Veïnal, però, insisteix que un tractament social –de fons– i una actuació policial –immediata– no són excloents. “Es poden fer en paral·lel les dues accions”, rebla Martínez. “Però si Barcelona és una pacient i està perdent sang, el primer que cal fer és un tractament pal·liatiu perquè si ens aturem a fer un claustre de metges a debatre què cal fer, la pacient moriria”, explica com a metàfora recurrent. En aquest sentit, el representant dels veïns indignats anuncia que després d’haver-se reunit amb el tinent d’alcaldia responsable de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, el govern municipal ara té constància d’un mapa amb els punts conflictius on cal més policia a cada barri, segons han detectat els mateixos residents.
El debat policial
A més, les reivindicacions s’amplien més enllà de les policials. Demanen “la millor il·luminació dels carrers o una solució per als pisos buits”, esmenta Martínez. De fet, sobre aquest últim punt, l’últim recompte municipal va detallar que hi ha un total de 10.052 habitatges sense ocupants a Barcelona. Sobre les àrees públiques desateses, per exemple, Eva Vila, representant de Fem Gòtic i de l’entitat convocant, destaca que al seu barri hi han diverses zones susceptibles de causar inseguretat. “Al carrer dels Escudellers, a prop de l’enllaç amb la Rambla, hi ha hagut talls de llum en una zona que és cul de sac. Hi passa de tot. Només que se solucionés la il·luminació, canviarien moltes coses”, manté.
De la mateixa manera, reconeix que tot i que la policia de barri ha ajudat a tancar diverses associacions cannàbiques il·legals, encara se n’obren de noves. També apunta que “el turisme de borratxera” i que el Gòtic sigui “la zona d’oci de la gent d’altres barris” ha acabat de fer que “molts dies costi dormir”. Amb tot, però, destaca que no vol “un estat policial, però sí més policia per tranquil·litzar els veïns”. Un enfocament del qual dissenteix profundament el representant de Resistim al Gòtic, Martí Cusó, en la línia de la FAVB i d’altres associacions veïnals. El portaveu considera que, precisament, “qui vol més policia és el lobby turístic per vendre la recuperació del prestigi de la zona i acabar expulsant més veïns”.
“Quan parlem de seguretat, cal parlar de drets socials perquè si no entres en la criminalització de la pobresa i en l’assenyalament dels més vulnerables”, reivindica Cusó. Una línia d’estigmatització que assegura que es pot veure en les publicacions a xarxes socials que fan algunes de les associacions convocants, com la mateixa Fem Gòtic o BCN Helpers. “Les xarxes generen alarmisme i amplifiiquen situacions excepcionals com si fossin habituals”, retreu.
El Besòs, del carrer a la plaça
De fet, BCN Helpers, el compte conegut per denunciar presumptes fets delictius i haver publicat en algunes ocasions imatges dels acusats, també formarà part de la mobilització de demà. Una opció que també han escollit els integrants de la patrulla ciutadana contra carteristes, Barcelona Residents Against Robbery. Així i tot, el president de l’associació de veïns del Besòs, Francesc Abad, destaca que hi ha diversitat i això no vol dir que la seva associació estigui a favor de les patrulles o del moviment de pressió que s’ha aixecat de manera espontània al seu barri durant aquest estiu.
“No som partidaris de les patrulles”, aclareix Abad. El suport de la seva zona és un dels més esperats, ja que la concentració arriba just després que els veïns del Besòs i la Verneda hagin protestat al carrer diàriament sota uns lemes molt semblants. Pel civisme i la seguretat. Uns moviments dels quals la seva associació se n’ha mantingut al marge. En canvi, d’altres faran la dupla i després d’haver format part de les cassolades nocturnes també s’afegiran a la proposta de Tsunami Veïnal. És el cas de l’Associació de Veïns de la Verneda Alta.
Segons Abad, però, les queixes del costat més allunyat de Sant Martí són diferents de les del centre la ciutat. “Nosaltres no tenim baralles de carrer”, indica. Per ell, cal solucionar els punts de venda de droga, que han augmentat, i abordar els locals buits que s’utilitzen o bé com a narcopis o bé com a habitatge mafiós. “Hi ha delinqüents que ocupen un pis i després venen les claus per 1.000 euros als ocupants”.
Amb tot, demà es podrà tornar a mesurar el pes de l’empipament d’una part dels barcelonins amb la gestió de la seguretat i el civisme. El pla del Tsunami Veïnal és trobar-se a l’oficina de Correus de Via Laietana a les 18h. Abans, alguns grups s’haurien ciutat en una mateixa parada de metro, segons la seva zona, i hi haurien anat junts. Després, es farà una marxa conjunta a plaça Sant Jaume i es llegirà el manifest del col·lectiu. Finalment, s’intentarà lliurar físicament una còpia del text tant a l’Ajuntament com al Palau de la Generalitat i, en cas de no ser possible, se’ls hi farà arribar per via digital, detallen els organitzadors. “La idea final és reclamar un pla integral a Barcelona. No que ens facin una acció policial al Raval, per sortir a la televisió, i que després el problema es mobilitzi al Besòs”, clou Martínez.
