Els sensesostre, molt vulnerables davant l'augment de la conflictivitat a Barcelona

La Fundació Arrels detecta un increment del 8% en les agressions a persones que dormen al carrer i crea un equip jurídic per animar-les a denunciar i defensar-les als tribunals

No tots fan com l'Óscar Briceño: la majoria dels sensesostre que pateixen agressions no denuncien els fets. L'agressor de Briceño ja havia apunyalat dues setmanes abans i també a Nou Barris un altre home sense llar, que no va presentar cap denúncia. Segons els Mossos d'Esquadra la radicalització del detingut anava en ascens i el següent atac hagués pogut ser mortal. L'augment del 9% de fets delictius en el darrer any, reconeguda aquest dimecres pel tinent de seguretat Albert Batlle, té una incidència especial entre les persones que dormen al carrer. L'increment i la invisibilitat de les agressions contra elles preocupa molt a les entitats que les atenen. 

L'última enquesta de la Fundació Arrels, realitzada aquest juny, ha evidenciat l'augment. Fins al 38% dels 347 enquestats enguany reconeixien haver patit algun tipus d'agressió, és a dir, 132 víctimes. El percentatge és vuit punts superior al 30% que feia aflorar un any abans la mateixa enquesta, que van respondre 315 sensellar (94 víctimes). A més, d'un any a l'altre, el recompte que fa Arrels pentinant tota la ciutat ha detectat 238 persones més dormint als carrers, en passar dels 956 de 2018 als 1.194 de 2019. La inquietud d'Arrels davant la invisibilitat de les agressions, sovint registrades com a baralles, l'ha dut a crear una unitat jurídica estable per assumir la defensa de qualsevol persona sense sostre que hagi estat víctima d'una agressió motivada per aporofòbia, és a dir, odi a la pobresa.

Un equip de 3 advocades integrades a la plantilla de la fundació i 5 voluntaris s'encarreguen des de finals de gener d'atendre el goteig de casos que detecta l'entitat. La reticència a denunciar és el principal entrebanc que es troben, explica Sònia Serrano, una de les tres lletrades. Tot i que Arrels ja disposava de serveis jurídics des de fa més de deu anys per atendre afers legals dels seus usuaris, ara ha ampliat el focus per poder atendre atacs rebuts per qualsevol persona sensesostre, estigui o no al circuit d'atenció de l'entitat.

Sierra matisa que és un projecte "a molt llarg termini" i que l'han iniciat sabent que els fruits trigaran a arribar. Han detectat molts nous casos d'agressió, però encara no han aconseguit portar-ne a judici per manca de denúncia. "No denuncien perquè el sistema no els dona resposta i creuen que no ha servit de res", considera Serrano. Sense presentar una querella en un jutjat –el que estaria clarament fora de l'abast de la majoria, per manca d'autonomia– no se'ls assigna un advocat d'ofici. Fiscalia investiga les agressions i defensa els interessos generals de l'agredit, que únicament declara com a testimoni dels fets. Tot això en el supòsit, és clar, que la policia hagi pogut identificar i detenir l'agressor.

"La majoria de les víctimes relaten que els han escopit, donat patades i insultat i hi ha un bon número de dones sense sostre que manifesten haver estat violades, sovint per persones que no dormen al carrer però el freqüenten per altres problemàtiques socials com addiccions", exposa Serrano. "No havíem sabut de cap intent d'homicidi fins al doble apunyalament de Nou Barris, del que ens hem assabentat per la premsa", afegeix.

L'aporofòbia, difícil de demostrar

A banda de l'obstacle de la denúncia, les agressions poden tenir mòbils que es barregen amb l'aporofòbia. Per exemple en el cas dels dos apunyalaments, la policia catalana treballa amb la hipòtesi que la motivació principal ha estat el racisme. El sergent i cap de la Unitat d'Investigació de Mossos d'Esquadra de Nou Barris, Eduard Rodríguez, ha explicat al TOT Barcelona que el detingut havia estat usuari del Centre Residencial de Primera Acollida de Nou Barris, al costat del qual dormia Briceño. 

L'investigador descarta que els atacs estiguessin motivats per aporofòbia i explica que la investigació se centra ara mateix en determinar si el motiu dels atacs va ser odi racial. La primera víctima era d'origen àrab i la policia catalana creu que, en el segon cas, l'atacant va poder confondre la "fisonomia física" del veneçolà Briceño amb la d'un àrab. 

La detenció va aturar la radicalització de l'atacant

La hipòtesi del sergent Eduard Rodríguez és que el detingut s'estava "iniciant" en el primer atac i la seva agressivitat anava a més. Subratlla el fet que durant el primer atac estigués "nerviós" i que en el segon estigués més "tranquil". A més, en el primer apunyalament va donar ganivetades a l'abdomen, una zona en què és difícil matar. En l'agressió al sensesostre veneçolà, en canvi, va intentar apunyalar la víctima al cor en un atac molt més precís. Va buscar una víctima més "vulnerable", afegeix, assenyalant que Briceño estava estirat en una hamaca quan va rebre l'atac a les quatre de la matinada i no dret com la primera víctima. 

Remarca que la seva unitat té "molt clar" que la tendència de l'atacant anava a pitjor i que, si no l'haguessin detingut, hauria tornat a actuar i potser hauria provocat la dotzena mort violenta d'enguany. El van arrestar poc després de l'apunyalament a Briceño. L'havien identificat gràcies a una informació que van rebre després del primer atac del 23 de juliol. Els agents van poder localitzar la gorra i la samarreta amb què l'agressor es tapava i el ganivet que utilitzava. També utilitzava guants per tapar un tatuatge que té a la mà i que l'hauria delatat. "Van ser atacs premeditats", assevera. El detingut, de nacionalitat albanesa, passarà a disposició judicial dijous i ha declarat davant dels Mossos aquest dimecres. 

Més informació
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?