És una marca d’identitat de la ciutat, coneguda a arreu del món i que només comparteixen Santiago de Chile, i les ciutats argentines de Buenos Aires i Rosario. Són els taxis grocs i negres. Però quin és l’origen d’aquesta combinació de colors tan cridanera i alhora estimada per tots els barcelonins i barcelonines?
Primer ens hem de remuntar al 1864, quan l’Ajuntament decideix regular els “cotxes de plaça”. És l’origen del que seran els taxis. I el 1924, el consistori publica un codi de circulació urbana amb normes comunes per a tots els taxistes, el sector dels quals fins aquell moment estava poc regulat. Un dels punts del reglament és que el ciutadà havia de poder identicar el cotxe de plaça visualment. Com? El taxista hauria de posar una línia sota la finestra.
En funció de les tarifes, aquestes franges podien ser blanques, vermelles, grogues o blaves. El servei més barat era el dels vehicles amb línia blanca, amb un preu de 40 cèntims per quilòmetre, regulat per l’Ajuntametn, Es de la línia vermella, de 50, els de la groga, de 60, i els de la blava, la més cara, de 80. A més a més, des d’aquell 1924 els taxis estarien obligats a la instal·lació de taxímetres a tots els vehicles.
Cinc anys més tard, en motiu de l’Exposició Internacional del 1929 i amb l’arribada de turistes a la ciutat de forma més massiva, va començar un fort conflicte per la competència pel que fa a les tarifes entre les companyies de taxis i els treballadors autònoms. Amb l’objectiu de posar fi a aquesta crisi, l’Ajuntament va intervenir fixant com a preu únic el corresponent als vehicles de la franja groga. Així, arran d’un conflicte laboral és que els taxis de Barcelona tenen aquesta estètica. El 1934 tots els taxis de Barcelona van adquirir el seu característic color groc.
I ara ens falta el color negre. La raó és senzilla, era el color predominant als cotxes d’aquella època!
