Les 'superilles socials' de Barcelona doblaran usuaris i plantilla

La tinenta Laia Ortiz (BComú) lamenta la pèrdua dels 104 milions d’euros d'inversió social que incloïen els pressupostos de Pedro Sánchez i que haguessin cobert aquesta ampliació

L'Ajuntament de Barcelona doblarà els usuaris i els treballadors professionals adscrits a les superilles socials, que són les àrees territorials en les que s'organitza el Servei d’Ajuda a Domicili (SAD). La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha valorat positivament les proves pilots que es van iniciar a finals del 2017 i ha explicat que un estudi de la Federació d'Acreditació del Desenvolupament Assistencial també ha evidenciat l'alt grau de satisfacció de les persones usuàries. L'ampliació de les proves pilot fins a 534 usuaris i 93 professionals permetrà "duplicar" les persones ateses i els treballadors que proveeixen aquest servei.

El SAD és el segon contracte més important de l’Ajuntament de Barcelona i dóna feina a prop de 4.000 persones entre treballadors familiars i auxiliars de neteja. Actualment el SAD dona servei a unes 24.000 persones l’any, el 86% de les quals són majors de 65 anys i un 72% són dones. Suposa una despesa de 84 milions d'euros anuals, és a dir, uns 4.274 euros anuals de mitjana per persona usuària.

Segons l'estudi independent, que ha presentat l'autora, Rosa Suñol, les superilles socials compleixen amb els objectius inicials. Els projectes pilot es van posar en marxa a finals de 2017 a La Marina de Port, Vilapaicina i la Torre Llobreta, Sant Antoni i el Poblenou. Reduir l'adscripció geogràfica dels professionals a una sola illa de cases o un conjunt residencial petit ha permès una major personalització del servei, més proximitat, incrementar la flexibilitat dels equips i augmentar el nombre d'hores de treball de les empleades.

Els resultats també indiquen una elevada satisfacció: el 86% de les persones que reben el servei manifesten confiança en l’equip professional. Més del 75% han posat una nota igual o superior a 9 sobre 10. Tot i això, l’Ajuntament encara veu marge de millora en aspectes comunitaris, com la relació amb el veïnat i les activitats que es proposen des del barri. Són elements que obtenen uns resultats menys bons a l'estudi, amb un 57,9% i un 67,6% de satisfacció respectivament.

L'envelliment, un repte multimilionari

El nombre d'usuaris augmenta any rere any per l'envelliment de la població i a més aquest mandat s'ha disparat de pressupost –de 53 a 84 milions anuals entre 2015 i 2018, un 58% més– pel desplegament gradual de la Llei de la Dependència. Gran part dels beneficiaris tenen reconegut algun grau de dependència, pel que Ortiz també ha destacat l'esforç municipal per agilitzar l'elaboració dels Programes Individuals d'Atenció (PIA), un tràmit imprescindible per obtenir ajudes de la Llei. Aquests expedients s'han aconseguit reduir en un 37% en sis mesos gràcies a un dispositiu de reforç amb vocació de continuïtat, que vol seguir reduint els 8.100 PIA que encara estan pendents.

Ortiz lamenta que no s'hagin aprovat els pressupostos de l'Estat

La tinenta ha assegurat que la inversió municipal en atenció domiciliaria ha fet un salt exponencial i ha passat de 53 a 84 milions d’euros anuals entre el 2015 i el 2018. Tot i això, ha lamentat “la mala notícia” de no haver aprovat els pressupostos generals de l'Estat, perquè suposaven per a Barcelona 41 milions d’euros en atenció a la dependència. Només en atenció domiciliària, ha dit, els PGE recollien 41 milions d'euros per a Barcelona, ​​una xifra amb la qual es cobriria, per exemple, els 31 milions que suposa l'ampliació del SAD. Segons ella, el vot en contra de molts grups representats també a l'Ajuntament ha suposat "girar l'esquena a molts veïns i veïnes d'aquesta ciutat".

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?