Els terrats, l’oasi vetat per a les comunitats de veïns

Els administradors de finques recorden que no es poden fer servir durant l'estat d'alarma, però l'acord entre inquilins en facilita l'ús

L’Elisabet viu en uns baixos sense balcó en un edifici de la Gran Via a l’altura de Glòries. És una de les moltes persones que, degut a la pandèmia, ha descobert l’oasi en què es pot convertir un terrat en cas de necessitat. En un context de reclusió forçosa per contenir el virus, una zona que fins ara estava oblidada s’ha convertit per a molts veïns en una via d’escapament.

Ella és la presidenta de la comunitat, i admet que va fer servir el terrat en tres ocasions fins a mitjans d’abril per gaudir de certa llibertat. Com a presidenta, però, es va veure obligada a vetar l’accés a aquest espai el 14 d’abril després de la queixa d’una veïna. El cert és que les restriccions per l’estat d’excepció no permeten l’ús de les zones comunitàries, tal com recull un document del departament d’Interior. “Puc fer ús de les zones comunes de l’edifici on visc? Només per a les activitats imprescindibles (estendre la roba, per exemple) de forma individual. No s’en pot fer ús per a esbarjo, ni individual ni fent torns entre els veïns de l’edifici o de la comunitat, encara que sigui per a ús individual”, diu el text (pregunta 24). 

El gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, especifica en conversa amb el TOT Barcelona, però, que no hi ha cap regulació concreta que prohibeixi l’ús de zones comunitàries durant l’estat d’alarma. De tota manera, recorda que els terrats o piscines comunitàries es consideren espai privat d’ús públic, cosa que els inclou en els espais que no es poden fer servir aquests dies. La catalogació de les zones comunitàries com a espais d’ús públic porta a incloure-les en les limitacions de mobilitat. “Els que les facin servir estan incomplint la llei”, resumeix. Amb l’entrada en vigor de la fase 1, que es donarà de forma desigual al país, es relaxaran les restriccions de les zones comunitàries ja que es podran fer servir sempre i quan no hi hagi més de 10 persones, segons expressa Viñas. 

L’Elisabet va haver de penjar un cartell a mitjans d’abril a l’entrada del terrat de l’edifici on viu per evitar que ningú en fes ús. “Encara que vagi en contra del que necessito i penso”, confessa. Les tres vegades que el va fer servir per estirar les cames prendre el sol s’hi va trobar veïns, però en cap cas, defensa, l’ús que se n’ha fet ha estat “multitudinari”. Més si es té en compte, remarca, que són més de 200 veïns. Van ser les queixes d’alguns inquilins del vuitè pis, el més proper al terrat, les que van fer prohibir l’entrada a l’espai. “Alguns no han estat gens flexibles”, es queixa.

El cartell que va penjar l'Elisabet al terrat porta aquest missatge / Cedida

El cartell que va penjar l’Elisabet al terrat porta aquest missatge / Cedida

L’acord entre veïns desactiva la prohibició

En aquest punt es troba el moll de l’os. El pacte entre veïns, ja sigui explícit o tàcit, deixa fora de joc els administradors de finques, que no s’involucraran en la decisió de la comunitat. “L’administrador serà respectuós si hi ha un acord”, confirma Viñas, amb relació a l’entesa veïnal sobre l’ús de comunitats. Així, si cap veí posa el crit al cel sobre l’ús de la piscina, el terrat o altres espais, es pot seguir fent perquè ningú n’alertarà les autoritats. Amb tot, Viñas és crític. “És una temeritat dir que les comunitats es poden autoregular”, considera. 

En els casos en què els veïns no han arribat a cap acord i en què, fins i tot, hi ha hagut acusacions entre inquilins, els administradors de finques han hagut d’intervenir per fer “mediació”, tal com ho defineix Lorenzo Viñas. És el cas de Francisco Gallardo, que administra 130 comunitats de veïns, totes elles als barris de Poblenou i la Verneda (Sant Martí). “He hagut de posar cartells per evitar l’ús de zones comunitàries”, detalla. Ho ha fet en una desena d’elles, entre les quals la de l’Elisabet i la de Vicky Moreno.

Cartell que veta l'accés al terrat d'una comunitat de veïns de la Gran Via / Cedida

Cartell que veta l’accés al terrat a la comunitat de veïns de la Gran Via / Cedida

“Hi ha certa conflictivitat”

Vicky Moreno és la presidenta d’una comunitat de veïns ubicada a la cruïlla entre Gran Via i la rambla Prim. Normalment no fan servir el terrat, relata, però la pandèmia va portar alguns a fer-ne ús per sortir una estona de casa. Dels 44 veïns que són, cap va criticar l’ús de zones comunitàries, a diferència del que li va passar a l’Elisabet. En el cas de Vicky Moreno van ser els veïns de l’edifici del costat els que van contactar amb l’administrador Francisco Gallardo per denunciar que hi havia gent al terrat de la comunitat de Moreno. Així, Gallardo va enviar un cartell dissuasiu per col·locar a la porta del terrat, el mateix que va col·locar l’Elisabet.

El gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida informa que s’han donat denúncies entre veïns per l’ús de zones comunitàries. “Hi ha certa conflictivitat”, reconeix. En aquest context els administradors han de fer una tasca “informativa” i de “mediació”, i insisteix que la responsabilitat recau en la comunitat en cas d’incompliments. Sempre, en qualsevol cas, recomanen “complir la normativa”.

Les piscines, la pròxima zona de la discòrdia

Les piscines comunitàries són el següent pas en l’agenda a mesura que s’apropa el bon temps. “Tampoc es poden fer servir”, exposa Lorenzo Viñas. De tota manera, i de cara a la fase 1 i les següents del desconfinament, demana “concreció” en la regulació. “Si no, es poden donar conflictes veïnals o contagis”, augura. 

El Consell General de Col·legis Administradores de Finques (CGCAFE) ha enviat una carta a la directora general de Salut Pública, Qualitat i Innovació del ministeri de Sanitat per reclamar una normativa homogènia a tot l’Estat per a l’ús de les piscines comunitàries. D’aquesta manera, justifiquen a la missiva, s’assegurarà que ningú canvia de comunitat autònoma per fer servir la piscina. 

Reunions de propietaris telemàtiques

El Codi Civil català recull la possibilitat de celebrar reunions de propietaris telemàtiques. “Catalunya és l’únic lloc de l’Estat on es poden fer així”, ressalta l’administrador Francisco Gallardo. Així doncs, els veïns de Barcelona podrien veure com les trobades nocturnes amb la resta d’inquilins a la comunitat es converteixen en trucades a través de Zoom, Skype o Jitsi. “Hi haurà un abans i un després”, pensa Gallardo. “Les reunions es fan com fa 40 anys”. 

Fins ara alguns tràmits s’han completat per correu electrònic per les restriccions de mobilitat imposades per l’estat d’alarma. De tota manera, Gallardo es mostra preocupat perquè la mitjana d’edat a les finques que administra és elevada, així que el pas a vies telemàtiques pot ser complicada. 

Més informació

Nou comentari